¡°Una ciutat sense llibres ¨¦s com una urbanitzaci¨®¡±

Paco Camarasa habita a Negra y Criminal, una petita llibreria al carrer de la Sal, en les profunditats de la Barceloneta, on nom¨¦s es poden comprar novel¡¤les plenes de detectius fracassats, espies, cad¨¤vers misteriosos i rosses de cames llargu¨ªssimes. Camarasa comparteix aquelles quatre parets folrades de llibres amb un falc¨® malt¨¦s fet del material amb qu¨¨ es forgen els somnis col¡¤locat com un santet en una mena de forn¨ªcula, una sabata de tal¨® gegant de color vermell, amb Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, Maj Sj?wall, Manuel de Pedrolo, Jaume Fuster, Dashiel Hammett, Raymond Chandler, Ross Macdonald, Juan Mars¨¦, George Simenon, Andrea Camilleri i uns quants centenars m¨¦s d¡¯escriptors. La llibreria est¨¤ a tocar del mercat d¡¯un barri on es barregen els espectres dels contrabandistes amb els turistes low cost i l¡¯aristocr¨¤cia local que mengen tapes sense sofisticacions, sota un cel des del qual es precipiten com estalactites totes les bugades del m¨®n. A ca Camarasa, les presentacions de llibre sempre acaben igual: al carrer, amb vi i amb uns quants perolets de cl¨°txines en un ambient de revolta pac¨ªfica.

Aquell indret deu la seua pres¨¨ncia a aquella capacitat de Val¨¨ncia de regurgitar qualsevol promesa de futur. ¡°He viscut en molts llocs, a Par¨ªs, en una Havana dur¨ªssima, per¨°, v¨¦s per on, no vaig poder entrar al m¨®n de Val¨¨ncia¡±, confessa fent bona aquella sent¨¨ncia del periodista Joan Josep P¨¦rez Benlloch segons la qual viure a Val¨¨ncia ja representa per si mateix un ofici, i arrossegant una mica el mot m¨®n.

¡°S¨®c de l¡¯any cinquanta¡±, afirma ara aclucant una mica els ulls, ¡°i vaig n¨¤ixer a Val¨¨ncia, al carrer de Julio Antonio, el de la Palmera, al costat de la pla?a d¡¯Espanya. Despr¨¦s ens en vam anar al de Marv¨¤, a la Finca Roja. El meu pare tenia una empresa de transports i aquell carrer n¡¯anava ple: Camarasa, Directo o Morata, entre altres. Com que els camions no tenien autor¨¤dio, els xofers es dedicaven b¨¤sicament a llegir novel¡¤letes de ¡®vaquers¡¯ i a tirar floretes a les dones. Potser ¨¦s el meu primer contacte amb la lectura¡±.

En aquell temps, el barri feia l¡¯aspecte d¡¯una perif¨¨ria romana a la manera de Rossellini: erms, f¨¤briques, xiquets trapelles darrere d¡¯una pilota mig estripada. ¡°A Vila Barber¨¤ amb Gil y Morte¡±, relata amb un valenci¨¤ festejat per la parla de Barcelona, ¡°hi havia el que nosaltres anomen¨¤vem el Campo Olimpo, on an¨¤vem a jugar. Ens enfil¨¤vem al mur que separava el carrer de les vies i, quan venia el tren, ens qued¨¤vem all¨¤ quiets perqu¨¨ ens tocara el fum... ens feia molta por! (riu). Jug¨¤vem sempre al carrer. Recorde, tamb¨¦, anar a peu a l¡¯escola dels augustinians; dinar ben prompte per a anar a la paraeta de la senyora Maruja que estava a la cru?lla de Marv¨¤ amb Albacete i on es venien aquells tebeos llogats amb els quals vaig aprendre pr¨¤cticament a llegir¡±.

La mirada del Camarasa d¡¯aquells anys ¨¦s la del xiquet despert, tan alegre i entusiasmat pels reptes com ara mateix. Regna el record d¡¯una inf¨¤ncia feli?. ¡°Pass¨¤vem casa b¨¦, vull dir, que el fet que ens dedic¨¤rem al transport implicava que cada dia arribaren camions d¡¯Hell¨ªn, Almansa, de tot arreu. Ens arribaven productes de tota mena, des de perdius de ca?a fins a la primera premsada d¡¯oli que l¡¯enviava l¡¯¨¤via que vivia a Albacete. De vegades, jo acompanyava el meu pare a Barcelona, on ten¨ªem una oficina a prop del Born. Barcelona era la modernitat, em fascinava! Pense ara en la pla?a de Catalunya i en el restaurant Lluna, on podies demanar, fixa-t¡¯hi, un plat combinat! Un plat combinat! A Barcelona vaig veure tamb¨¦ per primera vegada un ianqui demanar-s¡¯hi una leche malteada... Ja et pots imaginar que a Val¨¨ncia no hi havia res de tot aix¨° i, ¨¦s clar, tampoc no venien els ianquis. A tot estirar, alguna vegada ensopegaves amb un executiu alemany dels que treballaven a l¡¯Stark-Turia de la Creu Coberta¡±.

