Barcelona se la juga

Podria semblar una imatge anacr¨°nica, o marginal. Taules plenes de gent jugant no pas amb consoles o ginys electr¨°nics sin¨® amb taulers de cartr¨®, fitxes de pl¨¤stic o figuretes de poliuret¨¤. Taules plenes de molta gent. I tanmateix ¨¦s ben actual, perqu¨¨ ¨¦s el que es va veure l¡¯any passat a l¡¯estrena del festival Dau Barcelona i el que es repetir¨¤ aquest cap de setmana, en una segona edici¨®, corregida i augmentada, de l¡¯esdeveniment. De les 10 del mat¨ª de dissabte a les 8 del vespre de diumenge (entrada gratu?ta), el recinte de la Fabra i Coats, al barri de Sant Andreu, acollir¨¤ una de les cites m¨¦s importants del m¨®n del sector del joc de taula, comissariada per Oriol Comas, autor de m¨¦s de 50 jocs. Durant dos dies tothom qui vulgui podr¨¤ con¨¨ixer de primera m¨¤ les novetats m¨¦s destacades del sector i veure els autors en persona. A m¨¦s de participar, no cal dir-ho, a tantes partides com vulgui (o aguanti).

Esment destacat mereix el g¨¨nere del joc de paraules, que enguany, per celebrar el centenari de la publicaci¨® del primer crucigrama de la hist¨°ria, proposa un triatl¨® de proves in¨¨dites de format espectacular.

La ind¨²stria del joc de taula ¨¦s una de les poques que no solament no ha sucumbit a la crisi, sin¨® que ha crescut. En un context en qu¨¨ la compet¨¨ncia ¨¦s tota la ind¨²stria de l¡¯entreteniment en pes, que va des del futbol fins a les s¨¨ries de televisi¨®, els videojocs o l¡¯oci nocturn, el joc de taula ha recuperat a poc a poc espais de lleure, tant de fam¨ªlies com de grups d¡¯amics, gr¨¤cies a una equaci¨® tan simple com la que posa en relaci¨® el cost (preu del joc) amb la quantitat d¡¯hores d¡¯entreteniment. Comparat, per exemple, amb altres passatemps tradicionals, com ara el cinema, econ¨°micament no hi ha color.

¡°Hi ha la sensaci¨® que la crisi fa que les persones es quedin m¨¦s a casa fent vida de fam¨ªlia. En aquest sentit, el joc de taula contemporani t¨¦ la partida guanyada, perqu¨¨ proporciona temps de qualitat presencial amb un cost m¨¦s aviat baix¡±. La reflexi¨® la fa Joaquim Dorca, director de l¡¯editorial Devir, que publica a casa nostra dos dels jocs de taula amb m¨¦s ¨¨xit a tot el m¨®n: Catan i Carcassonne.

David Olesti, cap de m¨¤rqueting d¡¯Educa Borras, hi coincideix for?a: ¡°Els jocs de taula estan en la l¨ªnia general del mercat, per¨° les xifres milloren si per exemple alguna tend¨¨ncia televisiva arrossega les vendes d¡¯una novetat en concret. Enguany, en el nostre cas, el mercat de les joguines es mant¨¦, mentre que els jocs de taula van lleugerament a l¡¯al?a¡±.

