Tai-txi, ¡®swing¡¯, ¡®skaters & running¡¯

Uns percussionistes omplin l¡¯aire amb els sons d¡¯una batucada interminable. A uns quants metres un grup de joves skaters fan cabrioles amb els patins sobre una pista de ciment. A l¡¯altra banda, altres joves exerciten el cos amb les acrob¨¤cies guerreres de la capoeira. A la pista de patinatge parelles de ball rememoren els ritmes dels anys seixanta mentre un grup de ciclistes desfilen pel carril bici. Un grup de dones fan un p¨ªcnic mentre aprenen exercicis de ioga. Al bell mig d¡¯una pineda un home amb un viol¨ª inicia una ofrena musical a Mozart¡­ Podria ser l¡¯obertura d¡¯un documental o el muntatge d¡¯un v¨ªdeo promocional sobre la ciutat. La simfonia urbana o melodia encadenada que s¡¯obri espont¨¤niament davant dels nostres ulls sense necessitat de cap director d¡¯orquestra o regidor d¡¯escena. Les seq¨¹¨¨ncies d¡¯un paisatge din¨¤mic i mutant que redefineix el nostre espai urb¨¤ des de fa m¨¦s de dues d¨¨cades.

¡°Els Jardins del T¨²ria donen sentit al conjunt de l¡¯estructura urbana i s¨®n un equipament essencial per a la qualitat de vida dels ciutadans¡±, diu el professor del departament d¡¯Estructura Econ¨°mica de la Universitat de Val¨¨ncia, Josep Sorribes. Cap del gabinet de l¡¯exalcalde Ricard P¨¦rez Casado durant els primers anys de govern democr¨¤tic municipal, Sorribes fa una mica de mem¨°ria sobre aquest espai de la ciutat. ¡°Els Jardins del T¨²ria, juntament amb el rescat de les parcel¡¤les del Saler, formen part d¡¯un projecte dels primers anys de la democr¨¤cia que compleix la voluntat popular manifestada en la Transici¨® del fet que el vell llit del T¨²ria no f¨®ra un eix de comunicaci¨®, com estava previst en la Llei del pla sud¡±. Com a conseq¨¹¨¨ncia d¡¯aquesta demanda popular el govern municipal d¡¯esquerres va aprovar el Pla especial dels Jardins del T¨²ria, que implic¨¤ la transformaci¨® del vell llit fluvial en un gran parc que va acabar modelant el paisatge urban¨ªstic i social de la ciutat durant les d¨¨cades posteriors.

La reconversi¨® de l¡¯antic llit del T¨²ria va passar per diverses etapes i vicissituds; entre altres, la dimissi¨® de l¡¯alcalde Ricard P¨¦rez Casado. ¡°Arran de la dimissi¨® de Ricard P¨¦rez Casado ¡ªdiu Sorribes¡ª per discrep¨¤ncies amb la Generalitat relatives, entre altres coses, a la inexist¨¨ncia d¡¯un finan?ament adequat, es feu c¨¤rrec de l¡¯alcaldia Clementina R¨®denas, i entre el 1988 i el 2001 hi hagu¨¦, ironies de la hist¨°ria, una ajuda financera que havia faltat abans¡±. Aquesta injecci¨®, assenyala Sorribes, ¡°va permetre executar el tram esportiu, el tram"forestal" i el tram del Gulliver¡±. ¡°Posteriorment ¡ªcontinua¡ª, amb les obres de la Ciutat de les Arts i les Ci¨¨ncies es va executar, amb un disseny molt pobre, el tram implicat, i a hores d¡¯ara queden encara per executar els trams centrals que hi ha davant del centre hist¨°ric i que continuen tenint un ¨²s, ja antic, de camps de futbol, i el darrer tram que est¨¤ pendent de la soluci¨® que es done definitivament al PAI del Grau, la Marina etc.¡±.

