Any d¡¯Espanya

M¡¯hauria agradat que 2014 fos l¡¯Any d¡¯Espanya. Ho escric sense ironia i amb pesantor. Espanya tenia una oportunitat hist¨°rica de canviar la relaci¨® que mant¨¦ amb si mateixa.

No ho far¨¤. ?s probable que moltes generacions no puguin recordar cap Any d¡¯Espanya. Alguns pensaran que el darrer moment d¡¯il¡¤lusi¨® col¡¤lectiva va ser 1992, per¨° a la fal¡¤l¨¤cia li hem d¡¯afegir la facilitat: s¡¯havia fet el rodatge de la sortida de la dictadura i era el punt ¨¤lgid d¡¯un pa¨ªs que semblava que volia deixar d¡¯estar en vies de desenvolupament. Els nous fil¨°sofs i escriptors deien que agafaven el relleu dels Aranguren i Cela i s¡¯inauguraven museus d¡¯art contemporani a Conca. Hi va haver els Jocs Ol¨ªmpics i l¡¯Expo... Hi havia l¡¯esfor? de diverses generacions, per¨° tamb¨¦ els fons de cohesi¨® europeus. Era un canvi de cromos, la torna d¡¯obrir les portes de les grans empreses a les noves fam¨ªlies del poder de l¡¯etapa, diguem-ne, democr¨¤tica. D¡¯aleshores en?¨¤, ¨¦s prou sabut: urbanitzacions fantasma, depredaci¨® d¡¯una sanitat p¨²blica excel¡¤lent i trens rapid¨ªssims per anar enlloc. Futbol, el cortijo amb sis milions d¡¯aturats. Un pa¨ªs que podria ser fant¨¤stic s¡¯entesta a qualificar de fiesta nacional un espectacle cruel. Aix¨° no ¨¦s cap celebraci¨®. Espanya no se n¡¯ha adonat, per¨° a trav¨¦s del brau es fa patir a si mateixa i fa patir tothom.

Despr¨¦s de gaireb¨¦ quatre d¨¨cades sense dictadura, 2014 hauria pogut ser l¡¯Any d¡¯Espanya, de l¡¯obertura i de la generositat, del di¨¤leg, de la refundaci¨®. L¡¯any que podria haver actuat com a revulsiu despr¨¦s que la pol¨ªtica, l¡¯economia i les institucions hagin fet bo all¨° que per baix no hi ha sostre. Es tenia l¡¯oportunitat de respondre amb un oferiment democr¨¤tic a un moviment democr¨¤tic que demana poder decidir. No ser¨¤ possible. La proposta, la construcci¨®, la mirada complexa i participativa han desaparegut i tornem a l¡¯ermassar, a l¡¯erial. Uns intel¡¤lectuals fan cua per anar a les tert¨²lies de l¡¯extrema dreta, els altres ens encenen sem¨¤fors vermells i tots plegats s¨®n incapa?os d¡¯escriure un article sense esmentar el nazisme cada tres l¨ªnies. Em sembla que ens estimem m¨¦s Espanya alguns independentistes que molts intel¡¤lectuals espanyols. Intel¡¤lectuals? Semblen bisbes!

Les conseq¨¹¨¨ncies a llarg termini de la involuci¨® social i cultural s¨®n tan greus que fa feredat pensar-hi. Espanya no escolta, nom¨¦s respon un ¨®rdago permanent. Cortijo, erial, ¨®rdago: fiesta. Celebrar tres segles d¡¯una derrota ¨¦s estrany, s¨ª, per¨° encara ho seria m¨¦s que mai no es pogu¨¦s celebrar res.