L¡¯alcalde preferit de Franco

La durada (1957-1973) i la pol¨¨mica convertiren Josep Maria de Porcioles en l¡¯alcalde de la Barcelona franquista per antonom¨¤sia, per¨° el veritable alcalde de Franco a Barcelona sempre fou, en el pensament del Caudillo, el seu estimat Miquel Mateu. Per dir-ho en paraules atribu?des al dictador pel seu cos¨ª Francisco Franco Salgado-Araujo: ¡°En realidad, en Barcelona es dif¨ªcil encontrar un alcalde que est¨¦ compenetrado con la Falange, y si se except¨²a a Mateu, de muy buenas condiciones en todos los sentidos, sobre todo en el orden administrativo, no ha habido ning¨²n alcalde con la energ¨ªa suficiente para que la pol¨ªtica y la administraci¨®n sean como deben ser¡± (Mis conversaciones privadas con Franco, 1976). La frase no est¨¤ gens malament, per haver estat pronunciada el Nadal de 1958: 13 anys i tres alcaldes despr¨¦s del seu cessament, Franco ¡ªben poc enyorad¨ªs¡ª encara enyorava Mateu.

Tanmateix, la imatge que Franco tenia de Mateu com a alcalde excepcional estava viciada per la seva estimaci¨® personal. El consistori Mateu va tenir les mateixes caracter¨ªstiques que la resta d¡¯ajuntaments catalans del per¨ªode de postguerra: repressi¨® del funcionariat, manca d¡¯activitat per insufici¨¨ncies pressupost¨¤ries i corrupci¨® al voltant dels prove?ments. Fou tan cruel i inoperant com la resta. Aix¨° s¨ª, fou un consistori dominat amb m¨¤ de ferro, i Franco mai no va haver de preocupar-se per les variades not¨ªcies d¡¯inestabilitat que acompanyaren els seus successors, entre acusacions de corrupci¨®, baralles, den¨²ncies i pugnes institucionals.

Malgrat que la gestora provisional que encap?al¨¤ Mateu fou un aiguabarreig de proced¨¨ncies pol¨ªtiques dissenyat per Serrano Su?er (falangistes com Ribas Seva i Trias Bertran, mon¨¤rquics i exprimoriveristes com Joaniquet Extremo, el marqu¨¨s de Camps o el marqu¨¨s de Sagnier, i excatalanistes com Carreras i Artau o Ventosa i Despujol), el domini de l¡¯alcalde fou incontestat. Per explicar el seu ¨¨xit, Mateu sempre exhib¨ª la seva condici¨® d¡¯home dur i membre, no menys dur, de FETJONS. Per¨° el que veritablement compt¨¤ fou el fet ¡ªconegut per tothom¡ª de tenir la confian?a personal del dictador. Mateu es convert¨ª en un alcalde poder¨®s perqu¨¨ era amic de Franco, i Franco l¡¯admir¨¤ pel fet de ser un alcalde poder¨®s. De passada, Mateu esdevingu¨¦ un dels homes forts de la Falange barcelonina, com a procurador a les Corts en tant que Consejero Nacional de FET-JONS (des de 1943 fins a la seva mort el 1972 i com a membre vitalici des de 1967: un dels m¨ªtics cuarenta de Ayete). Com no havia d¡¯enyorar Franco un Mateu tan un¨¤nimement respectat quan vinguessin les males not¨ªcies de les successives vagues de tramvies?

Per¨° qui fou Mateu, al marge de Franco? Miquel Mateu i Pla (Barcelona 1898-1972) fou d¡¯aquells homes de negocis que mantingu¨¦ interessos en multitud d¡¯empreses al llarg de la seva vida, com a propietari, inversor o gestor, des que es va fer c¨¤rrec dels assumptes familiars el 1935: Hispano-Suiza, Banco Urquijo Catal¨¢n, Barcelonesa de Publicaciones SA (editora del Diario de Barcelona), Caixa de Pensions... Era fill de Dami¨¤ Mateu i Bisa, industrial (cofundador de la Hispano-Suiza) i pol¨ªtic mon¨¤rquic autonomista, d¡¯aquells que durant algun temps intentaren mantenir les bones relacions entre la monarquia i el catalanisme autonomista, fins que la dictadura de Primo de Rivera ho impossibilit¨¤.

El general mai va saber

Corresponia a Miquel Mateu de convertir-se, durant la Rep¨²blica, en un d¡¯aquells mon¨¤rquics de Renovaci¨®n Espa?ola que foren escombrats per una postguerra molt m¨¦s azul mah¨®n del que podien pensar. Per¨° un exili a temps i un oncle ben situat el portaren al costat de Franco i de la Falange, i li procuraren una postguerra de cine, al marge d¡¯algunes p¨¨rdues patrimonials que no va poder evitar en el negoci de l¡¯automoci¨®.

Era nebot de l¡¯integrista cardenal Enric Pla i Deniel, aquell bisbe catal¨¤ al qual no agradava recordar els que reclamaven bisbes catalans, aquell que ced¨ª a Franco el Palau Episcopal de Salamanca com a resid¨¨ncia de guerra. En esclatar el conflicte b¨¨l¡¤lic, Mateu es pass¨¤ a la zona nacional i form¨¤ part de l¡¯estat major de l¡¯improvisat dictador, amb el qual f¨¦u amistat personal i del qual es convertiria en home de confian?a, dins dels l¨ªmits del que es pot considerar ¡°confian?a¡± quan es parla d¡¯alg¨² tan extraordin¨¤riament desconfiat com era Franco. Gr¨¤cies als oficis de l¡¯oncle-bisbe i a la seva bona disposici¨® per exercir la diplom¨¤cia (i dir a cadasc¨² el que volia sentir), durant la guerra fou representant ofici¨®s de Franco a Par¨ªs i torn¨¤ a la capital francesa com a ambaixador entre 1945 i 1947, en els anys en qu¨¨ el r¨¨gim es va veure m¨¦s assetjat, despr¨¦s de passar per l¡¯alcaldia de Barcelona, on hi arrib¨¤ just el 27 de gener de 1939 i d¡¯on marx¨¤ precisament per anar a Par¨ªs.

Franco estim¨¤ tant el seu Mateu que mai no arribaria a saber ¡ªpotser perqu¨¨ ning¨² va gosar explicar-l¡¯hi¡ª que toler¨¤ algunes activitats del catalanisme cultural clandest¨ª, passant per damunt del governador civil Correa V¨¦glison, ni que en la seva etapa d¡¯ambaixador a Par¨ªs (1945-1947) es f¨¦u l¡¯antifranquista en algunes converses informals amb el personal diplom¨¤tic ¡ªper si de cas anaven mal dades. El dictador mai no arribaria a q¨¹estionar que, en la delicada renovaci¨® ministerial de 1957, Mateu refus¨¦s la cartera d¡¯Obres P¨²bliques ¡°per les seves m¨²ltiples obligacions¡±. Mateu fou sempre per a Franco la imatge de la fidelitat, mentre nedava i guardava la roba, i resultava molt menys apreciat per la resta de l¡¯entorn del dictador, que veia venir el seu oportunisme de tres hores lluny. Per¨° com que ning¨² no va poder q¨¹estionar mai la seva figura davant del Caudillo...

?