Droga bona

L¡¯editorial Males Herbes, amb tan sols dos anys de traject¨°ria, est¨¤ musculant el seu cat¨¤leg amb molts bons llibres. L¡¯ideal d¡¯una editorial independent ¨¦s que no vagi a l¡¯encal? dels segells castellans, que editi autors mai tradu?ts abans, que sorprengui el lector amb obres inesperades. Pistola, amb m¨²sica de fons, novel¡¤la molt ben tradu?da per Ferran R¨¤fols (com sol ser habitual) ¨¦s una edici¨® oportuna. Llibre del 1994, ¨¦s la primera novel¡¤la que va publicar el nord-americ¨¤ Jonathan Lethem (1964), autor del qual ja s¡¯havien tradu?t al catal¨¤ dues novel¡¤les. De la mateixa generaci¨® que Foster Wallace, Eggers i Palahniuk, Lethem comparteix amb ells l¡¯experimentaci¨® controlada, l¡¯apropiaci¨® de llenguatges no literaris i la vocaci¨® popular.

Aquesta novel¡¤la interessar¨¤ als lectors de J. G. Ballard i Philip K. Dick tant com als de Dashiell Hammett i Raymond Chandler. La barreja de g¨¨neres ho ¨¦s tot, si b¨¦ l¡¯experimentaci¨® de Lethem ¨¦s menys acusada que en llibres posteriors i de vegades notem, m¨¦s que no pas l¡¯aliatge lib¨¨rrim entre la novel¡¤la negra i la ci¨¨ncia-ficci¨®, el zel del debutant que fa una novel¡¤la aplicada.

Som als EUA, en un futur inconcret per¨° identificable. Metcalf ¨¦s un detectiu privat en hores baixes. Apareix mort un individu a qui va investigar fa temps, i el mateix sospit¨®s de l¡¯assassinat encarrega a Metcalf que resolgui el crim, ja que els detectius estatals (els Inquisidors) li segueixen la petja. El plantejament no pot ser m¨¦s convencional. Lethem sap que l¡¯¨¨xit de Chandler o Thompson es basava en la personalitat d¡¯un detectiu incorruptible i en frases seques com glops de whisky, m¨¦s que no pas en uns arguments que (a c¨°pia de defugir all¨° simple, estereotipat) sovint acaben sent inextricables.

Lethem t¨¦ bona o?da per a aquest fraseig: ¡°Volia arribar a casa i dormir dos segles¡±; ¡°l¡¯home ho hauria jurat sobre una pila de b¨ªblies¡±; ¡°era tan visible com un cangur vestit d¡¯esm¨°quing¡±... En aquesta llengua no hi trobem rastre d¡¯ironia, la qual cosa devia ser una temptaci¨® constant en un autor que sempre ha fet llibres lliures, frescos, d¡¯una postmodernitat decantada cap a la s¨¤tira.

El millor i el pitjor d¡¯aquesta novel¡¤la rau en la creaci¨® de la societat dist¨°pica. El tret fonamental d¡¯aquesta societat del futur ¨¦s una droga que fa oblidar, a la qual tothom est¨¤ enganxat m¨¦s o menys. Nom¨¦s aquest detall, que podem veure com una met¨¤fora de qualsevol societat occidental moderna, ja hauria de configurar una novel¡¤la ¨¤mpliament bolcada en l¡¯especulaci¨® futurista o liter¨¤ria, i obrir el text a unes fragmentacions not¨°ries de la identitat, m¨¦s personal que col¡¤lectiva. Lethem no s¡¯acara a aquest repte, i tot plegat (aquesta societat on les llibertats individuals estan sent restringides com m¨¦s va) deriva cap a l¡¯aspecte liter¨¤riament m¨¦s cl¨¤ssic: la resoluci¨® de l¡¯assassinat.

El pastitx de g¨¨neres va fer que, cap a la meitat dels anys noranta, els seguidors de la literatura criminal i de la ci¨¨ncia-ficci¨® es fixessin en aquest llibre, el qual ¨¦s for?a recordat. Hi ha bons motius perqu¨¨ els lectors hi trobin una raresa molt suggeridora i admirablement plantejada i desenvolupada. Per¨°, pel mateix motiu, tamb¨¦ pot ser que aquest joc desconcerti el purisme de tots dos grups de lectors, sobretot si no saben que hi trobaran una literatura que mira al passat, que li¡¯n fa un homenatge, per¨° nom¨¦s per posar-la a l¡¯hora actual.