Dal¨ª i Catalunya

Una periodista em va preguntar si em semblava que Dal¨ª mereixia tenir un carrer o una pla?a que port¨¦s el seu nom a Catalunya. ¡°I tant¡±, vaig dir jo, sense dubtar-ho. Un carrer, una pla?a o un bulevard, perqu¨¨ tot i no agradar-me la seva conniv¨¨ncia amb el franquisme, que en tenia, he de recon¨¨ixer que es tracta d¡¯un gran artista catal¨¤.

No adonar-se¡¯n ¨¦s com tenir un premi Nobel i no recon¨¨ixer-ho: indica estretor de mires i no poder anar m¨¦s enll¨¤ de la hist¨°ria recent, que d¡¯altra banda ja no ho ¨¦s tant. El tradicional desafecte oficial cap a Dal¨ª procedeix en primer lloc d¡¯aquest aspecte pol¨ªtic (¡°la pol¨ªtica em sembla un c¨¤ncer que rosega la poesia¡±, va dir Dal¨ª a Andr¨¦ Parinaud) i es va reflectir en la difer¨¨ncia de tracte donat al pintor empordan¨¨s per Catalunya, per una banda, i pel Govern central, per l¡¯altra. Aquest ¨²ltim li va comprar obra per cent milions de pessetes, li va prometre una gran exposici¨® i va regular la seva situaci¨® fiscal, mentre, per la seva banda, el Rei el nomenava marqu¨¨s. Dal¨ª, a l¡¯¨²ltim testament, va decidir fer hereu l¡¯Estat espanyol. Per sort per a nosaltres, els catalans, Jorge Sempr¨²n i el conseller Guitart van pactar un repartiment de l¡¯her¨¨ncia daliniana, que tants r¨¨dits aporta, no ho oblidem, a les arques p¨²bliques.

¡°?s dif¨ªcil treballar per a la cultura a Catalunya i no sentir rancor¡±, em va dir una vegada un intel¡¤lectual, i la reflexi¨® ¨¦s pertinent. A Mir¨®, per exemple, li van fer uns grans funerals, quan en la seva joventut l¡¯havien injuriat fins a la sacietat. Dal¨ª tamb¨¦ desagradava perqu¨¨ alg¨² que va escriure ¡°de vegades escupo per plaer sobre el retrat de la meva mare¡± sota la silueta del Sagrat Cor no semblava el m¨¦s indicat per ser un artista oficial; afegim a aix¨° els seus inefables comentaris contra Guimer¨¤ i contra altres artistes i intel¡¤lectuals locals ¡°recolzats exquisidament a les balustrades dels miradors casolans des d¡¯on, com tothom sap, no s¡¯albira res m¨¦s que l¡¯aclaparadora monotonia dels nostres paisatges sucosos i de bona qualitat, coberts de fems, amb alguna que una altra vaca, perfectament cega i totalment infame¡±. I, no obstant aix¨°, qu¨¨ far¨ªem si no hi hagu¨¦s personatges com Dal¨ª? Segurament la nostra societat seria orwelliana i tots nosaltres, uns replicants.

Tot i no agradar-me

Per¨° al seu costat blasfemant i antinoucentista s¡¯uneixen aspectes catalan¨°fils divertits o genials: la seva defensa del Modernisme, tot qualificant les seves obres de ¡°desitjos solidificats¡± i de ¡°somnis petrificats¡±, i fins i tot de rebosteria; la seva barretina, portada arreu del m¨®n amb els seus bigotis perennes; la seva pel¡¤l¨ªcula sobre els eri?ons a Cadaqu¨¦s, el seu inoblidable accent catal¨¤.

