Amb tinta blava

L¡¯entrada de les tropes franquistes a Catalunya i la vict¨°ria militar d¡¯abril de 1939 van comportar la desfeta del sistema literari catal¨¤. Com la ciutadania i les institucions, tamb¨¦ la cultura i els seus agents (escriptors, artistes i intel¡¤lectuals) es van sotmetre a un control ferri, i l¡¯acci¨® repressiva en aquest camp es va complementar a Catalunya amb un pla de substituci¨® ling¨¹¨ªstica orientat a abolir el catal¨¤ com a llengua de cultura i reduir-lo a un dialecte provincial d¡¯¨²s privat. La censura pr¨¨via, especialment restrictiva fins el 1945, ensorraria el sector editorial catal¨¤ i imposaria el silenci a la literatura catalana, que es trencaria molt a poc a poc al llarg de la d¨¨cada seg¨¹ent. La producci¨® cultural es va paralitzar i la poca que va circular pels canals p¨²blics es va concentrar entorn de grups que solien vincular-se als ¨°rgans diplom¨¤tics de pa?sos amb r¨¨gims totalitaris (el consolat alemany i itali¨¤ i les institucions que en depenien) o a l¡¯aparell propagand¨ªstic del r¨¨gim, entre els qual calia comptar la premsa.

En aquest nou context, el panorama period¨ªstic s¡¯estava reestructurant: les cap?aleres en catal¨¤ van desapar¨¨ixer, la majoria de diaris en castell¨¤ van ser suprimits i els que van sobreviure s¡¯adaptaven als nous temps. Era el cas de La Vanguardia, ara rebatejada La Vanguardia Espa?ola, que l¡¯abril del 1939 (despr¨¦s d¡¯uns mesos sota la batuta provisional de Josep Pla i Manuel Aznar) rebia amb honors el nou director, Luis de Galinsoga, que convert¨ª el diari dels God¨® en un mitj¨¤ rabiosament oficialista que assum¨ª com a pr¨°pia la responsabilitat d¡¯adoctrinar els ciutadans. O de la Hoja del Lunes, m¨¦s tard controlada per l¡¯Asociaci¨®n de la Prensa; El Correo Catal¨¢n, que aglutinaria el sector tradicionalista, i Solidaridad Nacional, portaveu de Falange, que aquell any va emprendre una de les campanyes m¨¦s furioses contra la mem¨°ria pol¨ªtica i intel¡¤lectual republicana des de la secci¨® Fantasmones rojos que havia dissenyat Manuel Utrillo i que ¨¦s tot un paradigma de com el revisionisme i la manipulaci¨® del passat col¡¤lectiu es van convertir en hist¨°ria oficial, i aquesta, en un principi de legitimaci¨® de la insurrecci¨® militar.

La manipulaci¨® del passat va ser hist¨°ria oficial, i aquesta legitim¨¤ la insurrecci¨®

Des del juny de 1939, a m¨¦s, el setmanari Destino, creat a Burgos el mar? 1937 com a ¨°rgan propagand¨ªstic de la Jefatura Territorial de Catalu?a de FET y de las JONS, es feia a Barcelona. Seria, des de llavors, la publicaci¨® m¨¦s influent en la societat catalana, i tamb¨¦ la m¨¦s ben dotada de periodistes i escriptors (Ignasi Agust¨ª, Josep Pla, Manuel Brunet, Joan Teixidor, Santiago Nadal), que al llarg dels anys seg¨¹ents tindrien un paper clau en la redefinici¨® del sistema literari i cultural catal¨¤, sobretot quan a partir de 1940 cre¨¤ un segell editorial del mateix nom des d¡¯on es divulgarien alguns dels narradors i novel¡¤listes m¨¦s importants (i populars) de la postguerra, com ara Josep Pla, Ignasi Agust¨ª, Carmen Laforet, Sebasti¨¤ Juan Arb¨® o Jos¨¦ Mar¨ªa Gironella.