[if gte mso 9]> Normal 0 21 false false false EN-US JA X-NONE

Tamb¨¦ el m¨®n de l¡¯aprenentatge va ser per a Camarasa un m¨®n de descobertes. Va passar pels augustinians, despr¨¦s per La Salle i m¨¦s tard per l¡¯acad¨¨mia Guillem Tatay, on un represaliat Marius Garc¨ªa Bonaf¨¦ feia classes d¡¯Hist¨°ria, on fou alumne de Literatura del dramaturg Sanchis Sinestra o de Rosa Montalb¨¤, de la qual recorda que ensenyava franc¨¦s amb les can?ons de Brel o Brassens. A la universitat, Camarasa es va matricular en Econ¨°miques, on feu amistat amb el jove professor Ernest Lluch. ¡°Discrepava molt des de la meua ignor¨¤ncia amb Lluch¡­, ell era molt cr¨ªtic amb els comunistes i jo era del PCE. Per¨° ens aven¨ªem i, fins i tot, alguns companys socialistes es van sentir una miqueta gelosos¡±, explica amb aire d¡¯entremaliat. Camarasa fou, precisament, un dels estudiants comunistes que el 1971 va caure a les mans de la policia. Una batuda que va tenir lloc en un clima d¡¯enorme mobilitzaci¨® estudiantil atiada tant per l¡¯estat d¡¯excepci¨® del 1969 com per les conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques del proc¨¦s de Burgos. La caiguda represent¨¤ un colp dur¨ªssim per als comunistes a la universitat i tamb¨¦ per al sindicat CCOO. Juntament amb Camarasa van ser detinguts una trentena d¡¯estudiants, entre els quals hi havia els companys d¡¯Econ¨°miques Benito Sanz D¨ªaz, Jos¨¦ G¨¢lvez Miguel, Jos¨¦ Luis Monz¨®n Campos, ?ngel Guardia Cortes, Juan Jos¨¦ L¨®pez Hernando, Vicente P¨¦rez Ventura i Jos¨¦ Blas Ballester Gorrita.

¡°Fa gr¨¤cia¡±, ironitza, ¡°que fos justament un 23 d¡¯abril el dia que m¡¯enxamparen, una data que amb el temps es convertiria en el dia del llibre. Jo vaig ser el primer detingut. El meu pare, que era mon¨¤rquic, va buscar un advocat de la seua corda, Jaime Miralles, un individu fant¨¤stic, antifranquista¡±. Camarasa no oblida el seu pas pels calabossos policials, les tortures. Encara avui no pot suportar tenir el cap sota l¡¯aigua. ¡°Ens van retenir¡±, relata, ¡°19 dies a jefatura. El policia Jacinto L¨®pez Acosta ens amena?ava de fotre¡¯ns un tret i tirar-nos a la s¨¦quia de Favara, no s¨¦ per qu¨¨ all¨¤ justament... Manuel Ballesteros, que despr¨¦s es faria fam¨®s amb Barrionuevo i amb el PSOE, pegava, per¨° poc, era ¡ªdir¨ªem¡ª un granad¨ª fi. Tamb¨¦ hi havia l¡¯inspector en cap Benjam¨ªn Solsona, El Galleta, cap de la Brigada Pol¨ªtico Social (BPS). Hi havia vegades que aquest, en el moment de l¡¯interrogatori, et deia que era diumenge, que havia anat a missa i que aquell dia no pegaria a ning¨². Vam passar molta por i vam cantar... Aquells fills de puta sabien molt b¨¦ el que es feien¡±. Val a dir que els torturadors sobrevisqueren el canvi de r¨¨gim. Ballesteros esdevingu¨¦ un dels homes forts dels ucedistes i dels socialistes en la lluita antiterrorista i aix¨° malgrat el seu sinistre historial. Als vuitanta, Benjam¨ªn Solsona arrib¨¤ a ser comissari en cap de la policia a Sant Sebasti¨¤ i a Bilbao, mentre que Jacinto L¨®pez Acosta va gaudir d¡¯una saludable vida social fins que es va morir el 2005, i va ser durant vint anys president de la pla?a de bous de Val¨¨ncia entre el 1977 i el 1997.

