Reprojectar

La not¨ªcia de la venda per 150 milions d¡¯euros de la Torre Agbar al grup Hyatt per fer un nou hotel posa algunes q¨¹estions sobre la taula que crec que s¨®n interessants per reflexionar amb relaci¨® a l¡¯arquitectura. La primera ¨¦s que sembla que els hotelers coincideixin amb els ve?ns, partidaris d¡¯enderrocar el viaducte, una q¨¹esti¨® que no ens hauria de passar per alt. Per¨° encara que la not¨ªcia reafirma l¡¯opini¨® que Barcelona sembla haver apostat per convertir tot el que es pugui en un hotel, no voldria referir-me a aix¨°, sin¨® al que una operaci¨® com aquesta suposa respecte al projecte d¡¯arquitectura. En primer lloc, perqu¨¨ per m¨¦s opinable que sigui i m¨¦s cr¨ªtics puguem ser amb la Torre Agbar o altres edificis similars, resulten m¨¦s evidents com a fracassos de disseny d¡¯un producte ¡ªun frac¨¤s comercial com a edifici d¡¯oficines¡ª que com a arquitectura. Des d¡¯un cert punt de vista, i amb la perspectiva que l¡¯ocasi¨® ens d¨®na, hem de considerar que resulta m¨¦s intel¡¤ligent qui dissenya un edifici aix¨ª que no pas qui l¡¯encarrega i n¡¯accepta el disseny.

En tot aix¨° hi ha una considerable dosi de divorci entre l¡¯objecte arquitect¨°nic i l¡¯¨²s que se¡¯n fa, fins al punt que conv¨¦ que enterrem definitivament el funcionalisme arquitect¨°nic, que pensava ing¨¨nuament que la funci¨® feia la forma. ?s evident que ben sovint l¡¯edifici ¨¦s el resultat de l¡¯activitat que s¡¯hi fa, i que en alguns casos resulta complicat separar-la de la forma de l¡¯edifici, com passa per exemple als teatres. Per¨° en la major part dels casos, la forma sembla tenir autonomia respecte a la funci¨®. Aquesta ¨¦s m¨¦s l¡¯expressi¨® de la seva estructura formal que del seu ¨²s. ?s clar que, dins d¡¯aquest grup, figuren amb ple dret els edificis singulars, que, pensats com a icones urbanes, semblen representar aquest problema histri¨°nicament. Tenen tal component publicitari que no ¨¦s estrany que es busquin per ocupar-los amb altres activitats. S¨®n icones a la venda.

Amb la reforma, l'edifici guanyar¨¤ inter¨¨s com a cas d'estudi

En aquest cas, per il¡¤lustrar-ho de manera col¡¤loquial, seria alguna cosa aix¨ª: la Torre Agbar no es va projectar tant com a edifici corporatiu d¡¯una empresa sin¨® com a projecte d¡¯una torre, i la seva utilitat ¨¦s secund¨¤ria. Des d¡¯aquesta ¨°ptica, el projecte ¨¦s alguna cosa semblant al disseny d¡¯una forma, per¨° no pas d¡¯un ¨²s. Per¨° la q¨¹esti¨®, o una de les q¨¹estions, que adquireix un inter¨¨s especial ¨¦s la repercussi¨® que t¨¦ aix¨° sobre el que anomenem projecte d¡¯arquitectura. Si aix¨° ja suposa certs matisos a la idea comuna que en tenim, encara ho podem fer m¨¦s complex en afegir que hi haur¨¤ la necessitat de fer un nou projecte arquitect¨°nic per acoblar l¡¯edifici a un nou ¨²s; la reforma costar¨¤ 35 milions d¡¯euros, de manera que no es tracta d¡¯una q¨¹esti¨® irrellevant. Sigui quin sigui el resultat, l¡¯edifici producte d¡¯aquest proc¨¦s ser¨¤ fruit de dos projectes: de l¡¯inicial i del que permeti la nova funci¨®.

El que resulta remarcable ¨¦s que l¡¯edifici, en part ¡°el mateix¡± edifici, probablement ser¨¤ m¨¦s interessant com a cas d¡¯estudi amb aquest segon projecte que no ho era amb el primer. La modificaci¨® a partir del que ja existeix, com en aquest cas, seria semblant a guanyar una partida d¡¯escacs a partir dels moviments iniciats per un jugador a qui substitu?m. La consci¨¨ncia del que ja s¡¯ha fet i el condicionament dels moviments s¨®n aqu¨ª cabdals. Paradoxalment, l¡¯edifici reprojectat com a hotel a partir d¡¯un edifici d¡¯oficines ser¨¤, de ben segur, m¨¦s motiu de curiositat arquitect¨°nica que un altre hotel, el Renaissance Barcelona Fira Hotel, a la pla?a d¡¯Europa de l¡¯Hospitalet, una torre doble, blanca i amb dibuixos de palmeres a la fa?ana, projectada per la mateixa m¨¤ que la Torre Agbar.