El Corredor Polon¨¨s i el seu rock sense l¨ªmits

Com que els seus discos no han baixat fins ara del notable, potser ¨¦s una ll¨¤stima que la banda d¡¯Ontinyent sempre s¡¯haja pres les coses amb tanta calma: nom¨¦s dos ¨¤lbums, un EP i un disc ac¨²stic en directe en m¨¦s de tretze anys de traject¨°ria. Aix¨ª doncs, tamb¨¦ hem hagut d¡¯esperar tres anys per a la continuaci¨® de L¡¯embar¨¤s d¡¯Agnieszka (2010), temps en qu¨¨ han passat moltes coses al si de la banda, com ara reduir la formaci¨® a trio. Marc P¨¦rez, cap visible d¡¯una alineaci¨® que ara completen Ivan Aliaga i Naxo Arellano, reconeix que, tot i que ¡°des de l¡¯exterior sovint se¡¯ns veu, els grups, com a entitats inn¨°cues a les din¨¤miques de grup¡±, les coses no s¨®n tan senzilles, ja que ¡°mantenir un grup de rock alternatiu en els nostres dies i als pa?sos mediterranis ¨¦s tota una aventura¡±. Una afirmaci¨® que emfatitza dient que ¡°i encara m¨¦s si despr¨¦s d¡¯una gran inversi¨® econ¨°mica i de temps, despr¨¦s d¡¯haver rebut cr¨ªtiques excel¡¤lents pel disc anterior ¡ªi pels directes¡ª i d¡¯haver estat reconeguts fins i tot amb premis, tot i haver fet alguns grans concerts i molts concerts a sales, els programadors de petits i mitjans esdeveniments no han confiat en nosaltres el que esper¨¤vem¡±.

Potser aquest ¨¦s el peatge que han de pagar pel fet de no casar-se de manera expl¨ªcita amb cap estil en voga, ja que El Corredor Polon¨¨s beu tant de l¡¯indie rock dels 90 com de l¡¯emocore, l¡¯stoner rock o el pop. I all¨° que el mercat busca s¨®n les f¨®rmules senzilles: ¡°potser tamb¨¦ t¨¦ a veure amb l¡¯aposta desmesurada per altres estils musicals ¡®autoanomenats¡¯ m¨¦s accessibles. Tot plegat ha fet que ens haja costat molt reunir prou recursos per a poder fer realitat un altre disc... i sort que en tenim, del micromecenatge!¡±.

El cas ¨¦s que el treball ¨¦s tan en¨¨rgicament variat que es pot adjudicar la seua d¨¨ria ecl¨¨ctica a la col¡¤lecci¨® de discos que tots tres tenen a casa, on un pot trobar ¡°discos de Nirvana, Foo Fighters o Queens Of The Stone Age, per¨° tamb¨¦ de Korn, Mudwayne o Slipknot, i molt m¨¦s lluny i dispars, com ara Marcus Miller, Chemical Brothers o Norah Jones¡±. El resultat d¡¯aquesta s¨ªntesi busca ser ¡°rock amb maj¨²scules i llums de ne¨®¡±, ens diu Marc.

I ¨¦s que Fen¨°mens tangibles busca, segons la ret¨°rica promocional de la mateixa banda, la cruesa dels discos dels anys 90 amb qu¨¨ ells han crescut, alguns dels quals s¨®n fruit innegable d¡¯una ¨¨poca en qu¨¨ el car¨¤cter salvatge de les guitarres fins i tot era cercat per les grans companyies multinacionals com a manera de revestir-se de pedigr¨ª alternatiu. P¨¦rez diu que aix¨° ja no s¡¯estila, perqu¨¨ ¡°una clara tend¨¨ncia des del comen?ament del 2000 ha estat el so net, sense les brutedats t¨ªpiques de discos com In Utero, de Nirvana. A m¨¦s d¡¯un exc¨¦s de quantitzacions i postafinacions que acaben matant l¡¯espontane?tat i la puresa del rock i de les can?ons en general¡±. Aix¨ª doncs, una vegada m¨¦s a contracorrent, els d¡¯Ontinyent hi han volgut ¡°donar aquest toc m¨¦s cru, m¨¦s directe i m¨¦s imperfecte¡±, encara que les noves fornades de bandes tornen a apostar per aquelles rugositats, ja que ¡°les tend¨¨ncies actuals tornen cap ac¨ª, i fins i tot hi ha grups que des dels anys 90 no han canviat la seua manera de ser impurs¡±.

