S¨ªndrome Barcel¨®

No est¨¤ tot dit sobre la conveni¨¨ncia de l¡¯escriptor de con¨¨ixer m¨¦s que voler una realitat a l¡¯hora de convertir-la en novel¡¤la, posar en net i bell all¨° del que n¡¯¨¦s un ull testimoni i/o protagonista. Per ventura ¨¦s una trava cuinar tot just men¨²s viscuts, narrar-ho tot sense inc¨°gnites i fantasies o, com aquell que diu, arribant a apreciar massa el porc a l¡¯hora de fer la matan?a.

Posem per cas Guillem Frontera; segur que si ¨¦s q¨¹esti¨® d¡¯ofici i manya liter¨¤ries no quedar¨¤ malament. Deu ser ara un dels pocs autors contemporanis d¡¯ordre de les lletres catalanes a Mallorca amb m¨¦s expedient de professional, aix¨° ¨¦s, viure de les lletres gaireb¨¦ des de sempre. Forj¨¤ el seu m¨®n i el seu nom amb d¨¨cades de salts entre l¡¯illa i Barcelona, i usa els artefactes mentals i els fen¨°mens verbals del seu rar pa¨ªs d¡¯excessos i silencis.

Ara en Frontera (Ariany, 1945) ens visita de bell nou amb una novel¡¤la, g¨¨nere amb el qual s¡¯estren¨¤ el 1968 del bra? del mestre d¡¯escriptors Lloren? Villalonga i Els carnissers, llibre editat per Joan Sales. Ara la n¨¦ta de l¡¯home d¡¯Incerta gl¨°ria, na Maria Bohigas, treu al Club Editor el darrer frontera. ?s L¡¯ad¨¦u al mestre, que parla del m¨®n dels pintors, mestres i alumnes, aquells que s¨®n triomfadors i els dissortats, els sempre errats o que esdevenen fracassats. No hi manquen mecenes, puts especuladors i singulars col¡¤leccionistes i els purs amants de la pintura. Hi ha trets negres i de la hist¨°ria de l¡¯art.

Com no podia ser d¡¯altra manera, el fenomen i personatge Miquel Barcel¨® creua l¡¯obra amb la seva estela lluminosa d¡¯¨¨xit. ?s dels pocs que duu el seu nom com toca a l¡¯obra. Frontera insinua un efecte del boom, la ¡°s¨ªndrome Barcel¨®¡±, que encoman¨¤ autors que de cop volien ser rics, famosos, pintar com aquell o no, tenir una gran casa-estudi amb finca o, pel contrari, en general, emmalaltir o fallar a la feina per no arribar a toca la mare de l¡¯art, la sort i la fama. Un temps, es cercaren a Barcelona i no en parlem a Mallorca promeses, perles negres: ¡°un que arribar¨¤ m¨¦s lluny que Barcel¨®¡± o aquells que ¡°¨¦s com un barcel¨® un poc m¨¦s barat¡±. Aix¨° ¨¦s vera i esdevingu¨¦.

Miquel Barcel¨®, un lector culte i vora?, d¡¯ull savi i bona ploma, a qui li agrada la literatura i parlar amb alguns escriptors, ha estat mat¨¨ria de molts de llibres de ficci¨®; Herv¨¦ Guibert, Paul Bowles, Rodrigo Rey Rosa, entre d¡¯altres estels brillants. Al m¨®n de les lletres catalanes l¡¯experimental llibre d¡¯Albert Forns Albert Serra (la novel¡¤la, no el cineasta) recerca b¨¦ i magn¨¨ticament el seu m¨®n. Si es tracta de la novel¡¤la de l¡¯experi¨¨ncia o de quasi no-ficci¨® (?), pocs escriptors hi ha amb credencials i coneixen?a de la causa, del m¨®n dels pintors d¡¯ara i del mercat de l¡¯art a Mallorca, com en Guillem Frontera. No debades ha estat comissari curador, oracle i mirall d¡¯alguns artistes, a m¨¦s i sobretot, director de la Gran enciclop¨¨dia de la pintura i l¡¯escultura a les Balears. Fa d¡¯articulista de l¡¯Ara i ?ltima Hora. Gest¨¤ Art i part, programa al centre de TVE-Balears; ha gestionat des de l¡¯Ajuntament de Palma les exposicions i edicions del Casal Solleric; fou director de la Fundaci¨® d¡¯Art i Turisme del Govern de les Illes, Balears21. A finals dels vuitanta dirig¨ª una galeria d¡¯art a Palma (Bisart) i assessor¨¤ grans col¡¤leccionistes ¡ªi un de frustrat. Impuls¨¤ editorials i ara tutela els llibres d¡¯Ensiola, que fiten b¨¦ el m¨®n de les arts.

Frontera ha estat relacionat i coneix de jove Miquel Barcel¨®, tingu¨¦ un bar de moda, Es Pou Bo, a G¨¨nova, a Palma, on, precisament, Barcel¨® mostr¨¤ a finals dels setanta les seves capsetes de cadaverines, peus i ungles de pollastre pintades, flors en destrucci¨®. En aquell temps, el novel¡¤lista de L¡¯ad¨¦u al mestre estava al capdavant del programa Br¨²jula de TVE, que des de Miramar i per a tot Espanya mostr¨¤ el panorama de totes les arts al primer postfranquisme. Aleshores comen?ava a prendre la carrera espectacular de Barcel¨®, i en l¡¯espai que presentava el que era professor de l¡¯UAB i actor Xabier Elorriaga, sortiren a escala estatal les primeres mostres de la pintura barceloniana, fascinant i tan atrevida.