Belles i lletjos

Dos interessants espectacles de dansa aterren aquesta setmana a Barcelona. El primer ve de la m¨¤ de Jean-Christophe Maillot, que al capdavant de la companyia que dirigeix des de fa vint anys, Els Ballets de Montecarlo, presenta al Gran Teatre del Liceu la seva particular versi¨® de La bella dormentque el core¨°graf ha batejat amb el nom de La Bella (2001). Som davant una versi¨® molt lliure sobre la que van crear Marius Petipa i Piort ?litx Txaikovski a Sant Petersburg a la fi del segle XIX, amb un llibret procedent del conte hom¨°nim de Perrault. El segon espectacle, totalment oposat a aquesta gran producci¨®, per¨° que tamb¨¦ promet, el protagonitzen Loscorderos.sc el duo format per David Climent i Pablo Molinero, que des de fa deu anys sorprenen l¡¯espectador amb l¡¯energia f¨ªsica que imprimeixen al seu llen guatge gestual, a cavall entre la dansa contempor¨¤nia i el teatre. L¡¯espectacle que ara estrenen al Mercat de les Flors ¨¦s ULTRAinocencia.

La Bella de Maillot ¨¦s un ballet provocador, colorista, modern i vital, amb un vocabulari coreogr¨¤fic f¨¨rtil i vers¨¤til, en la l¨ªnia d¡¯altres versions que ha fet aquest brillant creador d¡¯altres ballets del repertori cl¨¤ssic, com Romeu i Julieta (1996), Ventafocs 1999), El Llac (2011) i recentment Trencanous (2013). L¡¯aposta d¡¯aquest brillant core¨°graf ¨¦s la de distorsionar l¡¯obra cl¨¤ssica per crear un ballet en qu¨¨ els protagonistes s¨®n homes i dones contemporanis amb les pors, els anhels i les contradiccions que els s¨®n propis. Tot aix¨°, amanit amb unes gotes de glamur en la posada en escena. En els ballets de Maillot, els protagonistes (a la primera funci¨® al Liceu la parella ser¨¤ Noelani Pantatico com La Bella, i Lucien Postlewaite, com El Pr¨ªncep) no s¨®n personatges superficials, sin¨® que tenen una profunditat psicol¨°gica que converteix les hist¨°ries, com ara el conte de La bella dorment, en temes per a adults. S¨®n el to metaf¨°ric i l¡¯atractiu crom¨¤tic d¡¯aquesta obra, juntament amb la m¨¤gia que despr¨¨n la posada en escena, all¨° que la mant¨¦ unida al relat infantil. L¡¯original i blanca escenografia d¡¯Ernest Pignont-Ernest i el colorista i imaginatiu vestuari de Philippe Guillotel (assidus amb Maillot) s¨®n els millors aliats d¡¯aquesta obra, a m¨¦s de l¡¯excel¡¤lent treball coral, que resultar¨¤ hipn¨°tic per a l¡¯espectador.

A La Bella, el p¨²blic es trobar¨¤ davant l¡¯enfrontament entre dos mons antagonistes: el real, en qu¨¨ viu el Pr¨ªncep, i el protegit, en qu¨¨ viu la princesa Aurora, una protecci¨® que Maillot expressa mostrant la protagonista en una gran bombolla. I si aquesta ¨¦s una de les moltes sorpreses que depara aquest muntatge, una altra seria que l¡¯hero?na no nom¨¦s s¡¯haur¨¤ d¡¯enfrontar a la malvada fada, Carabose, sin¨® tamb¨¦ a una perversa sogra.

S¡¯han complert ja 20 anys des que la princesa Carolina de M¨°naco va prendre l¡¯evident encertada decisi¨® de convidar Jean-Christophe Maillot (Tours, Fran?a 1960), a dirigir Els Ballets de Montecarlo, la llegend¨¤ria formaci¨® hereva dels m¨ªtics Ballets Russos de Diaghilev: el magn¨ªfic treball d¡¯aquest core¨°graf ha convertit aquesta companyia en la digna successora de la m¨ªtica formaci¨®. A m¨¦s, tamb¨¦ ha complert una altra de les peticions de la princesa Carolina: augmentar el nombre d¡¯espectadors de ballet al principat monegasc. Va comen?ar omplint la Sala Garnier, amb capacitat per a 450 espectadors, i ara omple amb escreix el modern F¨°rum Grimaldi, amb 1.500 localitats.