¡°Menystenen una cosa tan essencial com la cultura i l¡¯educaci¨®¡±

Serena i segura. Treballadora i poc ambiciosa. Nora Navas (Barcelona, 1975) ¨¦s d¡¯aquelles dones que creu que no s¡¯estudia per ser actriu, sin¨® que ¡°es viu¡±. I ella ho viu pausadament, provant de triar ¡ªen la mesura que la crisi ho permeti i no interfereixi en la vida de la seva filla¡ª els papers que li agraden. Fuig sobretot de la velocitat de la televisi¨®. Despr¨¦s de passar tres dies de c¨¤sting, ara ja est¨¤ d¡¯assajos. El pr¨°xim 27 de febrer s¡¯estrena Do?a Rosita La Soltera al TNC amb Joan Oll¨¦ a la direcci¨®.

Navas va comen?ar a l¡¯Institut del Teatre, per¨° ho va deixar a segon. Va estudiar Humanitats a la Universitat Aut¨°noma i va arribar a tercer. Va anar picotejant fins a trobar el seu propi m¨¨tode de treball. I va ser a Buenos Aires on va descobrir una manera de fer teatre que la va captivar per sempre. Mentre gaudeix de l¡¯¨¨xit de la seva ¨²ltima pel¡¤l¨ªcula, Tots volem el millor per a ella, ja t¨¦ un nou projecte ¡ªse li il¡¤luminen els ulls¡ª, un film amb Gracia Querejeta. Ho estava esperant.

Pregunta. Qu¨¨ ha representat per a la seva carrera Tots volem el millor per a ella?

Resposta. De fet, ¨¦s el meu primer paper protagonista amb la sensaci¨® de portar el pes de la pel¡¤l¨ªcula. S¨®n moments de la vida. M¡¯ha suposat investigar, buscar una altra ¨¤nima a la qual posar veu. ?s un personatge fet sense prejudicis, est¨¤ en un lloc no reconeixible, no t¨¦ referents. I tamb¨¦ ha estat un plaer con¨¨ixer Mar Coll, la directora, una persona molt senzilla i molt pencaire, amb una sensibilitat semblant a la de la protagonista, a la Geni. Una directora que no jutja i que est¨¤ oberta.

P. No obstant aix¨°, el Goya s¡¯ha resistit.

R. Jo tenia molt clar que se l¡¯enduia Marian ?lvarez... per¨° estic feli?, feli?. ?s una pel¡¤l¨ªcula que no s¡¯ha vist gaire. Arribar i obtenir una nominaci¨® ¨¦s molt.

P. Li va agradar la gala.

R. Una mica feixuga, llarga.

P. He llegit que creu que els pol¨ªtics ens han faltat el respecte. Per qu¨¨ ho pensa?

R. Crec que no tenen el respecte pel cinema i la cultura que es mereixen aquest pa¨ªs i els seus professionals. Hi ha la sensaci¨® que menyspreen una cosa tan essencial com ¨¦s la cultura i l¡¯educaci¨®. Fa la sensaci¨® que des del No a la guerra hi ha un boicot al cinema espanyol. A veure si ens aixequen el c¨¤stig. Fa la sensaci¨® que no donen suport a la cultura. El ministre Wert, simplement, no va venir a la gala dels Goya. Un altre ministre no ve, i l¡¯endem¨¤ ja ¨¦s fora.

P. L¡¯IVA ¨¦s el problema principal?

R. N¡¯hi ha molts. Hi ha el problema de la pirateria, que a Espanya ¨¦s molt potent. Tamb¨¦ hi ha un canvi en la forma que consumim cinema. Lluitar contra la pirateria ¨¦s dif¨ªcil, per¨° amb l¡¯IVA s¡¯ha demostrat que aquesta mesura no aporta m¨¦s beneficis. A Holanda se¡¯n van adonar i al cap d¡¯un any ho havien baixat. A mi m¡¯agradaria tenir un govern que admet¨¦s els seus errors. I, en canvi, sembla un govern prepotent, que el que jo he decidit ¨¦s aix¨ª i punt, i la resta us calleu perqu¨¨ sou uns subvencionats, quan tots sabem que hi ha coses m¨¦s subvencionades que el cinema.

P. Gonz¨¢lez Macho, president de l¡¯acad¨¨mia, diu que fer una pel¡¤l¨ªcula en aquests temps s¡¯ha convertit en una hero?citat.

R. ?s molt complicat. L¡¯¨²ltima pel¡¤l¨ªcula que he rodat l¡¯he fet en quinze dies cobrant un quart del que cobrava. I parlem d¡¯una pel¡¤l¨ªcula d¡¯¨¨poca, amb coreografia, amb m¨²sica... amb una complexitat que abans es podria haver allargat sis setmanes. Amb un ritme que acabem tots malalts per uns horaris impossibles.

P. I mentrestant van tancant sales. M¨¦s de 400 en els ¨²ltims temps.

R. Es va demostrar en la festa del cinema que la gent hi va, hi havia unes cues que jo no havia vist des de l¡¯estrena d¡¯ET.

P. ?s un tema de preu?

R. Jo crec que no pot costar el mateix l¡¯entrada d¡¯una pel¡¤l¨ªcula d¡¯una major americana, amb milers de d¨°lars per al seu rodatge, i la d¡¯un film com Stockholm. Potser per a una pel¡¤l¨ªcula que ha costat pocs diners podries pagar tres euros, per¨° si vas a veure la darrera Guerra mundial Z et podria costar 13 euros o m¨¦s. Per qu¨¨ el cinema i el teatre han de ser tan barats? El preu ha d¡¯estar en proporci¨®, i hi ha d¡¯haver mesures perqu¨¨ la gent que passa per moments dif¨ªcils hi pugui accedir, per¨° tamb¨¦ la gent que pot pagar ha de pagar: ¨¦s cultura, aliment de l¡¯¨¤nima.

P. La crisi del cinema catal¨¤ ¨¦s m¨¦s gran que la de l¡¯espanyol?

R. Jo crec que aqu¨ª tenim molt talent. I s¡¯ha demostrat. Ha estat un any que ha costat molt, i n¡¯hi ha hagut molt poques, per¨° les pel¡¤l¨ªcules que s¡¯han fet han estat molt b¨¦. Jo s¨®c un exemple, he fet dues pel¡¤lis i en catal¨¤. Pa negre, per exemple, va arribar fins al Jap¨®. El nostre cinema pot arribar on vulgui. La cultura no ha de tenir fronteres.

P. Creu que la soluci¨® als problemes del cinema catal¨¤ passa per la taxa a les comunicacions?

R. Jo la taxa la veig b¨¦. Ja que l¡¯IVA no baixa, cal obrir altres formes de finan?ament.

P. Consulta s¨ª o no?

R. Consulta s¨ª, sempre. Podem decidir el que volem. Ning¨² ens ho pot prohibir.