Si el sector period¨ªstic canviava de protagonistes al mateix gener, el panorama editorial de la postguerra havia quedat semidesert mentre els permisos per publicar no arribaven a la majoria d¡¯editorials, moltes de les quals van desapar¨¨ixer per sempre (¨¦s el cas de gaireb¨¦ totes les editorials en catal¨¤). El buit va ser ocupat per l¡¯editorial Yunque, creada ja al febrer pel falangista Juan Ramon Masoliver, que comptava amb la tutela de Dionisio Ridruejo, el qual hi publicaria Primer libro de amor. El projecte, malgrat tot, va tenir una vida ef¨ªmera que es pot resumir en tres col¡¤leccions de t¨ªtols i autors prou reveladors: Solera de Espa?a (amb obres com Tras el ¨¢guila del C¨¦sar, de Luys Santa Marina, i Los secretos de la Falange, de Ernesto Gim¨¦nez Caballero), Documentos (amb Preventorio D. Ochos meses en una cheka, de F¨¦lix Ros) i Poes¨ªa en la Mano (1939-1940), inspirada en la col¡¤lecci¨® de preguerra Oreig de la Rosa dels Vents, de Josep Jan¨¦s, on es van recollir seleccions de Quevedo, San Juan de la Cruz, Dante i Rilke.

Per tal de controlar

L¡¯exemple m¨¦s indicatiu de l¡¯inter¨¨s que tenia l¡¯aparell propagand¨ªstic del r¨¨gim d¡¯assolir el control de la classe intel¡¤lectual de la ciutat va ser la irrupci¨® de la Jefatura Territorial de Barcelona en la gesti¨® de l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s a trav¨¦s de l¡¯entrada de dos dels seus homes en la junta de l¡¯entitat: Luys Santa Marina, que en seria president a partir del 10 de maig de 1939, i Masoliver, que com a cap de Prensa y Propaganda supervis¨¤ el programa excepcionalment extens de confer¨¨ncies, fins que al novembre fou substitu?t per Mart¨ª de Riquer. Per la palestra de l¡¯Ateneu passarien la plana major del franquisme catal¨¤, com Sebasti¨¤ S¨¢nchez-Juan, que el 23 d¡¯octubre hi llegiria el poemari in¨¨dit R¨¦gimen (publicat l¡¯any seg¨¹ent a l¡¯editorial Apolo), o Josep Maria Junoy, per triar-ne dos exemples.

Encara que el franquisme no tingu¨¦s un programa cultural i literari definit, tenia en canvi un objectiu clar: guanyar tant d¡¯espai com fos possible en el nou sistema intel¡¤lectual que comen?ava a vertebrar-se aquell mateix gener. Fer-ho implicava promocionar una literatura i una historiografia d¡¯autors afectos (Masoliver, Santa Marina, S¨¢nchez-Juan, Junoy, Ridruejo, Agust¨ª, Ros, per¨° tamb¨¦ Jos¨¦ Mar¨ªa Pem¨¢n, Manuel Machado, Agust¨ªn de Fox¨¢, Ernesto Gim¨¦nez Caballero, Jos¨¦ Mar¨ªa Fontana Tarrats...) on poguessin germinar els nous mites que havien de fer cr¨¦ixer l¡¯imaginari col¡¤lectiu de la nova societat. El l¨ªmit entre cultura i propaganda no podia ser, doncs, m¨¦s dif¨²s, com ja havia quedat clar en el primer dels dos ¨¤lbums titulats Homenaje a Catalu?a liberada a su Caudillo (1939 i 1940), en qu¨¨ anuncis comercials, hagiografies de Franco i Primo de Rivera i fotos de desfilades militars es barrejaven amb Breves notas sobre el esp¨ªritu espa?ol en la literatura catalana, on Manuel de Montoliu espigolava del passat autors i models (els cl¨¤ssics medievals, Manuel Mil¨¤ i Fontanals, Jaume Balmes, els Jocs Florals, el Verdaguer de l¡¯Atl¨¤ntida) que fossin ¨²tils per al present, perqu¨¨ podien ser (re)llegits en sintonia amb els principis de cristianitat i hispanitat. Seria un dels primer¨ªssims intents de reinterpretar la pr¨°pia tradici¨® per fer-la assimilable des del nou sistema de valors que imposava el r¨¨gim franquista. Per a la resta, el silenci.

?