Pensar amb els pulmons

Sembla que els grecs no sabien del cert quina era la seu del pensament, o no ho expliquen: nosaltres, ja fa molts segles que sabem que pensar ¨¦s un atribut de l'¨¤nima, i que l'¨¤nima espiritual, entitat generalment gasosa i aut¨°noma, resideix al cervell o pels voltants, o potser, com deia Descartes, dins de la gl¨¤ndula pineal. Som gent de cervell, i pensem en sec i amb tantes circumvol¡¤lucions i amagatalls com el cervell mateix. Els grecs eren gent d'entranyes, de v¨ªsceres diverses, de fetge i de pulmons, ¨°rgans que el nostre pensament oficial oblid¨¤ ja fa temps, per¨° el popular no: molta gent continua tenint mala entranya, bon cor o pedres al fetge, per exemple. Per¨° no pensem amb els pulmons, com els grecs, i aix¨° es nota. Perqu¨¨ segons Richard Broxton Onians, en l'espl¨¨ndid The Origins of European Thought, els grecs, efectivament, pensaven amb els pulmons. En els textos hom¨¨rics i en molts altres, el mot phr¨¦nes, designa una mena d'"entranyes" o "v¨ªsceres" on resideix, tant la voluntat com el pensament mateix; i th¨²mos pot ser ¨¤nim, coratge, o simplement al¨¦. Broxton Onians ho explica: phr¨¦nes s¨®n els pulmons, i th¨²mos ¨¦s efectivament l'al¨¦: com un vapor humit que constitueix la vida mateixa de l'individu, la seua capacitat d'actuar, de sentir i de voler. "Si la meua interpretaci¨® ¨¦s correcta", escriu Onians, "¨¦s amb el seu th¨²mos i amb els seus phr¨¦nes, ¨¦s a dir amb el buf o al¨¦ de l'¨¤nima i amb els pulmons, com un home pensa, i tamb¨¦ com sent". El pensament-al¨¦ naix als pulmons, ix dels pulmons, com un vapor, i aquest vapor pensat, o pensament humit, es pot confondre en part amb les paraules, ¨¦s part del llenguatge hum¨¤. Ja s¨¦ que Arist¨°til no explicava exactament aix¨°, i potser ¨¦s per aquest motiu que li he tingut sempre tan escassa simpatia: justament perqu¨¨ no era humit, era absolutament sec. Com ha estat tot el pensament dit occidental, des d'Arist¨°til mateix, des de Tom¨¤s d'Aquino, passant pels jesu?tes, fins a les lleis de la f¨ªsica i a la substituci¨® final dels pulmons pels ordinadors. Qui sap si no ens vindria b¨¦ tornar a pensar amb els pulmons, vist el funcionament de tants cervells aspres i eixuts: tornar a pensar amb una mica d'humitat, que ¨¦s tant com dir una mica m¨¦s d¡¯humanitat.