El roig i el blau

Hi ha un bonic tango titulat Maquillaje, amb lletra d¡¯Homero Exp¨®sito i m¨²sica del seu germ¨¤ Virgilio, que comen?a amb el vers de Lupercio Leonardo de Argensola: ¡°Porque ese cielo azul que todos vemos, ni es cielo ni es azul, ?l¨¢stima grande que no sea verdad tanta belleza!¡±. El cel blau ¡ªdesmitificat per l¡¯escriptor del Segle d¡¯Or, nascut a Barbastre el 1559 i mort a N¨¤pols el 1613¡ª ¨¦s un dels temes constants en l¡¯obra d¡¯Astrid Colomar (Palma de Mallorca, 1970). L¡¯artista treballa amb un blau intens, encegador, que no ¨¦s altra cosa que una concentraci¨® absoluta de llum solar que, de fet, ¨¦s ben blanca. Igual que el vers manierista, doncs, el seu cel no ¨¦s blau, per¨° s¡¯hi assembla molt i continua sent form¨®s. La pintora mallorquina, en la seva evocaci¨® del blau, mira als rom¨¤ntics i a l¡¯anhel d¡¯assolir el sublim, el cel com el tot, al qual pertanyem de manera un¨¤nime; la immensitat del cosmos. Tamb¨¦ ens parla de Goethe, pel qual aquest color era ¡°el no-res encantat¡±, la buidor hipn¨°tica que transporta l¡¯home a l¡¯infinit i provoca ¡°un desig de puresa i, en ¨²ltima inst¨¤ncia, de suprasensualitat¡±. El blau com a color de la profunditat ambigua, del cel i de l¡¯abisme, que contraposa el no-res amb el tot, tal com aclareix ella mateixa.

Fa uns mesos, Astrid Colomar va mostrar les seves visions del blau a la galeria Joan Meli¨¤ d¡¯Alc¨²dia; fa deu anys ho havia fet a Barcelona, amb unes altres obres, en la primera i, de moment, ¨²nica exposici¨® individual a la capital catalana (tamb¨¦ ho va fer llavors a Washington). De fet, la seva vida ha transcorregut, sobretot, entre els Estats Units i Mallorca. Arran de la mort de la seva mare, fa set anys, el blau es va barrejar amb el roig. Ara, fins al gener del 2014, el vermell envaeix les sales del Casal Sollerich, a Palma, i en alguns moments dialoga amb el blau.

El roig com a imatge de la vida; del cos; de la passi¨®, el desig i el sexe; de la creativitat i, tamb¨¦, del dolor i la crueltat; i de la mort. Per¨° Astrid Colomar no ha caigut en la delectaci¨® de la iconografia sadomasoquista del cristianisme, curulla de barbaritats, sang i fetge, sin¨® que fa una mirada est¨¨tica, subliminal i bella, igual que fa amb el cel.

La seva obra ¨¦s pluridisciplin¨¤ria i s¡¯hi barregen pintura, collage, assemblatge, brodat, instal¡¤laci¨®, v¨ªdeo... amb flu?desa i amb un clar desig de transcend¨¨ncia que, fins i tot, pot arribar a ser messi¨¤nic. L¡¯artista parteix de l¡¯abstracci¨® gestual, que ¨¦s la part pintada dels seus quadres i collages, per¨° absorbeix la tradici¨® figurativa a partir dels gravats dels segles XVIII al XX que col¡¤lecciona amb primor; els utilitza de manera simb¨°lica, i els transforma sense mutilar-los b¨¤rbarament, sin¨® que hi afegeix delicades pinzellades pr¨°pies, retallades i clavades amb agulles de cap, com si fossin papallones ¡ªun element que tamb¨¦ hi apareix molt sovint¡ª, en una clara refer¨¨ncia a l¡¯entomologia.

Els collages reeixits, que s¨®n el que m¨¦s predomina a l¡¯exposici¨®, tenen un clar referent amb els de Max Ernst, artista indiscutible en aquesta t¨¨cnica de l¡¯associaci¨® i el joc formal; arran d¡¯aix¨°, tamb¨¦ dialoguen amb molts altres pintors surrealistes. I en l¡¯univers discret, delicat, sensible, i a vegades cr¨ªptic, remeten directament a les caixes del nord-americ¨¤ Joseph Cornell, seguidor a ultran?a d¡¯Odilon Redon. L¡¯obra d¡¯Astrid Colomar ¨¦s plena de plantejaments filos¨°fics per¨° tamb¨¦ ¨¦s molt atractiva des del punt de vista formal, i aix¨° darrer ¨¦s el que, al cap i a la fi, li acaba conferint la seva virtut principal.

?