Camarasa pass¨¤ dos mesos ¡°incre?bles¡± per la Model. A la pres¨® s¡¯examin¨¤ de mat¨¨ries de la universitat, conegu¨¦ tamb¨¦ alguns dels individus m¨¦s curiosos amb qu¨¨ mai s¡¯ha trobat, delinq¨¹ents comuns despertats a una certa consci¨¨ncia social que li ensenyaren no solament a robar cotxes amb un obrellaunes, sin¨® tamb¨¦ a coses m¨¦s transcendents com el sentit de la paraula solidaritat. El maig del 75 se celebr¨¤ el judici que encara recorda com una mala com¨¨dia, amb uns advocats h¨¤bils que jugaven a entabanar amb arg¨²cies legals i l¨¨xiques un fiscal possiblement borratxo i un jutge fet un embolic. Tots els estudiants quedaren absolts, llevat de quatre, entre els quals hi havia ell. Siga com vulga, mai m¨¦s no ha tornat a la garjola.

Bombes, llibres i detectius de novel¡¤la

El jove Camarasa es va desvincular de la primera l¨ªnia de l¡¯activisme pol¨ªtic i, despr¨¦s d¡¯un breu per¨ªode de dedicaci¨® professional a la doc¨¨ncia, es va iniciar en el negoci del llibre: ¡°Em pos¨ª a treballar amb el meu germ¨¤ a la llibreria La Ara?a, que estava a Nostra Senyora de Gr¨¤cia, all¨¤ a tocar de l¡¯aleshores avinguda de l¡¯Oest. L¡¯estiu del 76 ens posaren una bomba signada pel Grupo Incontrolado Patri¨®tico, segons vam saber despr¨¦s pel mateix servei d¡¯informaci¨® de la Gu¨¤rdia Civil (riu). ?s l¡¯estiu en qu¨¨ tamb¨¦ van rebre les llibreries X¨²quer, d¡¯Alzira, i La Costera, de X¨¤tiva. Reobr¨ªrem la llibreria amb el nom de Pablo Neruda. Era un punt de trobada de molta gent, anarquistes, trotskistes... Des d¡¯all¨¤ gestion¨¤vem, per exemple, el butllet¨ª de la construcci¨® de la CNT, la qual cosa no agradava a tothom. Entre el 1977 i el 1978 vaig ser tamb¨¦ president de la Uni¨® de Llibreters. Organitz¨¤rem dues fires, una all¨¤ a la mateixa pla?a de l¡¯Ajuntament, quan Miguel Ramon Izquierdo n¡¯era alcalde. Recorde que un dia ens va enviar la policia local perqu¨¨ Al Tall cantava Que vinga la llum, com qui diu sota el balc¨® de l¡¯Ajuntament... Un dia, en una reuni¨®, em digueren que volien canviar-nos l¡¯empla?ament de la fira a l¡¯avinguda de Catalunya perqu¨¨ estigu¨¦rem m¨¦s a prop dels que ens pagaven, en fi... Ja amb P¨¦rez Casado a l¡¯Ajuntament i amb Manuel Girona a la Diputaci¨® vam poder fer una fant¨¤stica fira cooperativa del llibre dins de la Llotja. Els blavers estripaven els cat¨¤legs de Plaza y Jan¨¦s perqu¨¨ aquesta editorial estava a Esplugues. I amb tot, malgrat les r¨¨mores locals, Val¨¨ncia estava espl¨¨ndida, l¡¯ambient era incre?ble, les publicacions, l¡¯activisme cultural...¡±.

El 1982 Camarasa pass¨¤ a dedicar-se a la distribuci¨® de llibres, activitat que li reportaria molts problemes i ben greus. De fet, ell fou un dels que va arrossegar la caiguda d¡¯aquella paradeta anomenada Consorci d¡¯Editors estimulat pel conseller Cipri¨¤ Ciscar amb la idea d¡¯afavorir l¡¯entrada del llibre de text en valenci¨¤ a les escoles. El desastre el va sorprendre a Barcelona el 1988, desprevingut. ¡°Vaig acabar deixant Val¨¨ncia perqu¨¨ Val¨¨ncia m¡¯havia deixat a mi¡±, assegura sense amargor.

Negra y Criminal ha estat la seua darrera aventura. La llibreria va obrir el 2002 en un local que abans havia estat cristalleria, celler i on s¡¯havien venut tot tipus de productes de contraban procedents del port: tergal, nil¨®, tabac... De seguida, va tenir grans valedors, com Francisco Gonz¨¢lez Ledesma, el periodista i pare del comissari M¨¦ndez que el 1984 es va aixecar amb el Planeta per Cr¨®nica sentimental en rojo. L¡¯entusiasme de Camarasa i el de la premsa de Barcelona han estat uns altres dels grans puntals en la traject¨°ria d¡¯una llibreria viva com poques.

