¡°La ficci¨®, com un fantasma, pot travessar murs¡±

Si la vida necessita el somni o no per a ser real ¨¦s un debat ancestral. Els detractors i els lloadors del subconscient en el camp de la literatura han sigut c¨¨lebres. Hi ha qui descarta que narrar siga res m¨¦s que passar un espill pel carrer, en homenatge a Stendhal. I tamb¨¦ hi ha qui fa d¡¯all¨° on¨ªric mat¨¨ria primera de la realitat. I entremig, tots els colors del gris. Manuel Baixauli (Sueca, 1963) ¨¦s dels qui, com deia Calders, no tanca els ulls de l¡¯esperit al somni. Ni de bon tros. Pintor i escriptor, ha bastit una obra narrativa contundent, en qu¨¨ el que ¨¦s important, per¨°, no ¨¦s qu¨¨ passa, sin¨® com passa. Despr¨¦s de l¡¯¨¨xit de L¡¯home manuscrit, Baixauli hi torna amb La cinquena planta, una novel¡¤la en qu¨¨ la narrativa va i ve, entre embranzides de poesia, imatge i aforismes emboscats. I sempre, ¨¦s clar, en la frontera del somni.

Pregunta. Diu Juan Villoro que l¡¯home canta ¨°pera o trenca r¨¨cords perqu¨¨ li va passar alguna cosa horrible. Quin ¨¦s el seu drama?

Resposta. La humiliaci¨® m¨¦s gran que m¡¯ha infringit la vida, i que ¨¦s la font de La cinquena planta, es va produir fa nou anys, quan jo ja era escriptor i pintor. Per¨°, qui ho sap? Potser de menut em van fotre una pedrada i no me¡¯n recorde. En tot cas, hi ha una p¨¨rdua que patim tots i de la qual mai no ens recuperem, i ¨¦s la p¨¨rdua de la inf¨¤ncia.

P. Precisament, en La cinquena planta hi ha els fantasmes, els que no estan, els records¡­ ?s inevitable caure en l¡¯ubi sunt?

R. Mira, quan faig el c¨¤sting de la novel¡¤la, partisc de persones que he conegut, i no tinc en compte si s¨®n vius o morts. Per a la ficci¨® valen igualment. La l¨°gica de l¡¯art, la coher¨¨ncia, s¡¯assembla molt a la l¨°gica lliure i plena de possibilitats dels somnis, en qu¨¨ es barregen no sols vius i morts, sin¨® tamb¨¦ ¨¨poques i llocs diferents. Quant a l¡¯ubi sunt, en el llibre hi ha una frase que condensa la meua opini¨®: ¡°Res no torna de l¡¯altre m¨®n. Tot ¨¦s ac¨ª¡±.

P. Parla de l¡¯art. En La cinquena planta les arts s¡¯agafen la m¨¤ per interrogar-se i explicar-se: pintura, fotografia, m¨²sica, literatura¡­ S¨®n les que ens salven?

R. Ac¨ª no se salva ning¨². Tots estem condemnats a mort i, m¨¦s endavant, a l¡¯oblit. Per¨° les arts donen sentit i gust a la vida. Jo hi s¨®c addicte.

P. En diran ¡°arriscada¡±, ¡°complexa¡±, ¡°on¨ªrica¡±, per¨° qu¨¨ en diu vost¨¦?

R. ?s una hist¨°ria absolutament real que m¡¯he inventat. No, no ¨¦s broma. La ficci¨® permet acostar-se molt m¨¦s a la veritat que la cr¨°nica o les mem¨°ries. Des del moment que els personatges tenen noms ficticis, un pot contar-ho tot, fins i tot all¨° que s¡¯amaga en els subconscients. La ficci¨®, com un fantasma, pot travessar murs.

P. Fa literatura amb diversos llenguatges, veus i lectures, allunyada de la c¨°moda narrativa tradicional. El preocupa que aix¨° puga afectar-ne la recepci¨®?

R. No em sent a gust fent aix¨° que anomena ¡°c¨°moda narrativa tradicional¡±. La vida, ara m¨¦s que mai, ¨¦s una successi¨® de fragments que s¡¯intercalen i contrasten, que s¡¯interrompen tothora. En La cinquena planta hi ha mem¨°ries, contes, aforismes, algun dibuix i alguna foto. No pretenc, amb aix¨°, ser modern o experimental. Nom¨¦s pretenc ser jo. Quant a la recepci¨®, no em puc queixar. La meua novel¡¤la anterior, L¡¯home manuscrit, va per la vuitena edici¨®.

P. I ara que parlem de la recepci¨®, com pensa que afectar¨¤ els escriptors en valenci¨¤ la mort de moltes de les plataformes on podia expressar-se la cultura en llengua pr¨°pia?