Per qu¨¨ Dal¨ª ¨¦s tan important en l¡¯art del segle XX? Dal¨ª no ¨¦s un innovador en terrenys formals, com s¨ª que ho s¨®n els cubistes o altres col¡¤legues surrealistes (per exemple, el gran Joan Mir¨®), i, no obstant aix¨°, quin gran inventor d¡¯imatges que va ser! Al Daily News del 20 novembre 1945, Dal¨ª va respondre a un periodista que el tractava d¡¯iconoclasta: ¡°Siguin les meves imatges bones o dolentes, durant tota la meva vida no he fet altra cosa que provar que m¡¯agraden les imatges (...). Entre els meus contemporanis, em mantinc com un gener¨®s productor d¡¯imatges, i per tant he demostrat ser el antiiconoclasta per excel¡¤l¨¨ncia¡±. Efectivament, ning¨² no pot oblidar els seus rellotges tous i les seves platges amb tel¨¨fons, l¡¯ull tallat per una navalla a la pel¡¤l¨ªcula El gos andal¨²s o el seu Premonici¨® de la Guerra Civil, on una vella monstruosa es destrossa a si mateixa. I Dal¨ª va afegir: ¡°Si intento il¡¤luminar els vells mites amb centelleigs sovint inesperats, ho faig d¡¯acord amb els m¨¨todes cient¨ªfics d¡¯interpretaci¨® del nostre propi temps, com ara la psicoan¨¤lisi, morfologia, etc. (...) He demostrat que s¨®c un ardent defensor de la tradici¨® (...)¡±. Per¨° si ell pintava seguint les t¨¨cniques arxicl¨¤ssiques de Rafael i dels pintors acad¨¨mics del segle XIX, el que pintava, en canvi, era fruit d¡¯un complet alliberament de tot lligam moral. B¨¤sicament va tractar el tema sexual amb tota cruesa i complexitat, amb moltes de les seves variants: masturbaci¨®, escatologia, horror/atracci¨® cap al sexe femen¨ª, el devorament del cos estimat, la compartimentaci¨® de les zones er¨°genes, l¡¯homosexualitat, l¡¯hermafroditisme... i aix¨ª fins a arribar a explicitar els seus desitjos m¨¦s reprimits.

La invenci¨® del seu m¨¨tode paranoicocr¨ªtic consistia a ¡°organitzar la realitat per tal d¡¯utilitzar-la per al control d¡¯una construcci¨® imaginativa¡±, i en aquest procediment hi ha la creaci¨® de les imatges dobles (dona/cavall; Narc¨ªs/m¨¤; rostre/fruiter, etc.), que d¡¯altra banda ja s¨®n al llenguatge simb¨°lic dels tractats de psicologia, a Arcimboldo i a les miniatures ¨¤rabs, per¨° que ell pinta amb un veritable torrent d¡¯imaginaci¨®.

L¡¯exposici¨® que el Centre Pompidou li va consagrar l¡¯any passat, comissariada per Jean-Hubert Martin, ens el va presentar com un performer avant-la- lettre, la qual cosa, per les seves accions que precedeixen els happenings, tamb¨¦ va fer ¨¨mfasi en el seu concepte d¡¯home-espectacle, d¡¯artista-estrella, antecedent de la postura que adquiriria m¨¦s tard Andy Warhol, amb el mat¨ªs que, el que en Dal¨ª eren registres que anaven dels cops de geni a la fatxenderia, en Warhol es tractava, per contra, d¡¯una apologia del poder passiu, de l¡¯antiemoci¨®. Per¨° tots dos explotarien els mitjans de comunicaci¨® com a origen o plataforma privilegiada del seu art, i tots dos equipararien l¡¯artista pl¨¤stic amb l¡¯actor o el m¨²sic de rock.

Per qu¨¨ no va venir aquesta excel¡¤lent mostra a Catalunya? ?s una pena que el MNAC no hagu¨¦s fet un esfor? per acollir-la. Ja fa anys que no veiem exposicions estel¡¤lars a Catalunya, cosa que vindria a corroborar la queixa que l¡¯alta cultura est¨¤ decaient a passos de gegant en el nostre territori.

Victoria Combal¨ªa ¨¦s cr¨ªtica d'art

?