¡°?s un projecte inacabat i una mica an¨¤rquic, perqu¨¨ ¨¦s una mena de puzle en qu¨¨ cap tot", diu Sorribes. Tanmateix, al seu parer, ¡°els Jardins del T¨²ria s¨®n, sens dubte, juntament amb el passeig Mar¨ªtim executat de manera paral¡¤lela al soterrament de les vies del Mar¨ªtim, el projecte urban¨ªstic m¨¦s reeixit des del punt de vista del seu ¨²s popular i de la mateixa percepci¨® de la ciutadania¡±. De la mateixa opini¨® ¨¦s l¡¯arquitecte Fran Silvestre, per a qui ¡°la import¨¤ncia d¡¯aquella intervenci¨® continua sent una de les transformacions m¨¦s notables de la ciutat de Val¨¨ncia al llarg de la hist¨°ria¡±. ¡°Es tracta d¡¯un projecte que ben b¨¦ podria considerar-se com el precedent d¡¯altres que arribarien despr¨¦s, com ara el Higline de Nova York¡±, assenyala Silvestre.

¡°Sens dubte ¨¦s el s¨ªmbol de la Val¨¨ncia actual¡±, remarca l¡¯arquitecte Alberto Pe?¨ªn. ¡°Ha articulat un desenvolupament urb¨¤ encara inconnex al llarg d¡¯un parc lineal de 12 km, que ha trencat la ciutat fluvial, radioc¨¨ntrica i hereva de l¡¯antic recinte emmurallat, i el que ¨¦s m¨¦s important, ha generat un eix lineal oest-est que dota d¡¯espais verds un nucli urb¨¤ molt dens, l¡¯eix sobre el qual ha de pivotar la nova ciutat contempor¨¤nia¡±.

Si la qualitat de vida de les persones ¨¦s consubstancial al dret a l¡¯espai p¨²blic, els Jardins del T¨²ria s¨®n la millor representaci¨® d¡¯aquesta participaci¨® i conquista ciutadana. ¡°El model d¡¯apropiaci¨® de la ciutadania ha estat constant, per¨° de manera suau i pr¨¤cticament sense cap conflicte entre models d¡¯¨²s¡±, assenyala Pau Rausell Koster, director de l¡¯?rea d¡¯Investigaci¨® en Economia Aplicada a la Cultura de la Universitat de Val¨¨ncia. Un espai fonamentat pel car¨¤cter h¨ªbrid, en qu¨¨ ¡°es combina jard¨ª, pla?a, avinguda, espai de serveis esportius, parc d¡¯atraccions, senda de passeig, espai de marginalitat i d¡¯espectacularitat al mateix temps¡±, diu Pau Rausell.

¡°Aquests espais, com els Jardins del T¨²ria ¡ªdiu l¡¯arquitecte Fran Silvestre¡ª, ens permeten veure la nostra diversitat i tamb¨¦, per descomptat, les contradiccions i els conflictes que implica¡±. ¡°Un espai p¨²blic que respon a les necessitats i les expectatives de col¡¤lectius diferents¡±, assenyala l¡¯arquitecte. ¡°Hi conviuen skaters, practicants de tai-txi, immigrants llatinoamericans jugant a futbol els cap de setmana, parelles, turistes, etc.¡±, assenyala l¡¯economista Pau Rausell. ¡°D¡¯altra banda ¡ªcontinua Rausell¡ª, la discreci¨® d¡¯aquest indret des del punt de vista urban¨ªstic i tamb¨¦ en termes d¡¯atenci¨® medi¨¤tica i pol¨ªtica, fa que siga possible la conviv¨¨ncia d¡¯usos socials amb una normalitat singular¡±. I remarca: ¡°Una de les explicacions de la dol?a apropiaci¨® dels jardins per la ciutadania ha estat el fet que la pol¨ªtica urban¨ªstica s¡¯ha ocupat d¡¯altres coses i, per tant, no hi ha hagut pol¨ªtica expl¨ªcita sobre els models d¡¯¨²s del riu. L¡¯ocupaci¨® per la ciutadania ha estat natural¡±.