R. Moltes plataformes? On? Quan? Ac¨ª sempre hi ha hagut una desproporci¨® abismal entre la creativitat en catal¨¤ i el que podr¨ªem dir plataformes. Els governants que hem suportat fins ara nom¨¦s han tingut ulls per a Madrid.

P. Per¨°, amb totes les defici¨¨ncies, ten¨ªem RTVV amb espais sobre cultura i literatura.

R. I tantes defici¨¨ncies! Vost¨¦ ha vist alguna volta Llach, Obrint Pas, La Gossa Sorda, Manel o Ant¨°nia Font actuant en Canal 9?¡­ TV3 m¡¯ha semblat sempre molt superior i m¨¦s plural. I Catalunya R¨¤dio, la millor emissora de l¡¯Estat. Llevat del meritori Colp d¡¯ull, no recorde cap programa de Canal 9 que parlara de literatura i que no ho fera prioritzant la castellana. Fins i tot quan treien llibres d¡¯autors estrangers, s¡¯ignorava la traducci¨® catalana. No obstant aix¨°, estic contra el tancament de RTVV, perqu¨¨ no era una televisi¨® del Govern sin¨® dels valencians, tot i que ells la tenien segrestada.

P. En aquest sentit, la literatura en valenci¨¤ es far¨¤ encara m¨¦s dependent de l¡¯¨¤mbit escolar?

R. Vost¨¦ creu que el mig mili¨® d¡¯exemplars venuts de Les veus del Pamano a Alemanya per Jaume Cabr¨¦, o les trenta-set traduccions de La pell freda, de S¨¢nchez Pi?ol, tenen cap depend¨¨ncia de l¡¯¨¤mbit escolar?

P. Precisament a Catalunya hi ha moltes d¡¯aquestes plataformes de difusi¨® i promoci¨®.

"S¨®c lent, per a escriure. A m¨¦s, hi dedique poc temps"

R. Benvingudes siguen les plataformes! Tota pedra fa paret. Per¨° li assegure que si els alemanys compren en massa llibres del Cabr¨¦, o els japonesos llibres del S¨¢nchez Pi?ol, o si jo, modestament, venc vuit edicions d¡¯una novel¡¤la, no ¨¦s ni per les plataformes ni per l¡¯¨¤mbit escolar.

P. De fet, novel¡¤les com L¡¯home manuscrit o La cinquena planta encaixen poc amb el prototip de novel¡¤la que circula a les aules.

R. Ignore quins llibres circulen a les aules. Si jo f¨®ra mestre, els incitaria a llegir Si aix¨° ¨¦s un home, La metamorfosi, Bartleby, el Quixot, la Trag¨¨dia de Caldesa, Stevenson¡­ No haur¨ªem de menystenir ning¨² perqu¨¨ siga jove. De fet, no haur¨ªem de menystenir mai ning¨².

P. Sempre costa parlar de ¡°mestres¡±, per¨° alguna vegada ha comentat que Josep Pal¨¤cios el va ¡°seduir¡± especialment.

R. De Pal¨¤cios em sedu¨ª l¡¯actitud davant l¡¯escriptura, aix¨° de no fer cap concessi¨® i d¡¯exigir-se el m¨¤xim, aspirant a l¡¯excel¡¤l¨¨ncia. Quant als autors que m¡¯han influ?t, ¨¦s molt dif¨ªcil dir-ho, perqu¨¨ les vertaderes influ¨¨ncies es produeixen al subconscient.

P. Hi ha escriptors que es tanquen unes quantes setmanes en una habitaci¨® i n¡¯ixen amb una novel¡¤la. ?s el seu cas?

R. S¨®c lent, per a escriure. A m¨¦s, hi dedique poc temps. No s¨®c, ni pretenc ser-ho, un professional. Qui gaudeix m¨¦s pescant, l¡¯aficionat que pesca els caps de setmana o el professional que ho fa, obligat¨°riament, cada dia? Nom¨¦s publique un llibre si en tinc la necessitat. I aix¨° m¡¯ha passat amb La cinquena planta. Sap? Em fa la impressi¨® que no l¡¯he escrit, sin¨® que m¡¯ha succe?t.

P. Alg¨² en diria privilegi.

R. Privilegi? Jo no diria tant. Escriure un llibre s¨®n molt¨ªssimes hores de treball secret, no gratificat; moltes hores que deixes de fer altres coses. I, despr¨¦s, el noranta per cent dels llibres passen desapercebuts. Per¨°, tal com d¨¦iem, qui es dedica a la literatura ho fa perqu¨¨ pateix un greu desajust amb la vida, i no t¨¦ altre remei que dedicar-s¡¯hi.

P. Fa sis anys va dir que estava al comen?ament de la seua carrera liter¨¤ria. I ara?

R. Si aleshores era un escriptor beb¨¦, ara en s¨®c un d¡¯infant. I espere no arribar mai a la maduresa. El millor de la vida s¨®n els principis. Intente esquivar, com puc, aquell monstre anomenat Rutina.