La quimera de l¡¯art

Nelo Vinuesa t¨¦ ara l¡¯edat de Crist. I amb trenta-tres anys ja ¨¦s autor d¡¯una obra consolidada, respectada, de la qual se sent parlar molt en els cercles m¨¦s entesos. Mentre m¡¯ensenya alguns quadres, en una casa de poble de Catarroja, em diu: ¡°Jo s¨¦ fer coses boniques, per¨° vull arriscar-me¡±. I ¨¦s cert que s¡¯arrisca, i potser, si el comparem amb altres companys seus, ¨¦s un dels que m¨¦s s¡¯arrisquen. Els seus quadres recorden una escena de videojoc, una pantalla t¨¤ctil, i en aquestes escenes hi ha una ciutat imaginada, sovint acompanyada d¡¯una muntanya fantasmag¨°rica. S¨®n quadres una mica inquietants, en qu¨¨ es mesclen aspectes d¡¯una gran modernitat amb una est¨¨tica antiga (com ara aquell gust per una representaci¨® medieval de la perspectiva), i tot all¨° condueix l¡¯obra a un pas de l¡¯escena kitsch, amb els colors fosforescents i reflectors. ?s aquesta mescla d¡¯all¨° virtual (el m¨®n iconogr¨¤fic del videojoc) i all¨° on¨ªric el que potser sintetitza millor l¡¯obra de Nelo.

Per¨°, al mateix temps, ¨¦s un dibuixant esfor?at, que treballa el llapis magistralment, fins a l¡¯extrem que un dia, veient algunes obres seues acompanyat per Joan Cardells, aquest em va dir: ¡°Aquest xicot est¨¤ boig!¡±. I aix¨°, evidentment, tractant-se de Cardells, un boig immens i genial, ¨¦s un gran elogi. Aquesta capacitat per al dibuix, juntament amb el seu car¨¤cter compulsiu, la seua gran dedicaci¨® al treball, li han perm¨¦s endinsar-se en el videoart, i produir escenes animades que han estat molt guardonades i que podem veure en la seua p¨¤gina web (www.nelovinuesa.com). Hi ha els arbres, les roques, les muntanyes, algun animal salvatge i la ciutat imaginada, amb elements extrapict¨°rics. M¡¯explica que per a cada escena ha utilitzat almenys vint dibuixos, i aleshores entenc l¡¯immens esfor? que hi ha darrere d¡¯aquell v¨ªdeo, acompanyat de m¨²sica sint¨¨tica (diria que de la ruta del bakalao), que ell mateix du a terme ¡°amb algun programeta¡±. ¡°Cada fotograma ¨¦s un quadre diferent¡± insisteix. ¡°Quan vaig acabar aquesta obra, que jo anomene videopintures, vaig dir que prou. Vaig estar un any i mig fent-ne! Vaig quedar apardalat!¡±. Gran part d¡¯aquesta obra l¡¯ha feta a Londres, on va viure durant una llarga temporada, i en qu¨¨ li agrada reflectir els contrastos entre la gran urbs i els jardins, aquells oasis dins de la ciutat, amb un romanticisme entre huitcentista i virtual. Una cosa realment estranya i original.

Nelo ¨¦s alt, mor¨¦, ben plantat, amb ulleres de pasta negra que li marquen la cara angulosa: parla amb franquesa i espontane?tat, i de seguida es fa voler. Son pare era pintor de cases, de parets, per¨° sempre va tindre sensibilitat per l¡¯art, i per aix¨° quan li va dir que volia estudiar Belles Arts ho va consentir, perqu¨¨ d¡¯alguna manera a ell tamb¨¦ li hauria agradat. En la planta baixa d¡¯aquella casa de poble, amb la fa?ana pintada de blau intens, Nelo treballa pacientment: al costat de la cuina hi ha una taula on dibuixa i en el dormitori t¨¦ l¡¯ordinador, on du a terme les animacions. En la cambra de dalt ¨¦s on pinta, on fa els quadres m¨¦s importants. En Nelo trobem una mica un h¨ªbrid entre la modernitat i la tradici¨®: encara empra el llen?, els grans bastidors, encara utilitza la m¨¤ per a dibuixar (i la goma d¡¯esborrar!, ¡°pinte per sostracci¨®; esborre i torne a tapar, vaig creant matisos¡±, em diu), per¨° alhora la part m¨¦s innovadora s¨®n, potser, les videopintures, vertaderes filigranes creatives. Aquesta mescla entre el treball tecnol¨°gic i el m¨¦s tradicional ¨¦s el que potser representa millor aquest artista. ¡°De vegades, mirant un quadre meu em pregunten: ¡®A?¨° est¨¤ fet a m¨¤?¡¯. ?s igual! L¡¯ordinador ¨¦s una ferramenta com el llapis! I la pantalla de l¡¯ordinador ¨¦s com un llen?! Jo faig un dibuix, el pinte, el retalle, l¡¯escanege, amb el photoshop el retoque, l¡¯adapte al que vull... Tant ¨¦s el proc¨¦s! El que importa ¨¦s l¡¯obra!¡±.