¡°Des d¡¯un punt de vista personal ¡ªcomenta Fran Silvestre¡ª, utilitze aquest espai des de la inf¨¤ncia, i ha estat un imprevist contenidor de somnis¡±. ¡°Cada zona em recorda diferents etapes de la meua vida. Actualment, com a usuari, m¡¯agrada ser espectador d¡¯aquesta cru?lla de cultures, una mena de melting pot, en qu¨¨ cada comunitat s¡¯apropia una part dels jardins i la fa seua¡±, diu Silvestre. ¡°Si urban¨ªsticament ¨¦s un projecte d¡¯¨¨xit ¡ªnom¨¦s cal veure la localitzaci¨® al llarg dels jardins dels diferents equipaments culturals, IVAM, Sant Pius, Palau de la M¨²sica, Ciutat de les Arts¡ª, des del punt de vista social l¡¯impacte ¨¦s igualment positiu i determinant¡±, comenta Josep Sorribes.

¡°A hores d¡¯ara pensar en una ciutat com Val¨¨ncia sense els Jardins del T¨²ria ¨¦s pensar en una ciutat amb molta menys capacitat de relaci¨® social¡±, assenyala Josep Sorribes. ¡°Si com diu l¡¯antrop¨°leg Marc Aug¨¦ un ¡®no-lloc¡¯ ¨¦s un lloc de baixa intensitat d¡¯interacci¨® social, els Jardins del T¨²ria s¨®n, per contra, un ¡®lloc¡¯ imprescindible amb un elevat grau d¡¯interacci¨® social, i aix¨° s¡¯ha generat de manera bastant espont¨¤nia, sense cap actuaci¨® p¨²blica ¡®directa¡¯ m¨¦s enll¨¤ del condicionament de l¡¯espai¡±.

¡°Va n¨¤ixer d¡¯una reivindicaci¨® popular, ¡®El llit ¨¦s nostre i el volem verd¡¯, i com un projecte inicial de Ricard Bofill, que el preveia com un fet determinant per a la ciutat, i aix¨ª ha estat¡±, diu Alberto Pe?¨ªn. Per l¡¯arquitecte, malgrat ¡°la incoher¨¨ncia en l¡¯argument general pel que fa al contingut i el format¡±, ¨¦s un projecte que planteja una s¨¨rie reptes en els trams que encara no s¡¯han acabat. ¡°Potser la part amb m¨¦s possibilitat d¡¯innovaci¨® urbana ¨¦s la desembocadura, la Marina Reial i el ¡®Parc dels Peus¡¯, per dir-ho d¡¯una manera planera, per contraposici¨® amb el de ¡®Cap?alera¡¯¡±. Per Pe?¨ªn, l¡¯execuci¨® passaria per ¡°un tractament obert i m¨¦s amable des de l¡¯assut de l¡¯Or i una vocaci¨® d¡¯espai lliure al servei de la ciutat, per¨° sobretot del Grau i de Natzaret¡±. L¡¯arquitecte tamb¨¦ proposa que es consolide com a eix verd articulador de la ciutat que deslliure els jardins del seu perfil actual de parc encaixonat i enfonsat. ¡°Es tracta de bastir ¡®ponts tous¡¯ entre els marges, fer del territori, la ciutat i les riberes un continu natural¡±. I assenyala els possibles trams d¡¯intervenci¨®: ¡°La ruptura d¡¯aquest encaixonat es podria fer en dos punt molt concrets i de gran inter¨¦s urb¨¤; l¡¯un seria el tram dels Vivers i l¡¯altre, el del Jard¨ª Bot¨¤nic¡±.

¡°Malgrat les insufici¨¨ncies, els Jardins del T¨²ria han estat un ¨¨xit clamor¨®s per l¡¯¨²s que se¡¯n fa¡±, diu Josep Sorribes. ¡°Haur¨ªem de sentir-nos-en m¨¦s orgullosos i fer m¨¦s for?a perqu¨¨ s¡¯acaben correctament. Si de cas, a banda d¡¯acabar els jardins amb dignitat, no seria sobrer fer una campanya de valoritzaci¨® positiva de cara a la ciutadania per a augmentar l¡¯important ¨²s que es fa d¡¯aquest espai tan singular¡±.