Botigues fora de cat¨¤leg

El Qu¨ªlez podria desapar¨¨ixer. Ho diu sense titubejar el seu propietari, Carlos Lafuente. La botiga t¨¦ un any per renegociar el contracte de lloguer, ¡°per¨° ens demanen una xifra que no podem assumir. Tothom est¨¤ d¡¯acord que el Qu¨ªlez no pot desapar¨¨ixer, per¨° ning¨² no fa res¡±. El desembre del 2014 s¡¯acaba la pr¨°rroga prevista per la Llei d¡¯arrendaments urbans (LAU), que posar¨¤ fi a alguns lloguers de renda antiga. La Confederaci¨® de Comer? de Catalunya calcula que les botigues afectades no arribaran al 10%, per¨° s¨ª que donar¨¤ de ple a alguns locals emblem¨¤tics. Lafuente va m¨¦s enll¨¤: ¡°Alg¨² ha de fer alguna cosa per preservar la identitat de la ciutat¡±.

Barcelona disposa de 35.000 botigues ¡ªsense comptar els locals de restauraci¨®¡ª, que han resistit els m¨¦s de cinc anys continuats d¡¯una crisi que ha aprimat el consum fins al l¨ªmit. Els experts coincideixen que el centre viu al servei dels turistes, mentre que la resta de barris lluiten per salvar el comer? tradicional. Passen coses molt interessants a carrers com S¨¨neca i Verdi, a Gr¨¤cia, o a Parlament, a Sant Antoni, explica Fernando Amat, director de Vin?on. ¡°Hi ha gent nova que est¨¤ rendibilitzant espais petits¡±.

El 2012, a Barcelona es van tancar m¨¦s botigues de les que es van obrir. ¡°Es veuen moltes persianes abaixades, per¨° cal tenir en compte el tancament d¡¯oficines immobili¨¤ries i banc¨¤ries, moltes situades en carrers comercials¡±, adverteix Miguel ?ngel Fraile. Pel secretari general de la Confederaci¨® de Comer?, hi ha una part positiva: la crisi tamb¨¦ ha comportat una reflexi¨® per part del ciutad¨¤, que ha definit les seves compres, cosa que ha beneficiat el comer? de barri i de proximitat.

¡°Tenim un model de petit i mitj¨¤ comer? que amb molts esfor?os est¨¤ resistint la crisi¡±, explica Raimond Blasi, regidor de Comer? de Barcelona. ¡°Per¨° ¨¦s una realitat que determinades zones concentren els comer?os de moda, souvenirs i alimentaci¨®¡±. Els centres de les grans ciutats s¡¯han convertit en cl¨°nics, diu Vicen? Gasca, president de la Fundaci¨® Barcelona Comer?. I alguns se n¡¯han sentit expulsats, com ¨¦s el cas de la llibreria Jaimes. Aquest any va estrenar espai al carrer Val¨¨ncia, amb l¡¯objectiu de recuperar amb gent del mateix barri la inevitable p¨¨rdua de clients turistes i vianants que comporta el seu trasllat for?¨®s des del passeig de Gr¨¤cia de Barcelona, on estava instal¡¤lada des de 1951.

L¡¯Ajuntament de Barcelona, segons explica Blasi, treballa per garantir la conservaci¨® del patrimoni i el seu valor comercial. A principis de l¡¯any vinent crear¨¤ un consell per decidir quins establiments tindran la consideraci¨® d¡¯emblem¨¤tics. Per la seva banda, l¡¯associaci¨® d¡¯aquests establiments va presentar enguany un informe per protegir aquests comer?os, en el qual se citen ciutats com Roma i Par¨ªs com a exemples de preservaci¨®. ¡°La gent ve a veure com vivim, a veure la nostra hist¨°ria, no a veure un Burger King¡±, reclama Pere Pina, copropietari de la centen¨¤ria Casa Almirall. ¡°Ens hem convertit en una ciutat de servei que vivim del turisme¡±.