S¨®n dues editorials catalanes que, sense cap mena de dubte, tindran una pres¨¨ncia destacada a la segona edici¨® del Dau Barcelona (tota la informaci¨® a http://daubarcelona.bcn.cat). Dedicat exclusivament al joc de taula contemporani, el festival va n¨¦ixer el 2012 de la m¨¤ de l¡¯Institut de Cultura de l¡¯Ajuntament de Barcelona, amb la intenci¨® de convertir-se en una festa de la creativitat i alhora un punt de trobada de refer¨¨ncia a tot Europa per a autors, editorials i, no cal dir-ho, jugadors, tant novells com especialitzats, que s¨®n legi¨®. Segons In¨¦s Garriga, directora de Creativitat i Innovaci¨® de l¡¯ICUB, ¡°Barcelona ¨¦s una ciutat del seu temps, reconeguda internacionalment per la seva capacitat emprenedora de projectes ciutadans que la vinculen emocionalment amb el teixit associatiu, entitats i sectors professionals. A Europa, i de fet ara ja a tot arreu, cada vegada m¨¦s la gent demana ciutats que emocionin, que les puguis viure des de l¡¯experi¨¨ncia; ciutats on la creativitat, en el sentit m¨¦s ampli del terme, prengui un protagonisme creixent. Per aix¨° Barcelona t¨¦ l¡¯oportunitat de ser capdavantera del grup de metr¨°polis que aposten per potenciar la capacitat creativa i alhora innovadora dels seus ciutadans i comunitats. Els jocs de taula s¨®n, sens dubte, una expressi¨® d¡¯aquestes ciutats creatives i emocionals. ?s en tot aquest context que el joc pren m¨¦s protagonisme que mai¡±. Garriga, de fet, considera un deure ¡°reivindicar-lo com a element cultural i social que ¨¦s¡±.

De fires, festivals i convencions d¡¯aquest estil se¡¯n fan a pa?sos on el joc de taula t¨¦ un gran mercat, com ara Holanda, Alemanya i Escandin¨¤via. El m¨¦s important ¨¦s l¡¯Internationale Spieltage, que t¨¦ lloc a Essen i acull un quart de mili¨® de participants, entre editorials, jocs, autors i jugadors. A Cannes, a la Proven?a, hi trobem el Festival International de Jeux, que enguany ha atret m¨¦s de 150.000 persones. Quant a l¡¯Estat espanyol, hi ha experi¨¨ncies semblants, salvant les dist¨¤ncies, a C¨°rdova, per¨° ¨¦s a Catalunya on aquest mercat ¨¦s m¨¦s fort. ¡°Si ens comparem amb altres mercats, podem afirmar que l¡¯espanyol queda lluny de l¡¯holand¨¨s, l¡¯alemany o l¡¯escandinau, per¨° per sobre del brit¨¤nic o l¡¯itali¨¤. Per altra banda, si mirem el volum del mercat a Catalunya, proporcionalment es pot comparar amb els millors mercats europeus¡±. Joaquim Dorca, a m¨¦s, hi afegeix una dada a tenir en compte: ¡°Si al nostre pa¨ªs no es juga m¨¦s ¨¦s perqu¨¨ resulta impossible conciliar la vida laboral amb la familiar, i sovint els pares opten per utilitzar la consola com a mainadera, perqu¨¨ ¨¦s molt dif¨ªcil trobar una estona per seure a jugar tots junts¡±.

I tu, jugues en catal¨¤? La destacada pres¨¨ncia del joc de taula aqu¨ª al pa¨ªs explica que hagin sorgit campanyes com la de ¡°I tu, jugues en catal¨¤?¡±, que va posar en marxa el Consorci per a la Normalitzaci¨® Ling¨¹¨ªstica l¡¯any 2012 i que, encara vigent, procura donar visibilitat als jocs i les joguines en catal¨¤.

Enguany, a les activitats que va dinamitzar el 2012 hi afegir¨¤ la celebraci¨® d¡¯un gran campionat d¡¯Enigm¨¤rius dirigit als seus estudiants i tamb¨¦ al p¨²blic general, sota la batuta de M¨¤rius Serra.

