Una curiosa Constituci¨®

El setembre de 1919, Gabriele D¡¯Annunzio, escriptor prol¨ªfic i aventurer estrafolari (que anys m¨¦s tard, a inst¨¤ncies de Mussolini, rebria el t¨ªtol pomp¨®s de Principe di Montenevoso), va ocupar la ciutat de Fiume (ara Rijeka, a Cro¨¤cia) amb una legi¨® personal de voluntaris, hi proclam¨¤ un Estat lliure, la Reggenza Italiana del Carnaro, i poc despr¨¦s una Carta o constituci¨®, que acaba de publicar la revista L¡¯Espill, tan exemplar com sempre. La Carta mereix formar part de la hist¨°ria del dret constitucional: no hi ha hagut mai un text tan ple de fantasia heroica i po¨¨tica, d¡¯imatges tan fastuoses i brillants, de projectes tan irreals i fabulosos. Mai una constituci¨® ha sigut alhora moderna i arcaica, protofeixista i liberal, reaccion¨¤ria, revolucion¨¤ria, democr¨¤tica i autorit¨¤ria, i plena de contradiccions meravelloses. A l¡¯Estat de Fiume no hi hauria ni partits pol¨ªtics ni sindicats, i els ciutadans haurien de pert¨¤nyer per for?a a una de les nou corporacions (n¡¯hi ha deu, per¨° la desena ¡°no t¨¦ art ni categoria ni vocable¡±, i ¡°¨¦s gaireb¨¦ una figura votiva consagrada al geni desconegut, a l¡¯aparici¨® de l¡¯home nov¨ªssim, a les transfiguracions ideals dels treballs i dels dies¡±, etc.). De manera que l¡¯assemblea legislativa anomenada Consell dels Provisors est¨¤ composta per ¡°deu d¡¯elegits pels obrers d¡¯ind¨²stria i treballadors de la terra; deu per la gent de la mar; deu pels empresaris; cinc pels t¨¨cnics agraris i industrials; cinc pels empleats administratius de les empreses privades; cinc pels ensenyants de les escoles p¨²bliques, pels estudiants de les escoles superiors i pels altres membres de la sisena corporaci¨® [¡®la flor intel¡¤lectual del poble¡¯: artistes, m¨²sics, etc.]; cinc per les professions liberals; cinc pels empleats p¨²blics; cinc per les societats cooperatives de producci¨®, de treball i de consum¡±. D¡¯aix¨° n¡¯haur¨ªem de dir democr¨¤cia participativa?, o ¡°democr¨¤cia org¨¤nica¡±, molt m¨¦s org¨¤nica que la del franquisme? I els principis de la instrucci¨® p¨²blica s¨®n, certament, admirables: ¡°La cultura ¨¦s l¡¯aroma contra la corrupci¨®. La cultura ¨¦s la solidesa contra les deformacions¡±. Per¨° tamb¨¦, i ac¨ª apareix la cua d¡¯un dimoni: ¡°La dominaci¨® moral ¨¦s la necessitat guerrera del nou Estat¡±. I tamb¨¦: ¡°L¡¯exaltaci¨® de les belles idees humanes sorgeix de la seua voluntat de vict¨°ria¡±. Alerta, doncs, que hom comen?a amb transfiguracions ideals, i no se sap mai on acaba.