En els ¨²ltims anys el centre ha vist com el turista ha pres les regnes de les compres. Aquest col¡¤lectiu representa el 58,4% dels compradors en llocs com Barnacentre, la Rambla i el Raval, mentre que a la resta de la ciutat representa poc m¨¦s del 8,2%, segons dades de la Fundaci¨® Barcelona Comer?. Els responsables dels barris menys tur¨ªstics creuen que la crisi ha afectat de la mateixa manera uns barris i els altres. Per¨° reconeixen una difer¨¨ncia: mentre que en els eixos m¨¦s concorreguts hi ha hagut una recuperaci¨® r¨¤pida i es produeix una ¨¤gil rotaci¨® d¡¯inquilins dels locals comercials, als barris m¨¦s populars aix¨° no ha estat aix¨ª i s¡¯ha generat un escenari de tancaments. Joan Romero, president de l¡¯Eix Maragall, assegura que aquest canvi continuar¨¤ un cop s¡¯acabi la crisi, per comerciants que es jubilaran i que no tenen ¡°relleu generacional¡±. ¡°Alguns joves han agafat noves botigues, per¨° no moltes¡±, lamenta Romero.

Ramon Bigas, dissenyador industrial, defensa aquells sectors que proven de resistir oferint qualitat i varietat. ¡°Algunes llibreries de bandera, com Alta?r, Laie, i algunes de noves, com La Impossible¡±. Destaca l¡¯aparici¨® de petites botigues concept store en llocs com Ciutat Vella. ¡°El menjar se salva per la qualitat dels mercats de Barcelona i per algunes botigues amb aliments de proximitat. Sorpreses, poques; innovaci¨®, poca. Potser les botigues de museu i Vin?on poden plantar cara a la sordidesa de les botigues tur¨ªstiques¡±.

Les grans marques han extremat la seva prefer¨¨ncia pel centre de la ciutat, fins i tot les de luxe, que estaven situades als barris m¨¦s benestants de Barcelona. Herm¨¨s i Louis Vuitton han abandonat l¡¯avinguda Pau Casals, a Sant Gervasi, per traslladar-se al passeig de Gr¨¤cia.

Mentre el comer? de barri pateix de la manca de botigues de grans marques, ja que els grans operadors busquen locals comercials d¡¯unes dimensions que no tenen les principals vies de barris com Sant Andreu, Sant Gervasi o Horta, per citar-ne nom¨¦s alguns. Aquesta oferta es limita al centre de Barcelona i als centres comercials, que, des de fa lustres, s¨®n la gran amena?a del comer? de barri, per la seva capacitat d¡¯atracci¨®, per la seva ubicaci¨® i per les ampliacions que es preveuen en els pr¨°xims anys en centres com Gl¨°ries i La Maquinista, a m¨¦s d¡¯altres que s¡¯ubicaran fora de Barcelona (l¡¯outlet de Viladecans i el que est¨¤ previst aixecar a Cerdanyola del Vall¨¨s).

¡°En l¡¯estatus de les botigues s¡¯est¨¤ eliminant la classe mitjana¡±, alerta l¡¯interiorista Fernando Salas. I aix¨ª, els locals multimarca van desapareixent. La Confederaci¨® de Comer? de Catalunya estima que la quota de mercat de les botigues multimarca ha caigut del 40% al 25% en deu anys a favor de les grans firmes. ¡°Els grans es mengen els petits, i aix¨° va molt lligat a l¡¯interiorisme. El treball d¡¯imatge ha quedat relegat al producte que es ven, els espais han deixat de tenir inter¨¨s, de renovar, d¡¯il¡¤lusionar¡±, diu Salas. Sens dubte, els restaurants han recollit el guant de la innovaci¨®.

Si hi ha un espai que per a molts ¨¦s un punt i a part segueix sent Vin?on. Malgrat els anys. Resisteixen a la via m¨¦s cara de la ciutat: ¡°Molts han sucumbit a vendre els seus espais a les multinacionals¡±, afirma Amat, de Vin?on. Ell posa una ciutat com a exemple, Berl¨ªn, on ¡°els lloguers s¨®n baixos i els permisos, f¨¤cils d¡¯aconseguir¡±. Per Amat, els bons projectes han de sorgir de forma espont¨¤nia, encara que els temps no han estat f¨¤cils i la llum no es veu gens clara al final del t¨²nel: ¡°Han estat cinc anys de curset accelerat d¡¯humilitat. Hem apr¨¨s moltes coses, i quan ens recuperem una mica tornarem a ser feli?os¡±.