Per a les editorials de jocs de taula, editar en catal¨¤ no nom¨¦s ¨¦s una obvietat, sin¨® que, a m¨¦s a m¨¦s, incrementa les vendes. Al m¨®n del llibre ning¨² es planteja que un llibre pugui sortir a Catalunya en castell¨¤ i prou. Al Dau Barcelona, una editorial de Sevilla i una altra de Madrid presentaran sengles creacions en catal¨¤. Devir va ser de les pioneres, tal com recorda Dorca: ¡°Catalunya sempre ha estat el punt d¡¯entrada de les noves actituds culturals que despr¨¦s s¡¯han traslladat a la resta de l¡¯estat, i amb els jocs passa el mateix. Som el focus principal de la ind¨²stria del joc de taula, ho hem estat al segle XX i ho continuem essent ara; la paradoxa ¨¦s que no s¡¯havia donat prou import¨¤ncia a l¡¯edici¨® en catal¨¤, i a Devir ens vam preguntar si aquest mercat inexistent era una oportunitat de negoci o b¨¦ si hav¨ªem de seguir el model de la resta d¡¯empreses i ¡°fer veure que no calia¡±, perqu¨¨ digui el que digui el ministre Wert a Catalunya tothom sap llegir en castell¨¤. Si per nosaltres els jocs de taula s¨®n un producte cultural, ens semblava l¨°gic, i just, que la llengua catalana hi estigu¨¦s representada. Ens v¨¤rem tirar a la piscina i resulta que el mercat ha reaccionat molt favorablement¡±. Educa Borras tamb¨¦ ofereix un extens cat¨¤leg de producte en catal¨¤ o que inclou el catal¨¤. Olesti ho exemplifica: ¡°Disposem de jocs com per exemple puzles, que porten les instruccions en molts idiomes, el catal¨¤ incl¨°s. Tamb¨¦ tenim jocs educatius exclusivament fets en catal¨¤, o de taula, com El joc de TV3, que nom¨¦s tenen versi¨® en la nostra llengua".

Aix¨° porta inevitablement a la consideraci¨® del joc com a mat¨¨ria primera de la cultura. Segons In¨¦s Garriga, ¡°amb el Dau Barcelona volem contribuir a assentar en l¡¯imaginari de tothom que el joc de taula tamb¨¦ es consideri cultura. Jugar forma part de la nostra cultura, del nostre patrimoni, i ¨¦s una activitat que ens permet compartir coneixement i din¨¤miques, crear experi¨¨ncies, imaginar nous escenaris, emocionar-nos, sentir, aprendre i passar una bona estona. Si estem conven?uts que el joc de taula ¨¦s cultura, i que forma part de la nostra, no podem deixar de posar l¡¯accent tamb¨¦ en la llengua amb qu¨¨ es juga¡±.

La tecnologia. ?s curi¨®s adonar-se de com els jocs de taula es van adaptant a cada context social, econ¨°mic, tecnol¨°gic, familiar o hist¨°ric. Sense anar m¨¦s lluny, cada vegada n¡¯hi ha m¨¦s per a dos jugadors, i fins i tot per al joc en solitari, que durant molt de temps havia estat una prerrogativa de les cartes. Aix¨° es deu en bona part a les noves tecnologies i els nous dispositius m¨°bils, que ho fan canviar tot. La frontera entre videojoc i joc de taula cada vegada ¨¦s menys evident. Catan o Carcassonne com a exemples de jocs internacionals que han venut milions d¡¯exemplars, o Sidibaba, del catal¨¤ Perepau Llistosella, reinventen el tauler tradicional pr¨¤cticament fins a fer-lo desapar¨¨ixer. ¡°Tots els que fem jocs ens adaptem, no nom¨¦s a les noves tecnologies, sin¨® tamb¨¦ al llenguatge visual i est¨¨tic a qu¨¨ els consumidors estan acostumats actualment¡±, assegura Olesti. ¡°Moltes vegades l¡¯objectiu ¨¦s adaptar din¨¤miques de joc tradicionals a les noves tecnologies i els nous temps. Els nens estan acostumats a un tipus de llenguatge molt audiovisual, que ¨¦s el que entenen i el que fan servir. Per exemple, les pissarres que ara hi ha a les escoles s¨®n digitals i abans eren de guix. Per¨° una pissarra no deixa de ser una superf¨ªcie perqu¨¨ la canalla hi faci sumes i restes, encara que sigui digital. En alguns jocs, doncs, senzillament es tracta de fer una cosa similar i adaptar-se¡±.

