Un ¨¤mbit d¡¯¨¤mbits literaris

Un any despr¨¦s, si fa no fa, de publicar L¡¯home manuscrit, en un acte on dos autors valencians havien de llegir la seua obra, Manuel Baixauli explic¨¤ la hist¨°ria fabulosa de la seua malaltia, la s¨ªndrome de Guillain-Barr¨¦, que el deixa totalment paralitzat al llarg de quaranta-dos dies. Era una pedra que pensava, ja que era conscient del terror de la situaci¨®. Era ¡°terror¨ªficament l¨²cid¡±, va escriure en un article sobre Glenn Gould. L¡¯impacte de l¡¯acte no va ser tant la not¨ªcia del patiment d¡¯una malaltia desconcertant, que tamb¨¦, com l¡¯atmosfera i l¡¯aura que Manuel Baixauli cre¨¤ amb el relat. El tema que ens plantej¨¤rem alguns dels oients va ser: ¡°F¨®ra interessant que l¡¯autor aprofitara el trasbals personal liter¨¤riament, per¨°, com ho far¨¤?¡± Ara, el dilema el lector ja el pot descobrir en La cinquena planta.

L¡¯autor parteix de l¡¯experi¨¨ncia viscuda, de l¡¯estada en l¡¯UCI i la recuperaci¨® en un sanatori, per¨° Baixauli no ¨¦s un narrador realista, encara que l¡¯interessa tot all¨° profundament hum¨¤. El tema de qu¨¨ parteix la seua obra guanya punts en aquest aspecte. La viv¨¨ncia de la fragilitat humana i de l¡¯horror psicol¨°gic que la pot acompanyar, la du a una altra ¡°realitat¡±, altament flexible, on les fites entre present i passat, realitat, somni i irrealitat, l¡¯espai i la mort s¨®n el¨¤stics i permeables. La cinquena planta ¨¦s en una bona part un compendi estil¨ªstic i tem¨¤tic (fotos, pintura, barreja de g¨¨neres, la pres¨¨ncia de morts...) de l¡¯obra de Baixauli, per¨° alhora ¨¦s un aprofundiment i una ampliaci¨® del seu m¨®n, gr¨¤cies a la densitat que explora a partir de les actituds i l¡¯univers personalitats singulars i les malalties m¨¦s diverses.

La novel¡¤la comen?a explicant-nos, amb la precisi¨® del taxidermista, el proc¨¦s i les impressions de la malaltia i l¡¯espai i la vida del sanatori atrotinat on du terme la seua rehabilitaci¨®. Els metges, els zeladors, els fisioterapeutes i tot un seguit de personatges espectrals teixeixen una teranyina que atrapa el protagonista i el condueix a altres dimensions que dansen entre bromes metaf¨ªsiques i metaf¨°riques, on¨ªriques, morboses i d¡¯horror hum¨¤ a fi de confegir un comprimit literari pujat de sentits, de replecs i laberints i suggeriments que converteixen La cinquena planta en una novel¡¤la de corregut llarg i d¡¯una extraordin¨¤ria amplitud liter¨¤ria.

"La cinquena planta' ¨¦s una novel¡¤la de corregut llarg i d¡¯una extraordin¨¤ria amplitud liter¨¤ria"

De fet, hi ha uns quants personatges que ells tots s¨®n un m¨®n. El violinista Fix, que se salv¨¤ en un camp d¡¯extermini gr¨¤cies a la m¨²sica i gr¨¤cies al qual tamb¨¦ alleuja els companys, que molt despr¨¦s redescobreix que all¨° que nom¨¦s el satisf¨¤ ¨¦s una m¨²sica radicalment personal, al marge des codis habituals. Orofila, una arquitecta que explora territoris desconeguts, com ara espais cranials i una arquitectura ¡°desaparit¨°ria¡±. ?s una dona que opina que una casa ¨¦s un instrument musical on ¡°sona la vida de qui l¡¯habita¡±. Un fot¨°graf obsedit a captar la serenitat dels morts, i despr¨¦s espais que es mouen entre l¡¯abs¨¨ncia i les figures estranyes. Tamb¨¦ poden trobar-hi un personatge que va desapar¨¦ixer en la novel¡¤la anterior i que es rebel¡¤la contant algunes de les ¡°manies¡± del narrador-autor, o Timoteu, un escriptor que es recupera de la seua malaltia mental quan esdev¨¦ un escriptor viu, oral, gr¨¤cies a textos lapidaris i incisius. O el mateix autor, que ens narra la perip¨¨cia viscuda amb L¡¯home manuscrit i representa la defensa de la creaci¨® pura, entre la serietat i la lucidesa, i aspira a expressar la llibertat de la creaci¨® i de l¡¯individu, que fuig del superflu i furga en l¡¯essencial. Cal pensar que fins a cert punt el sanatori i una casa a punt de fer figa s¨®n el refugi d¡¯aquells que volen viure segons les seues regles.

La cinquena planta edifica admirablement tot el que he dit gr¨¤cies a una prosa concisa, ben graduada, i un lirisme auster capa? de tocar profunditats amb l¡¯objectiu d¡¯ordir vides que s¡¯assemblen o es repeteixen i amb realitats potencials. Tot plegat, un llibre que neteja les arestes m¨¦s dif¨ªcils de l¡¯obra anteriors i en multiplica les virtuts.