La vida humana

La campanya de les primeres eleccions democr¨¤tiques, a les quals (de manera imprudent) vaig conc¨®rrer amb el nom i la cara, va ser una campanya molt educativa, almenys per una candidatura de resultats tan incerts com la d¡¯aquell PSPV-no PSOE. Fins i tot em convoc¨¤ una associaci¨® de dames cat¨°liques, interessades a escoltar un candidat perillosament d¡¯esquerra, i a m¨¦s a m¨¦s ¡°nacionalista¡±. La sala era plena, vaig parlar amb discreci¨®, i en el col¡¤loqui la primera pregunta, potser la que m¨¦s els importava, va ser si jo estava a favor de l¡¯avortament o en contra. Miren senyores, que els vaig dir, avortar, per a una dona, ¨¦s sense dubte una experi¨¨ncia molt dura, traum¨¤tica, sovint perillosa, i per tant ning¨² pot dir que est¨¤ ¡°a favor de l¡¯avortament¡±. Les senyores cat¨°liques van somriure, alleujades. Ara b¨¦, vaig continuar, si per una ra¨® o una altra una dona ha de passar per aquest tr¨¤ngol, nom¨¦s falta que aix¨° es considere un delicte i que la dona puga acabar a la pres¨®, no creuen vost¨¦s? Aquesta era llavors la situaci¨® legal, tan pr¨°xima a la que ara el PP vol recuperar. Les senyores es van quedar sense saber qu¨¨ dir davant d¡¯aquella resposta meua, t¨¤ctica i una mica arriscada. Despr¨¦s, una altra em pregunt¨¤ sobre el ¡°dret a la vida¡± i els llocs comuns habituals, que si avortar ¨¦s assassinar una criatura, i tot aix¨° que fa tants anys que es predica en sermons, cartells, proclames i manifestacions. Aix¨° que vost¨¦ diu amb aparen?a de ra¨®, li vaig respondre, parteix d¡¯una insostenible confusi¨® de conceptes, segons la qual vida humana i persona humana serien termes rigorosament sin¨°nims. Per¨° mire, senyora, un ¨°vul acabat de fecundar, un grumollet de poques c¨¨l¡¤lules, ¨¦s ¡°vida humana¡± nom¨¦s en el sentit que tamb¨¦ ho ¨¦s qualsevol m¨ªnim fragment d¡¯un cos hum¨¤, unes gotes de sang, que s¨®n mat¨¨ria humana i viva. Ajuntar l¡¯adjectiu ¡°humana¡± al substantiu ¡°vida¡±, i a continuaci¨® redactar pamflets, convocar manifestacions, escampar imatges repulsives, i dir-ne, de tot aix¨°, ¡°defensa de la vida¡± ¨¦s un sofisma indigne i profundament immoral. Com si els qui no pensen com ells foren defensors de la mort. Ara mateix no recorde si la senyora pogu¨¦ respondre o no. Aix¨° va ser el 1977, i calculen vost¨¦s quants anys han passat, i com ¨¦s de llarga la vida dels sofismes indignes.