Joaquim Dorca es mostra un puntet m¨¦s cr¨ªtic amb aquesta evoluci¨®. ¡°Aix¨° em sembla m¨¦s aviat un mantra pol¨ªticament correcte. Suposo que s¨ª, que el futur del joc de taula passa per la tecnologia. Per¨° substituir el cartr¨® per una tauleta? Utilitzar la tecnologia per jugar a dist¨¤ncia? Jo no hi crec. Segons els darrers estudis, el 73 per cent de les partides que es fan amb un tel¨¨fon intel¡¤ligent, una t¨¤blet, consola o ordinador no s¨®n multijugador, sin¨® d¡¯una persona jugant sola contra la intel¡¤lig¨¨ncia artificial, contra la m¨¤quina. Quan em presentin una intel¡¤lig¨¨ncia artificial a la qual jo pugui manipular emocionalment per treure¡¯n profit i guanyar una partida, llavors canviar¨¦ d¡¯opini¨®¡±.

El joc de taula experience. El web del Dau Barcelona defineix els jocs de taula com l¡¯¨²nica activitat de creaci¨® on el receptor final n¡¯¨¦s sempre el protagonista absolut. Un joc ¨¦s una creaci¨® que experimenten, literalment, les persones. I d¡¯altra banda, no deixa de ser, tal com apunta Dorca, un fenomen de relaci¨® i de cohesi¨® social de primer ordre: ¡°El joc de taula ¨¦s l¡¯eina de qu¨¨ els humans ens hem dotat per divertir-nos experimentant sense risc qualsevol cosa que podem imaginar. Els jocs serveixen per habituar-nos a emocions com ara saber guanyar, saber perdre, negociar, seduir, intimidar, mentir... i fins i tot per experimentar conceptes com la gesti¨® de recursos, la presa de decisions, el c¨¤lcul de probabilitats, la gesti¨® del risc, l¡¯explotaci¨® de l¡¯¨¨xit... No hi ha cap altra activitat humana que permeti un camp d¡¯experimentaci¨® tan divers i ¨²til com el que proporciona un joc de taula presencial. Cap¡±.

Per part de l¡¯Institut de Cultura, tenen molt clares la direcci¨® i la import¨¤ncia del certamen. ¡°M¡¯agradaria ¡ªdeclara Garriga¡ª que Dau Barcelona es transform¨¦s en un gran festival internacional del joc de taula a l¡¯altura dels millors, com els que se celebren a Essen o Cannes. Dau Barcelona hauria de buscar la seva diferenciaci¨® i esdevenir en poques edicions el gran festival de la creativitat del joc de taula, que aplegu¨¦s autors i editors d¡¯arreu del m¨®n amb un objectiu: subratllar la import¨¤ncia del proc¨¦s creatiu. Em consta que en l¡¯actualitat no n¡¯hi ha cap que tingui aquest objectiu primordial¡±.

D¡¯aqu¨ª, doncs, el significat d¡¯un festival gratu?t adre?at a les fam¨ªlies i a la comunitat de jugadors avesats, que podran tastar de primera m¨¤ les novetats aportades pels editors just al comen?ament de les festes de Nadal, les m¨¦s familiars del calendari.

A partir de l¡¯edici¨® d¡¯enguany, a m¨¦s, Dau Barcelona incorpora un acte de gala destinat a editors, autors, afeccionats i mitjans de comunicaci¨®: el lliurament dels premis Dau Barcelona. A la gala (que es retransmetr¨¤ en streaming des del Palau de la Virreina, dem¨¤ divendres a les 7 de la tarda), es premiar¨¤, per una banda, tota la dedicaci¨® d¡¯una persona a la cultura del joc al llarg de la seva vida, i de l¡¯altra, els dos autors de jocs que m¨¦s hagin destacat durant el 2013, en dues categories, absoluta i novells, amb un jurat format per m¨¦s de 500 autors de tot el m¨®n.

?