Botigues d¡¯olors, colors i sons

ANA PANTALEONI

Hem preguntat a alguns personatges de la ciutat quin ¨¦s l¡¯establiment del seu sector o d¡¯un altre que m¨¦s els agrada.

Eduardo Mendoza, escriptor: "Past¨ªs i Sucre ¨¦s la meva botiga preferida de Barcelona, on s¨®c m¨¦s feli?. ?s una pastisseria, a prop de casa, al n¨²mero 14 del carrer Teodora Lamadrid. La ra¨® ¨¦s simple: s¨®c molt llaminer i ¨¦s una pastisseria molt bona. ?s un establiment petit i acollidor, trien per mi, no m'aclaparen amb l'oferta. I encara que no s¨®c un client¨¤s, em tracten com si ho fos".

Rosa Clar¨¤, dissenyadora:? "Ramon, al carrer de la Gleva, ¨¦s una joieria que sempre recomano. Tenen un gust exquisit, realitzen uns dissenys molt especials i les seves peces s¨®n d'una qualitat excel¡¤lent. Les vegades que he necessitat comprar o regalar una joia han ent¨¨s perfectament el que volia i s'han adaptat al meu pressupost".

Joan Capdevila, jugador de l'Espanyol:? "En general no m'agrada anar a comprar roba. I quan ho faig, per obligaci¨®, ¨¦s perqu¨¨ m'hi porta la n¨°via (riu). Gaireb¨¦ sempre anem al centre comercial de Diagonal. Sempre em vesteixo amb Lotto, ¨¦s la marca que em patrocina".

Benedeta Tagliabue, arquitecta: "Camper, al passeig de Gr¨¤cia 2-4, dissenyada al nostre estudi. Es tracta d'un aparador que ¨¦s respectu¨®s amb la import¨¤ncia de l'edifici en qu¨¨ es troba, una de les cantonades m¨¦s famoses de Barcelona. A l'interior, les grans formes de fusta i miralls que reprodueixen les siluetes de les sabates resolen amb eleg¨¤ncia la combinaci¨® d'un aire modern amb el r¨²stic".

Enric Palau, codirector del S¨®nar:? "Audio Reference, a Cop¨¨rnic 21, ¨¦s un dels millors especialistes en equips d'alta fidelitat. A trav¨¦s de Manu Pla, el seu pare i tot el seu equip, estic descobrint i gaudint ¡ªencara m¨¦s¡ª del fet d'escoltar m¨²sica, de l'experi¨¨ncia f¨ªsica del so, de la precisi¨® i de l'espacialitat (ubicaci¨® del so en l'espai). Amb els seus equips pots arribar a percebre el so en 360 graus, molt lluny de l'est¨¨reo d'un equip tradicional. Tot un m¨®n que s'est¨¤ adaptant als canvis de format, a la m¨²sica digital, m¨°bil, sense fils, amb avan?os incre?bles. Ho trobo fascinant, molt recomanable, encara que, sovint, poc accessible a les nostres butxaques".

Albert Adri¨¤, cuiner: "La botiga que m¨¦s m'agrada ¨¦s Casa Gispert, a Sombrerers 23, primer per la selecci¨® del producte i l'aposta per la qualitat, per la seva hist¨°ria, pel seu forn, per les olors quan hi entres, perqu¨¨ ¨¦s un s¨ªmbol per a qualsevol botiga que vulgui fer les coses b¨¦, a m¨¦s d'inter¨¨s tur¨ªstic per¨° sense perdre la identitat".

Roser Capdevila, escriptora: "La botiga de joguines que recomano ¨¦s Barruguet, a la Gran Via 620. Una botiga creativa, que s'allunya de l'espot publicitari i on pots trobar les joguines de sempre, jocs de fusta, cuinetes i disfresses cl¨¤ssiques. ?s una botiga on predomina el bon gust, i considero que ¨¦s important educar els nens amb joguines maques, divertides i amb les quals es puguin entretenir llargues estones utilitzant la imaginaci¨®".

Custo, dissenyador: "The Outpost, a Rossell¨® 281. La vaig descobrir fa poc gr¨¤cies al seu aparador espectacular i perfectament dissenyat. Tenen una selecci¨® de sabates i accessoris realment especial i articles de pell fant¨¤stics. Gran descobriment".