Per¨° amb tot, malgrat la dedicaci¨®, malgrat la seua ¨¤nima artesanal, el negoci no d¨®na per a molt. El cas ¨¦s que durant els darrers anys les grans llibreries han posat contra les cordes els petits locals. Tant ¨¦s aix¨ª que el 2012 Camarasa va estar a punt de plegar. Si finalment no ho f¨¦u va ser gr¨¤cies als clients que, esperonats per ell mateix, van crear el Club de C¨°mplices de Negra y Criminal amb qu¨¨ es finan?a part del negoci.

"La veritat ¨¦s que no tinc moltes esperances sobre el futur del llibre"

¡°Si a Catalunya hem pogut aguantar una xarxa de llibreries, ¨¦s perqu¨¨ al darrere hi havia una societat civil diferent. Val¨¨ncia, per¨°, amb llibreters fant¨¤stics com Carles Jorro, com D¨¤vila, Toni Moll, com la gent de Veles i Vents, es va convertir al blaverisme i va apostar per Santiago Calatrava¡­ A Madrid tampoc no entenen la raresa d¡¯ac¨ª, all¨¤ el negoci del llibre es concentra en tres o quatre grans comer?os¡­¡±, sentencia.

No n¡¯hi ha prou, per¨°, amb una xarxa de llibreries com la catalana. La realitat ¨¦s la que ¨¦s. ¡°Em sembla que el llibre¡±, es dol, ¡°viu una situaci¨® que la gent encara no ha valorat prou. Som cultura, per¨° tamb¨¦ som comer?. Cal, doncs, una pol¨ªtica tamb¨¦. Els darrers anys hi ha hagut molts factors que hi han influ?t: les institucions, per exemple, han deixat de comprar llibres; les grans llibreries han ampliat els seus estocs amb t¨ªtols que abans nom¨¦s es trobaven en punts m¨¦s especialitzats¡­ La veritat ¨¦s que no tinc moltes esperances sobre el futur del llibre. Jo necessite els llibres, per¨° molta gent no sap ben b¨¦ qu¨¨ fer-ne. Cal que reflexionem. Sense llibres, on anem? Sincerament, pense que una ciutat sense llibres ¨¦s com una urbanitzaci¨®¡±. Certament, Camarasa necessita el llibre i sense aquest no sabria explicar el m¨®n on viu. Entre les coses que el lliguen a aquest objecte tot¨¨mic hi ha els clubs de lectura. N¡¯hi participa en 9, incl¨°s un de format per jutges i mossos d¡¯esquadra. Entre tots imaginen conspiracions internacionals, descobreixen assassins o assassinen autors poc destres en l¡¯art de la conxorxa; lectors que lligen la vida des d¡¯una de les vores m¨¦s fosques. ¡°En aquest grup de vegades ens preguntem si no caldria demanar a la realitat que f¨®ra una mica m¨¦s versemblant¡±, fa broma.

La situaci¨® general del sector no l¡¯ha desanimat gens ni mica. T¨¦ temps per a dedicar-se a la BCNegra, una activitat que l¡¯ha donat a con¨¦ixer arreu, que ha servit per a descobrir nous autors i assabentar-se de les novetats del g¨¨nere. La llibreria ¨¦s un centre neur¨¤lgic de la ciutat amb un punt en el mapa del m¨®n. Pel carrer de la Sal han passat celebritats com el californi¨¤ James Ellroy, autor que ha inspirat Hollywood, ¡°un individu que se suposava que havia de ser terrible i que result¨¤ ser molt agradable, simp¨¤tic¡­, ¡®m¡¯agrada la llibreria, la compre¡¯, va bromejar¡±. Entre els clients il¡¤lustres tamb¨¦ hi ha la veneciana, Donna Leon, creadora del comissari Brunetti: ¡°Sempre que ve al Liceu passa per la llibreria perqu¨¨ li done una cosa que li agrada molt, per¨° que ¨¦s un secret inconfessable i que, per tant, no et puc dir¡±, assegura enriolant-se.

Mentre parlem tres joves estudiants italianes busquen un llibre de relats sobre dones de Manolo V¨¢zquez Montalb¨¢n, un autor emblem¨¤tic de la casa que Camarasa va con¨¦ixer justament a Val¨¨ncia. ¡°L¡¯altre dia¡±, explica, ¡°ens va venir a veure un editor suec, l¡¯enviava la coneguda escriptora Asa Larsson¡±.

S¡¯ha fet de nit. Camarasa t¨¦ presa. D¡¯ac¨ª a mitja hora ha d¡¯estar al Centre C¨ªvic de Vallvidrera, all¨¤ dalt, a tocar del cel, en un acte d¡¯homenatge a V¨¢zquez Montalb¨¢n. El llibre es resisteix a morir, com els detectius de tercera amb despatx al Raval i un compte en el bordell de baix de casa. S¡¯ha fet de nit i la boira s¡¯ha menjat la Barceloneta. Olor de mar.