Cel¡¤luloide amb esv¨¤stica

Els nazis eren uns grans cin¨¨fils. A la seva manera. A Hitler li encantava el cinema ¡ªincl¨°s aquell g¨¨nere macabre que eren les filmacions dels seus opositors executats¡ª i per a Goebbels era una obsessi¨®: no passava un dia sense veure una pel¡¤l¨ªcula. ?s cert que els agradava el que els agradava, i el que no ho tenia molt i molt malament.

Quan els nazis, que veien molt clara la capacitat del cel¡¤luloide com a arma de propaganda, van arribar al poder el 1933, l¡¯edat d¡¯or del cinema alemany, la de Lang i Pabst, havia acabat, i gr¨¤cies a D¨¦u films com L¡¯¨¤ngel blau o M ja s¡¯havien rodat. Des del seu c¨¤rrec al Ministeri de Propaganda, Goebbels ¡ªa m¨¦s de beneficiar-se moltes actrius¡ª es va dedicar a exercir un ferri control ideol¨°gic sobre la ind¨²stria cinematogr¨¤fica, que inclo?a l¡¯aplicaci¨® de la pol¨ªtica racial. Aix¨ª, una de les primeres disposicions va ser l¡¯Arierparagraph, la cl¨¤usula que prohibia als jueus treballar en el cinema, amb la conseq¨¹ent p¨¨rdua de talents que van emigrar a Hollywood, els m¨¦s afortunats.

Sota la f¨¨rula del ministre, a m¨¦s de prohibir bona part del cinema estranger ¡ªcom Tarzan i la seva companya¡ª, es va imposar un cinema mesqu¨ª al servei del poder, destinat a educar les masses en el credo nazi. Diverses de les pel¡¤l¨ªcules que es van produir amb aquesta base s¨®n menyspreables incitacions a l¡¯odi racial, tot i que tamb¨¦ es va produir molt material summament vulgar i sensibler.

En una singular i interessant¨ªssima iniciativa, la Filmoteca de la Generalitat, en col¡¤laboraci¨® amb el Festival de Cinema Jueu de Barcelona i el Goethe Institut, va iniciar ahir un extraordinari cicle sobre cinema i propaganda nazi que fins al dia 19 presenta algunes d¡¯aquestes pel¡¤l¨ªcules abjectes. Cada sessi¨® est¨¤ curosament empaquetada amb presentacions a c¨¤rrec d¡¯especialistes per tal de contextualitzar els films i desactivar-ne la fel ideol¨°gica. Entre els sis films de propaganda nazi que s¡¯ofereixen, s¡¯inclou una fita de l¡¯antisemitisme com ¨¦s El jueu S¨¹ss (1940), tan estimada per Goebbels (avui, 20 h), i Heimkehr (La tornada a casa, 1941), una pel¡¤l¨ªcula especialment verinosa que va pretendre justificar la invasi¨® de Pol¨°nia mostrant la suposada opressi¨® de la minoria alemanya pels polonesos. M¨¦s subtil ¡ªen la mesura que l¡¯adjectiu quadra al cinema nazi¡ª ¨¦s El president Kr¨¹ger, que amb l¡¯excusa d¡¯un biopic del l¨ªder b¨°er durant la guerra contra els brit¨¤nics, justifica la pol¨ªtica dels camps de concentraci¨® nazis, alhora que sost¨¦ que els van inventar llavors els anglesos a l¡¯?frica austral. No est¨¤ de m¨¦s recordar que la vindicaci¨® de l¡¯oncle Paul (Kr¨¹ger) i dels b¨°ers ve d¡¯antic a Alemanya, i que el k¨¤iser Guillem II va valorar la possibilitat d¡¯enviar ajuda als resistents durant la guerra anglob¨°er.

No podia faltar en un cicle com aquest el cinema enaltidor del nazisme de Leni Riefenstahl, la camer¨°grafa emblem¨¤tica del III Reich, de la qual es projecta El triomf de la voluntat, seva ampul¡¤losa filmaci¨® del congr¨¦s del partit a Nurenberg el 1934.

Al costat d¡¯aquests vells films, el cicle inclou quatre documentals contemporanis molt interessants. Harlan rastreja la personalitat de Veit Harlan, el director d¡¯El jueu S¨¹ss; Presoner al parad¨ªs recrea la perip¨¨cia de Kurt Gerron, un actor i director jueu alemany tret d¡¯un camp de concentraci¨® perqu¨¨ dirig¨ªs una pel¡¤l¨ªcula de propaganda nazi; A film unfinished, de l¡¯israeli¨¤ Yael Hersonski, recull les imatges filmades pels nazis al gueto de Vars¨°via destinades a plasmar la bona vida dels jueus; mentre que El cinema de propaganda nazi, de Felix Mueller, passa revista al dest¨ª de les velles pel¡¤l¨ªcules nazis, diverses de les quals no poden ser projectades fora dels circuits especialitzats.