L¡¯estel de Reis

Dels tres evangelis sin¨°ptics (Marc, Mateu i Lluc, segons la cronologia m¨¦s acceptada, descomptant una font comuna, Q), nom¨¦s el de Mateu esmenta que uns quants savis d¡¯Orient (probablement, astr¨°legs o sacerdots, tamb¨¦ possiblement d¡¯Ar¨¤bia a jutjar pels regals que li porten al Nen; per cert ni tres, ni reis, invents paleocristians i medievals) van ser guiats per un estel misteri¨®s fins a Betlem ¡ªno directament a la cova, que ja seria massa demanar, sin¨® al ¡°lloc¡± de Betlem, que cap a aquell temps nom¨¦s comptava amb uns dos mil habitants, a uns vuit quil¨°metres de Jerusalem. Abans, per¨°, els savis van passar per aquesta ciutat, i all¨¤ van preguntar: ¡°On ¨¦s el rei dels jueus que acaba de n¨¦ixer? Hem vist sortir la seva estrella i venim a adorar-lo¡± (Mt 2.2).

Un o altre ¡ªno pas Herodes, que tamb¨¦ volia saber-ho per anihilar una compet¨¨ncia tan gloriosa¡ª va informar els savis que el Nen era nat, com sap tothom, a Betlem: ¡°Despr¨¦s de sentir aquestes paraules del rei es posaren en cam¨ª. Llavors l¡¯estrella que havien vist sortir comen?¨¤ a avan?ar davant d¡¯ells, fins que s¡¯atur¨¤ damunt el lloc on era l¡¯infant¡± (Mt 2.9). I ara Mateu diu una cosa for?a sorprenent, com donant a entendre que l¡¯¡°estrella¡± que havien vist no era altra cosa que una gran resplendor que emanava del cos de Jes¨²s, cosa que t¨¦ molts precedents en el naixement de persones augustes a la hist¨°ria de Roma, i d¡¯altres pobles, com van ser els casos de R¨°mul, de Mitr¨ªdate, d¡¯August, de C¨¨sar, i ¡ªdada rellevant pel que fa a Jes¨²s¡ª d¡¯Abraham: ¡°L¡¯alegria que tingueren en veure l¡¯estrella va ser immensa. Van entrar a la casa, etc.¡± (Mt 2. 9). Tamb¨¦ Virgili va profetitzar l¡¯arribada d¡¯un salvador (potser la cosa anava per un gran emperador rom¨¤), i tamb¨¦ ell va imaginar que una estrella, stella facem ducens, va assenyalar a Enees el cam¨ª de Troia cap a Occident.

<CS8.7>Al segle XIX, segle del positivisme hist¨°ric per excel¡¤l¨¨ncia, es va posar de moda trobar explicacions naturals per a fets narrats tant a l¡¯Antic com al Nou Testament que, en realitat, formen part d¡¯una complexa mitologia i d¡¯un abund¨®s i enrevessat llegendari: per exemple, molts dels atributs referits a la qualitat de ¡°salvador¡± o de ¡°messies¡± del Crist no s¨®n res m¨¦s que l¡¯adaptaci¨® de vagues profecies espigolades entre les p¨¤gines dels Llibres Antics, entre ells el d¡¯Isa?es i els Salms dav¨ªdics.</CS>

Aix¨ª, David Friedrich Strauss, que va escriure una Vida de Jes¨²s publicada originalment l¡¯any 1836, diu en aquest llibre que, en el cas que es tract¨¦s d¡¯una estrella de la volta celeste, ¨¦s impossible que primer gui¨¦s els savis orientals de Llevant cap a Ponent ¡ªque ¨¦s el cam¨ª que fa el firmament, per molt que sigui la Terra la que gira¡ª, i que despr¨¦s els gui¨¦s de Nord a Sud, que ¨¦s la direcci¨® de la ruta Jerusalem-Betlem. Strauss postula llavors que podria haver-se tractat d¡¯un cometa ¡ªde fet, sol representar-se aix¨ª encara avui dia, i aix¨ª es veu als pessebres i a moltes decoracions lluminoses de les festes de Nadal. Per¨° els cometes, que poden agafar qualsevol direcci¨®, s¨®n molt ef¨ªmers, i desapareixen igual com un meteor: ¨¦s impossible suposar, doncs, que fos una estrella, o una constel¡¤laci¨®, ni tan sols un cometa, all¨° que va guiar els tres savis, a cavall o a camell, fins al lloc de naixen?a de Jes¨²s.

Kepler tamb¨¦ havia edificat, l¡¯any 1603, una complexa teoria astron¨°mica sobre el cas, basant-se en la cronologia versemblant de la data del naixement de Jes¨²s, que ell va situar entre el 5 i el 15 de desembre de l¡¯any 7 aC: en aquell lapse de temps J¨²piter i Saturn es van acostar molt en la constel¡¤laci¨® de Piscis tot emetent una llum especialment intensa. Aix¨° coincidiria amb el que tothom accepta avui, ¨¦s a dir, que Jes¨²s va n¨¦ixer en temps d¡¯Herodes ¡ªque el va voler matar¡ª, i, doncs, abans de l¡¯any 4 aC, que ¨¦s l¡¯any que va morir el tetrarca.

El lector es preguntar¨¤: llavors, qu¨¨ hem de creure? Aqu¨ª resideix el quid de la q¨¹esti¨®: les interpretacions naturals de fets supranaturals, llegendaris i m¨ªtics s¨®n una tasca in¨²til. Qu¨¨ ens importa la d¨¨cada exacta en qu¨¨ va produir-se la guerra de Troia, si ¨¦s que mai la van lliurar la lliga aquea i els troians? Qu¨¨ ens fa que la reina Dido i Enees existissin o no? ¡°Credo quia absurdum¡±, va dir Agust¨ª. I aquesta ¨¦s l¡¯¨²nica manera de resoldre els enigmes que presenta la B¨ªblia sencera i quasi tota la literatura: ni la B¨ªblia ni les novel¡¤les tenen ra¨®: s¨®n un barrija-barreja d¡¯hist¨°ria, mites i llegendes.