Hi estic d¡¯acord, per¨° mirant les videopintures no saps qu¨¨ ¨¦s fruit de la tecnologia i qu¨¨ ¨¦s fruit del seu collage. Tant se val: ¨¦s interessant, atractiu i, sobretot, t¨¦ personalitat. Li pregunte si no creu que els artistes joves tenen poca visibilitat, si no estan massa passius. Hi conv¨¦: ¡°Estem apalancats¡­ Per¨° qu¨¨ vols? Ens ho han donat tot fet! Per¨° no sols els artistes: tots els joves!¡±. Li insistisc en la manca d¡¯implicaci¨® de les noves generacions amb els problemes de la societat, amb un art de vegades en exc¨¦s desarrelat del pa¨ªs i dels ciutadans. Les generacions anteriors, les que van viure el franquisme, eren m¨¦s combatives i estaven molt m¨¦s pr¨°ximes al poble. Nelo dubta: ¡°Desenvolupem la nostra obra sense importar-nos la societat, no busquem contar res en concret, sin¨® traure a la llum les nostres emocions. No volem ser guies, ni models de res, no tenim una actitud messi¨¤nica¡­ Jo no pinte per guanyar diners, ho faig perqu¨¨ m¡¯agrada. Aix¨° no significa que no haja de ser fidel a les meues idees, per¨° no vull posar pol¨ªtica en els quadres¡±. Per¨° de colp recorda una s¨¨rie seua titulada Llevant, en qu¨¨ feia cr¨ªtica de la construcci¨® esbojarrada, de la Copa de l¡¯Am¨¨rica, de la F¨®rmula 1¡­ Em mostra els quadres i riu, i afig: ¡°Ja veus, ac¨ª hi ha cr¨ªtica... Aix¨° que vols!¡±.

En una tauleta, al costat d¡¯un tresillo, descansa un llibre titulat La conquista de lo in¨²til. M¡¯agrada el t¨ªtol i el fullege: s¨®n les experi¨¨ncies del cineasta Werner Herzog durant el rodatge de Fitzcarraldo. ¡°?s un llibre que m¡¯han recomanat i est¨¤ molt b¨¦... ?s una bogeria, el que va fer Fitzcarraldo, portant un vaixell per la selva tropical! Per¨° tamb¨¦ pense que tota la pel¡¤l¨ªcula no ¨¦s res m¨¦s que una transsubstanciaci¨® del director: la gesta que fa Fitzcarraldo ¨¦s la mateixa que la que va viure Herzog gravant la pel¡¤l¨ªcula en plena Amaz¨°nia i superant tots els problemes¡±. Li pregunte si l¡¯artista no fa de vegades aix¨° mateix, una mena de conquesta constant de la inutilitat. Per un moment crec que em dir¨¤ que no, per¨° de seguida, abaixant el to de la veu i obrint molts els ulls, se sincera: ¡°Mentre llegia el llibre pensava en el meu treball! De vegades alg¨² em diu: ¡®Nelo, deixa-ho estar, ja ho has intentat i no ho has aconseguit! Fes alguna cosa ¨²til!¡¯¡±. Riu, riu expansivament, amb aquella mescla de candor i entusiasme que el caracteritza. ¡°Per¨° si encara no he comen?at! Nom¨¦s fa deu anys que pinte... Per¨°, ¨¦s cert, de vegades mire els meus quadres i em pregunte: ¡®Per a qu¨¨ serveix tot a?¨°? A?¨° ¨¦s m¨¦s in¨²til que la llet!¡¯ I pense que perseguisc una quimera, com Fitzcarraldo!¡±.

Ens acomiadem. A l¡¯entrada de casa t¨¦ una serigrafia de Josep Sanle¨®n, l¡¯artista estimat de Catarroja. Representa una calavera. ¡°Quan me la va donar, Pepe em va dir: Aix¨ª t¡¯animar¨¤s cada dia! ?s un retrat democr¨¤tic!¡±. En efecte, en aquella calavera hi som tots. Nelo afig: ¡°Quan la veig pense: l¡¯art passa factura!¡±.