Des dels solcs de la hist¨°ria

Al llarg de la setmana, un servidor havia pensat uns quants temes amables per a anar omplint aquest espai, com ara la bellesa de T¡¯estimo tant, 14 sonets de Shakespeare tradu?ts per Txema Mart¨ªnez i convertits en can?ons per Rafa Xamb¨®, en un cd ple d¡¯una expressivitat densa, quan cal abrupta, per¨° molt m¨¦s sovint entotsolada. Una cosa exquisida i, com hauria dit Espriu, eminentment antiprim¨¤ria. Xamb¨®, que entre altres coses ¨¦s un cantautor veter¨¤ i ben foguejat, se¡¯ns mostra ac¨ª en plena maduresa. O tamb¨¦, ara que s¡¯acaba l¡¯any Espriu, parlar d¡¯algun dels seus amics dels quals tamb¨¦ se celebra ¨Co s¡¯hauria de celebrar- el centenari, com Bartomeu Rossell¨®-P¨°rcel o Joan Teixidor, de qui acaba d¡¯eixir per fi l¡¯obra po¨¨tica completa, Una veu et crida, en excel¡¤lent edici¨® a cura de Sam Abrams.

Per¨° la realitat pot ser molt crua, i imposa inesperadament els temes m¨¦s indesitjats. Diumenge passat moria de c¨¤ncer l¡¯historiador valenci¨¤ Manuel Ardit. Personalment, no el vaig tractar a penes, per¨° l¡¯he llegit sempre amb admiraci¨®. Els que s¨ª que el van tractar destaquen, a m¨¦s de l¡¯evident qualitat de la seua obra, la seua bonhomia, el seu car¨¤cter cordial, temperat, discret, treballador, honest, sempre disposat a ajudar; una persona d¡¯aquelles que deixen solcs profunds sobre la terra. Alguns dels seus alumnes d¡¯institut l¡¯han evocat dient que els va impressionar tant que es van fer historiadors gr¨¤cies a ell. Si un mestre de veritat ¨¦s alg¨² que, a m¨¦s dels coneixements, ensenya la passi¨® de saber, no puc imaginar que se li puga fer un elogi m¨¦s gran que aquest.

Manuel Ardit va n¨¤ixer a Val¨¨ncia el 1941. Va pert¨¤nyer a una generaci¨® brillant¨ªssima, potser la m¨¦s brillant, intel¡¤lectualment, que ha conegut aquest pa¨ªs des del segle XV, i la que m¨¦s ha treballat perqu¨¨ els valencians pogueren con¨¦ixer-se a ells mateixos. De passada, observe que ha sigut l¡¯¨²ltima generaci¨® en qu¨¨ predominaven els nascuts a la ciutat de Val¨¨ncia, en part per l¡¯extensi¨® del valencianisme ¨Ci la doc¨¨ncia- a les comarques, i tamb¨¦ en part a conseq¨¹¨¨ncia del brutal proc¨¦s de substituci¨® ling¨¹¨ªstica que ha patit el cap i casal en la segona meitat del segle XX. Ardit, com els seus companys, va con¨¦ixer una Val¨¨ncia que encara era valenciana.

Escrivia molt b¨¦,? amb claredat i amb eleg¨¤ncia

L¡¯obra de Manuel Ardit ¨¦s extensa, i ¨¦s tan bo en els treballs de s¨ªntesi com en la monografia o el minuci¨®s article de detall. El primer llibre que li conec ja ¨¦s excel¡¤lent: Els valencians a les Corts de Cadis (1968), una obreta breu d¡¯intenci¨® divulgativa, per¨° condensada i seminal, com tamb¨¦ ho va ser La Inquisici¨® al Pa¨ªs Valenci¨¤ (1970), que renov¨¤ els estudis sobre el tema i encara ¨¦s una refer¨¨ncia. Despr¨¦s s¡¯especialitz¨¤ en la hist¨°ria econ¨°mica i agr¨¤ria, i a aquest ¨¤mbit pertanyen els seus treballs m¨¦s celebrats, com Revoluci¨®n liberal y revuelta campesina (1977) i, sobretot, la que crec que ¨¦s la seua obra mestra, Els homes i la terra del Pa¨ªs Valenci¨¤, que public¨¤ en dos volums el 1993 i que ¨¦s l¡¯estudi m¨¦s il¡¤luminador que hi ha sobre el camp valenci¨¤ i sobre la vida de la gent que el treballava, ¨¦s a dir, sobre la immensa majoria dels homes que han habitat aquest pa¨ªs. A part, cal esmentar els nombrosos articles d¡¯investigaci¨®, la participaci¨® en treballs de s¨ªntesi com la Hist¨°ria dels Pa?sos Catalans (1980) i la Hist¨°ria del Pa¨ªs Valenci¨¤ (1990), o la seua tasca en el Servei de Publicacions de la Universitat de Val¨¨ncia o com a director, des del 1987, de la revista Afers, que sens dubte va contribuir molt a convertir-la en la magn¨ªfica revista d¡¯hist¨°ria que ¨¦s.

Escrivia molt b¨¦, Manuel Ardit ¨Cencara que la seua mod¨¨stia ho negara-, amb claredat i amb eleg¨¤ncia, i els seus papers eren molt documentats i sempre intel¡¤ligents. No oferia grandiloq¨¹¨¨ncies ni prometia res que no poguera sustentar de forma fefaent. Investigador tena?, no dubtava a revisar les hip¨°tesis de partida, tant si eren dels altres com si eren les d¡¯ell mateix, quan els resultats de la recerca les posaven en q¨¹esti¨®. Per aix¨°, perqu¨¨ nom¨¦s estava comprom¨¦s amb la veritat, la seua era una obra sempre en construcci¨®. En les conclusions del seu millor llibre ens recorda que encara falta una teoria completa ¨Ci un bon assaig comparatiu- per a entendre la hist¨°ria econ¨°mica del Pa¨ªs Valenci¨¤, per¨° que ja podem descartar uns quants ¡°f¨°ssils historiogr¨¤fics¡±, com el del pes asfixiant de l¡¯antic r¨¨gim senyorial, les suposades conseq¨¹¨¨ncies catastr¨°fiques de l¡¯expulsi¨® dels moriscos i el tamb¨¦ suposat subdesenvolupament hist¨°ric de l¡¯economia valenciana. Suprimir errors i desfer malentesos tamb¨¦ ens acosta a la veritat. Les dades s¡¯han d¡¯interpretar de nou.

Ardit va ser un historiador de primera l¨ªnia, un dels pocs grans que hem tingut. Gr¨¤cies a ell, els valencians, si volem, podem con¨¦ixer molt millor el nostre passat. Ell s¡¯estimava molt aquest pa¨ªs, i va treballar molt per a entendre¡¯l. Aix¨° tamb¨¦ l¡¯honora.