¡°Ens estem acostumant a la mala qualitat de les coses¡±

Ella ¨¦s m¨¦s petita, per¨° se sent m¨¦s forta. Sobre les seves espatlles, un ERO temporal, un concurs de creditors en fase de conveni, el tancament de botigues... i al final d¡¯aquest t¨²nel, llum i un pla de viabilitat que tothom creua els dits perqu¨¨ funcioni. La dissenyadora Sita Murt (Igualada, 1946) diu que s¡¯ha fet petita per for?a i que ara sent que controla m¨¦s la seva col¡¤lecci¨®, per¨° tamb¨¦ la seva empresa. La reina del punt ha vestit, entre d¡¯altres, actrius i models com Maria Valverde, Eugenia Silva i Leticia Dolera. Despr¨¦s d¡¯un creixement espectacular a trav¨¦s de l¡¯expansi¨® internacional i un total de 21 botigues, els ¨²ltims temps han estat durs. El juny passat la companyia va presentar concurs voluntari de creditors a causa de les p¨¨rdues acumulades per la caiguda de les vendes a Espanya per la crisi. Al 2013 van tancar vuit botigues.

Per¨° la m¨¤quina de cosir no s¡¯atura. L¡¯empresa t¨¨xtil, amb seu a Igualada i una plantilla de 70 treballadors, torna a desfilar a Barcelona despr¨¦s de passar al 2013 per Cibeles: ho far¨¤ dimarts que ve a la passarel¡¤la 080 Barcelona Fashion, que fins divendres tindr¨¤ lloc al Mercat del Born. La modista promet que presentar¨¤ una col¡¤lecci¨® per a dona de punt hivernal ¡°molt especial i molt currada¡± que no deixar¨¤ indiferent a ning¨².

Pregunta. Per qu¨¨ es va traslladar a Cibeles?

¡°Encara som bons,

Resposta. Va ser una decisi¨® d¡¯empresa. Desfilem des de 1989 i hem anat canviant entre Madrid i Barcelona. I ara torno a la capital catalana perqu¨¨ considero que ¨¦s el moment.

P. Per qu¨¨?

R. Crec que ara ho estan fent b¨¦. S¨®c una enamorada dels espais de Barcelona i aquest cop es far¨¤ al Mercat del Born. El lloc ¨¦s privilegiat. A Madrid ha funcionat molt b¨¦ la passarel¡¤la, n¡¯estic encantada, per¨° crec que ¨¦s el moment de tornar a casa.

P. ?s per un tema de pa¨ªs?

R. Per res. Jo no barrejo les coses. Jo s¨®c una fan del Born, per¨° aquesta passarel¡¤la no est¨¤ relacionada amb el Tricentenari.

P. ?No costa d¡¯entendre que una passarel¡¤la com el 080 pugui compaginar marques grans com Mango o Desigual amb d¡¯altres m¨¦s petites, i tamb¨¦, com passa en aquesta edici¨®, amb la presentaci¨® d¡¯un cotxe?

R. A mi em passa el mateix. Hi ha coses que costen d¡¯entendre, per¨° la gent diu que ens hem d¡¯acostumar a les noves circumst¨¤ncies. Potser aix¨° far¨¤ que les coses funcionin millor. Ara penso que ajuntar grans marques amb dissenyadors s¡¯est¨¤ convertint en alguna cosa original i diferent. A m¨¦s, el 080 cada dia t¨¦ m¨¦s projecci¨®.

P. En quina situaci¨® es troba ara Sita Murt?

R. Hem fet concurs i hem passat una temporada molt dif¨ªcil, molt complicada, per¨° de vegades, com es diu en castell¨¤, no hay mal que por bien no venga. Potser aquesta crisi ha aconseguit que nosaltres tornem a ser una empresa m¨¦s petita, i hem tancat botigues. Vam cr¨¦ixer molt de pressa i ara redu?m la mida. Cada dia gaudim de les petites vict¨°ries. La col¡¤lecci¨® que presentem est¨¤ m¨¦s controlada, hem recuperat algun client internacional. Ho hem passat molt malament, i si et digu¨¦s el contrari t¡¯enganyaria.

P. Encara estan en concurs i hi ha un ERO temporal en marxa...

R. Per¨° estem b¨¦ i estem animats. Ens en sortirem. Hem sortit a vendre i sembla que el consum s¡¯est¨¤ animant una mica.

P. On produeix Sita Murt?

R. A Europa i a Catalunya. Crec que els europeus som m¨¦s creatius. Fem servir teixits i llanes italianes.

P. En queda alguna cosa, del t¨¨xtil catal¨¤?

R. A Catalunya i sobretot a Igualada, la meva ciutat, tot i la desfeta, hi ha noves oportunitats per als bons fabricants. Crec que la reindustrialitzaci¨® pot ser una tend¨¨ncia perqu¨¨ encara som bons, millors que altres cl¨²sters d¡¯altres zones del m¨®n. Tenim domini de la t¨¨cnica. No farem produccions de b¨¤sics, pero s¨ª que podem fer virgueries.

P. Com veu una dissenyadora com vost¨¨ la uniformitzaci¨® comercial de les grans ciutats?

R. Sempre ho penso. Abans viatjava a Par¨ªs i sabia que en aquell carrer hi havia una botiga que m¡¯agradava molt. Ara hi vaig i hi ha un Zara. Totes les ciutats s¡¯assemblen molt. La gent s¡¯est¨¤ acostumant a la mala qualitat de les coses. Inditex, H&M, Top Shop s¨®n marques que han democratitzat la moda... I la crisi ha emp¨¨s que aquest sigui el model que ve. Aqu¨ª nosaltres mirem molt la qualitat, per exemple dels fils. Hi ha gent que prefereix gastar menys diners en una pe?a i poder canviar m¨¦s sovint. Marques com la nostra hem de ser capa?os de conv¨¨ncer la gent que el nostre producte ¨¦s especial i est¨¤ molt ben fet. En resum, gaudir d¡¯una pe?a que t¡¯aporti valors intangibles com ara confian?a i difer¨¨ncia.

P. Qu¨¨ li queda pendent per fer en el m¨®n de la moda?

R. De moment, tirar endavant. Aix¨° ¨¦s el m¨¦s important. Ara penso que tot el que ha passat ¨¦s una recompensa. Hem apr¨¨s que un no pot c¨®rrer tant ni cr¨¦ixer d¡¯aquesta manera.