Obrint Pas. ?ltim cap¨ªtol?

Vaig saber tard¨ªssim que Obrint Pas existia, si tenim en compte que fa vint anys que actuen pel m¨®n. Aix¨° es deu, en part, al fet que escolte molta m¨¦s m¨²sica culta (o cl¨¤ssica, o com se la vulga dir) que m¨²sica popular o moderna. Per¨° es deu molt m¨¦s al fet que Obrint Pas, i tota la m¨²sica que ¨¦s cantada en la llengua pr¨°pia d¡¯aquest pa¨ªs ¡ªaquesta llengua que ning¨² s¡¯atreveix a dir pel seu nom (no ha servit la traum¨¤tica experi¨¨ncia de l¡¯extinci¨® de Canal 9 perqu¨¨ comprenguem que la inhibici¨® no ¨¦s rendible?)¡ª, es deu molt m¨¦s, deia, al fet que la m¨²sica cantada en catal¨¤ ha sigut, i ¨¦s, pr¨¤cticament invisible al Pa¨ªs Valenci¨¤. Jo mateix he tingut l¡¯experi¨¨ncia de recomanar, a coneguts meus, que escolten Obrint Pas o altres grups i solistes que s¡¯expressen en catal¨¤, i m¡¯he trobat cares de recel. De qu¨¨ parla, aquest?, semblaven dir. Tamb¨¦ jo degu¨ª fer aquesta cara la primera volta que alg¨² me¡¯n parl¨¤. Un dia, per¨°, vaig escoltar en directe Obrint Pas, igual que vaig escoltar-ne d¡¯altres del pa¨ªs, i vaig comprendre la monstruositat d¡¯aquella situaci¨®. M¨¦s gran com m¨¦s rica, din¨¤mica i variada ¨¦s l¡¯oferta musical en catal¨¤; que ho ¨¦s, i molt. Com es pot con¨¦ixer una m¨²sica, un grup, que no ix a la tele i que no sona a la r¨¤dio? La difusi¨® d¡¯una marca ¡ªde qualsevol marca¡ª necessita d¡¯aquests altaveus potents i ubics; enfront d¡¯ells, el boca-orella i les actuacions en directe s¨®n ecos febles, que a penes percebem. Ni Obrint Pas, ni cap m¨²sic que cometa el pecat d¡¯expressar-se en la seua llengua, ha disposat d¡¯aquests canals. L¡¯elit art¨ªstica pr¨°pia dels valencians ha estat completament suplantada per l¡¯elit art¨ªstica de Madrid, per obra i gr¨¤cia dels governants i els periodistes que han tingut la paella pel m¨¤nec. No ha passat el mateix amb les arts pl¨¤stiques ni amb els m¨²sics valencians que s¡¯expressen en castell¨¤. L¡¯obsessi¨® dels repressors era, ¨¦s, la llengua. Li tenen p¨¤nic, a la llengua; a la seua pr¨°pia llengua. Tot aquell qui la usa d¡¯una manera culta, normalitzada i en p¨²blic es converteix, immediatament, en l¡¯enemic. Un sac on cabem escriptors, actors, periodistes..., i, ¨¦s clar, cantants. No obstant aquesta situaci¨® monstruosa, bovinament consentida i acceptada per gran part dels valencians, Obrint Pas ha sabut nadar contra corrent i, superant tota classe de marejols i fins i tot algun tsunami, ha aconseguit consolidar el seu nom arreu del m¨®n. Alemanya, It¨¤lia, Fran?a, els Pa?sos Baixos, ?ustria, Su?ssa, Portugal, la Rep¨²blica Txeca, Eslov¨¨nia, Vene?uela, Cuba, M¨¨xic, el Marroc... s¨®n alguns dels llocs on han actuat amb ¨¨xit. Fins i tot al Jap¨® han tingut una acollida espectacular, fins al punt que el seu ¨²ltim disc, Coratge, ha sigut editat per una discogr¨¤fica nipona. En molts racons de l¡¯Estat espanyol se¡¯ls ha escoltat amb entusiasme, i no cal dir-ho als pobles i ciutats del territori de parla catalana, on els seus concerts han sigut cada volta m¨¦s massius. Ara, Obrint Pas ha decidit plegar. A penes els queden tres o quatre concerts. Tot justament quan molts pensem que estan en el millor moment. Aquestes decisions se solen prendre no per arguments racionals, que potser aconsellarien seguir ¡ªara mateix, al Pa¨ªs Valenci¨¤ s¡¯ensumen aires de canvi¡ª, sin¨® per sensacions. Les sensacions no enganyen, i ells b¨¦ deuen saber qu¨¨ fan. Tanmateix, un no pot evitar preguntar-se: que hauria sigut d¡¯Obrint Pas si, com en un pa¨ªs normal, hagueren sigut valorats i promoguts, i no menystinguts, pels seus mitjans de comunicaci¨®? Quina influ¨¨ncia haurien exercit sobre la immensa poblaci¨® jove d¡¯aquest pa¨ªs, que, ara mateix, encara no els coneix? La resposta, jo la intu?sc. Alguns, per¨°, la coneixen a la perfecci¨®. Si no, per quins cinc sous s¡¯haurien entossudit tant a ocultar-los?