El punt G

Gallard¨®n, coherent amb la l¨ªnia ideol¨°gica del seu partit (per qu¨¨ diuen que el PP no ¨¦s coherent?), "renova" l¡¯esperit dels vencedors de l¡¯any 39: "ahora sabr¨¢s qu¨¦ es un hombre y no esos maricones comunistas" que van patir milers de dones. Traducci¨® actual: "Ara sabreu qu¨¨ ¨¦s una embarassada". La impot¨¨ncia sexual sempre va agafada de la m¨¤ la denigraci¨®. I resulta que ni llavors ni ara, excepte incursions inquietants de Liliana Cavani, el masclisme no ha trobat la manera de dissimular l¡¯ambig¨¹itat sexual que amaga la seua por a for?a de barbaritats. Nom¨¦s caldria que les dones els hi guanyaren terreny. Ja fa temps que la seua resposta, en termes col¡¤loquials, ha estat: "?De qu¨¦ vas, t¨ªo?". Per¨° calia mantenir la iniciativa, aparent, i continuar imaginant que el bot¨® que tot ho desencadena encara dep¨¦n d¡¯un dels dits de l¡¯home. Fals: la ind¨²stria dels ginys ho t¨¦ ben clar i camina sense descans inventant aparells clitoridis; sempre hi ha un ditet per a canviar aplicacions de la darrera generaci¨® de m¨°bils. Observeu en qualsevol transport p¨²blic a quina velocitat hi viatja el dit femen¨ª. Fa por. ?s igual, per¨°, diuen ells. Imaginem que de nou tenim la clau de la satisfacci¨® femenina i parlem d¡¯un (altre) punt m¨¤gic: el punt "g".

Una lletra, i a la lletra ens referim ac¨ª, m¨¤gica que retornar¨¤ el poder del plaer a les mans de qui va fracassar fa unes quantes d¨¨cades.

El PP, amb Gallard¨®n o sense, coherent amb la seua ancestral i aggiornada traject¨°ria, du la "g" al paroxisme. El darrer exemple: Gamonal.

Un inc¨ªs previ: ¨¦s curi¨®s el lament dels benpensants. Han passat un bon temps queixant-se de la joventut (ells sempre veuen el m¨®n estad¨ªsticament) que "passa de tot" i que "en els nostres dies..." i, quan la joventut diu prou, s¡¯escandalitzen si cremen una paperera. Passa el mateix amb la societat (m¨¦s estad¨ªstica): com ¨¦s que suporten tant de patiment? Doncs b¨¦, un dia diuen prou i ja hi tornem. Gamonal.

Les barbaritats sentides o llegides en els mitjans de comunicaci¨® addictes al r¨¨gim cavalquen cap a la desfeta dels qui pretenen defensar.

Com se¡¯n pot eixir? Llevem-hi la "g". Qu¨¨ tenim? Home! Amonal! Ja est¨¤. Resulta que l¡¯ETA ¨¦s la inspiradora de la viol¨¨ncia. Darrere de Gamonal s¡¯amaga l¡¯amonal, nom¨¦s calia trobar el punt "g". Per¨°, quina viol¨¨ncia estranya: nom¨¦s contra els bancs. Un poble que pateix tant i nom¨¦s llan?a objectes contra els bancs. Quina merda d¡¯ETA, aquests del Gamonal. El Wilhelm Reich dels anys 30 ja sospitava de l¡¯esquerra berlinesa quan corria davant de la policia i feia un gir per no xafar la gespa, perqu¨¨ hi havia un cartell que ho prohibia. Massa considerada aquesta esquerra. De segur que no troben el punt "g" de les coses ni creuen que puga existir en un fons obscur, in¨¨dit i misteri¨®s de les dones.

Que vinga Gallard¨®n i ens ho ensenye.