Elogi de la imperfecci¨®

Acabe de llegir un llibre inquietant, dens, profund, ple d¡¯imperfeccions, d¡¯aquells que no s¡¯acaben, d¡¯aquells que, quan n¡¯has llegit l¡¯¨²ltima p¨¤gina i el tanques, t¡¯habiten llargament. Un llibre que, d¡¯altra banda, no ¨¦s cap novetat. Es diu Sobre h¨¦roes y tumbas, fou publicat l¡¯any 1961 per Ernesto S¨¢bato i m¡¯ha fet pensar, entre moltes altres coses, en la meua manera de procedir com a pintor. Cada obra t¨¦ una g¨¨nesi i un desenvolupament particulars; si faig un esfor? de s¨ªntesi, per¨°, puc dir que tinc dues maneres b¨¤siques de confeccionar una imatge, dos processos diferents. El primer parteix d¡¯esbossos petits fets amb llapis, desimboltament, deixant-me endur per la intu?ci¨®, fins que trobe una forma convincent i la trasllade, amb pinzell i color, al format definitiu. Aix¨ª faig els dibuixos que il¡¤lustren aquestes columnes i alguns dels meus quadres mitjans. Aix¨ª ¡ªsi substitu?sc l¡¯esb¨®s dibuixat per l¡¯escrit¡ª he escrit, tamb¨¦, contes. El segon sistema que empre ¨¦s ca¨°tic: comence, directament sobre el format definitiu, quasi a cegues, sense saber a penes qu¨¨ vull fer, i avance a les palpentes, entropessant tothora. El primer sistema ¨¦s un viatge amb GPS, el segon ¨¦s una aventura, tan incerta que molts dels quadres que comence aix¨ª acaben al contenidor del fem. Els que se salven ¡ªpocs¡ª pateixen una execuci¨® lenta, llargu¨ªssima, accidentada. Les obres que resulten del primer sistema s¨®n imatges vistoses, f¨¤cilment desxifrables; les poques que sobreviuen al segon s¨®n poc ¨°bvies, m¨¦s profundes, m¨¦s imperfectes, tamb¨¦, per¨°, alhora, m¨¦s duradores. Aquesta ¨¦s, per a mi, la millor qualitat que pot oferir una obra: que no fatigue, que la seua reiterada visi¨® o la seua relectura no li resten inter¨¦s i seducci¨®. Un objectiu, crec, molt m¨¦s dif¨ªcil d¡¯assolir. Els camins desconeguts porten sovint a llocs indesitjats, per¨° tamb¨¦, si hi ha prou insist¨¨ncia i una mica de sort, a escenaris i sensacions imprevisibles. Aix¨ª he fet molts quadres, alguna novel¡¤la, algun conte i, tamb¨¦, algun article. Aquest, per exemple, que tamb¨¦ he comen?at a cegues, amb un llibre acabat de llegir al costat. Aix¨ª, intu?sc, degu¨¦ escriure S¨¢bato Sobre h¨¦roes y tumbas, una novel¡¤la que, com l¡¯autor mateix explica, est¨¤ plena d¡¯imperfeccions. Perqu¨¨ nom¨¦s pot ser perfecta una obra petita i poc ambiciosa. ¡°Un creador ¨¦s, sobretot, un exagerat¡±, diu S¨¢bato. Les obres que apunten alt, a la desmesura, les novel¡¤les totals, que, com la seua, furguen els racons m¨¦s diversos i m¨¦s rec¨°ndits de l¡¯exist¨¨ncia humana, estan condemnades a ser, com a m¨ªnim, imperfectes. Per¨° tamb¨¦ poden ser ¡ªsi hi ha talent al darrere¡ª inquietants, denses i, afortunadament, inacabables.