"Sort que en tenim, del micromecenatge!¡±.

De fet, un grup que s¡¯atreveix a fer versions de Los Planetas i d¡¯Ovidi Montllor en el mateix ¨¤lbum, i que no fa el rid¨ªcul (la versi¨® de Desaparecer dels primers ¨¦s encomiable, per¨° la d¡¯El ball del segon ¨¦s magistral), mai no pot ser una banda vulgar: ¡°Les influ¨¨ncies del grup no es limiten al rock ianqui i angl¨¦s dels 90; la m¨²sica i l¡¯art en general ens influeixen. Pel que fa a la versi¨® de Los Planetas, ja fa un grapat d¡¯anys que la toc¨¤vem en directe i ens semblava que tocava incloure-la, finalment, en aquest disc. Estil¨ªsticament parlant, no estem tan lluny d¡¯ells com sembla¡±, diu P¨¦rez, que tamb¨¦ ha posat el seu granet de sorra en l¡¯any Estell¨¦s amb l¡¯adaptaci¨® del seu poema per via del filtre sonor de Montllor, ja que ¡°la met¨¤fora i la ironia pr¨°pia de tots dos, d¡¯Ovidi i d¡¯Estell¨¦s, est¨¤ molt present en les nostres can?ons¡±.

La banda espera superar els entrebancs propis d¡¯una formaci¨® que t¨¦ a Ontinyent les arrels i que, a m¨¦s de lluitar contra la dist¨¤ncia que sempre imposa el fet d¡¯operar tan lluny de les grans ciutats del pa¨ªs, s¡¯ha de veure de tant en tant, ja que els membres del grup viuen a m¨¦s de 600 quil¨°metres els uns dels altres. Malgrat la dist¨¤ncia, ara mateix miren de completar l¡¯agenda per a poder presentar-lo en directe: ¡°en l¡¯¨¤mbit d¡¯acceptaci¨® musical estem en un context no gaire obert a sortir de la m¨²sica accessible. De fet, a escala de programaci¨® de festivals, els grups de rock alternatiu sempre ens situem en el moment previ al gran boom o, fins i tot, no hi comptem per a aquests festivals, llevat que siga un festival espec¨ªfic de rock alternatiu. Aix¨° diu molt de la situaci¨®¡±.

Per¨° aquesta reflexi¨® no vol dir que ells siguen dels que s¡¯estimen m¨¦s fer de v¨ªctimes. Marc P¨¦rez reconeix que ¡°potser ens equivoquem en pensar que aix¨° sempre ¨¦s aix¨ª i que no hi ha p¨²blic ni escena¡±, perqu¨¨ si una cosa ¨¦s ara mateix irrebatible ¨¦s que ¡°b¨¦ que es fan festivals de rock alternatiu de grups internacionals a Val¨¨ncia i Barcelona, i no tarden gaire a esgotar-se les entrades¡±, aix¨ª que ¡°potser el que fa falta ¨¦s que aquest p¨²blic es lleve els prejudicis i ¨°briga la ment i les orelles al producte de la terra. Per¨° aix¨° tamb¨¦ ¨¦s una faena que encara han de fer cr¨ªtics, premsa i programadors¡±.

Si vost¨¦s s¨®n dels que no entenen en prejudicis, la millor cosa que poden fer ¨¦s donar una oportunitat a Fen¨°mens tangibles. Dubtem que se¡¯n penedisquen.