Fi de l¡¯Any Espriu

L¡¯any 2013, dedicat a celebrar el centenari del naixement de Salvador (s¨®ter) Espriu, ha servit, per damunt de tot, perqu¨¨ els amants de la bona literatura assistissin a un desplegament del que anomenar¨¦ pornografia liter¨¤ria: explotar de qualsevol manera, sense manies, el prestigi pol¨ªtic d¡¯un escriptor, amb indifer¨¨ncia o desconeixement absoluts de la seva categoria com a escriptor. Si filem m¨¦s prim, haur¨ªem de dir que hi ha coses sensacionals d¡¯Espriu, com una part de la seva poesia, tamb¨¦ una part del teatre, i quasi tota la prosa, per¨° que n¡¯hi ha d¡¯altres que no han resistit el pas del temps: nom¨¦s aquesta mirada nost¨¤lgica i oportunista, m¨¦s adre?ada al passat que a un futur negre i hipot¨¨tic ¡ªlloat com a paradis¨ªac sense cap fonament pels propagandistes dels nostres dies, gens per Espriu, que el veia negre¡ª, explica que els fact¨°tums del centenari aspriu hagin escampat aquells versos d¡¯Inici de c¨¤ntic en el temple que diuen: ¡°Per¨° hem vingut per salvar-vos els mots [aquest plural nom¨¦s pot ser majest¨¤tic], per retornar-vos el nom de cada cosa [aix¨° est¨¤ molt b¨¦, perqu¨¨ remet al llenguatge ad¨¤mic, com es llegeix al G¨¨nesi], perqu¨¨ segu¨ªssiu el recte cam¨ª [aix¨° ja comen?a a ser el pitjor Espriu salvador, o s¨®ter en terminologia redemptora] d¡¯acc¨¦s al ple domini de la terra [i aix¨° ja sembla imperialista a la moderna, m¨¦s que par¨¤frasi b¨ªblica]¡±. O aquests altres, del mateix poema: ¡°Ens mantindrem fidels per sempre m¨¦s al servei d¡¯aquest poble¡±, en qu¨¨ apunta l¡¯actual confusi¨® entre el terme rom¨¤ntic de ¡°poble¡± (Volk) i l¡¯il¡¤lustrat i civil de ¡°ciutad¨¤¡±, que ¨¦s el que preferia Tarradellas, home d¡¯Estat, com Pujol.

Hem vist barbaritats i llegit bestieses, ens hem planyut d¡¯aquest ¨²s sentimental, barroer, patri¨°tic, d¡¯una literatura que t¨¦ moltes coses bones, i no hem pogut fer altra cosa, en aquesta secci¨®, que practicar la m¨¤xima de Flaubert per a aquests casos: ¡°El que necessitem, en aquests moments, no ¨¦s un S¨°focles sin¨® un Arist¨°fanes¡±, que ¨¦s com dir que, davant el dest¨ª tirant a tr¨¤gic de Catalunya, no es pot fer cosa millor que posar-hi una mica d¡¯alegria i, si calgu¨¦s, fac¨¨cia. Com deia aquell, ja ¨¦s prou trag¨¨dia que els clients no et paguin les factures, o no poder fer front a la hipoteca.

Enmig d¡¯aquest panorama, dir¨¦ amb sincera solemnitat ¡ªep¨ªtet ¨¨pic massa estimat per Espriu, que no devia saber que les lleng¨¹es rom¨¤niques tendeixen a posar l¡¯adjectiu despr¨¦s del substantiu, i no al davant, com ho fa la llengua anglesa¡ª que hem tingut la sort de veure acabar l¡¯Any Espriu amb un llibre de molt gran categoria, la millor aportaci¨® de l¡¯any a la celebraci¨® dels aspectes d¡¯indiscutible qualitat del nostre poeta: Carles Miralles, Sobre Espriu, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2013. El gran hel¡¤lenista, poeta ell mateix, recull escrits sobre l¡¯escriptor, uns quants ja editats en forma de llibre o a revistes de rara localitzaci¨®, per a goig dels veritables amants tant d¡¯Espriu com de la bona cr¨ªtica liter¨¤ria. En amable, per¨° cr¨ªtic di¨¤leg amb altres especialistes en l¡¯obra d'Espriu, com Joaquim Molas o Josep Maria Castellet ¡ªtots dos v¨ªctimes de la hip¨°stasi pol¨ªtica que Salvador, no ens engany¨¦ssim, va ser el primer a conrear, i per aix¨° Pla l¡¯anomenava ¡°cuco¡±¡ª, Miralles destaca els elements b¨ªblics (els cabal¨ªstics, no) presents a l¡¯obra d¡¯Espriu, els que l¡¯agermanen amb el barroc o amb la tradici¨® liter¨¤ria catalana i castellana del moment (el que hi ha de Gabriel Mir¨®, per exemple; no, curiosament, el que podria haver-hi de Valle-Incl¨¢n en l¡¯¨²s sovintejat de la figura liter¨¤ria del grotesc), i, com no podia ser d¡¯altra manera, els elements de la tradici¨® cl¨¤ssica, que s¨®n m¨¦s ¡ªara ho veiem en aquest llibre¡ª dels que la gent sol afigurar-se: als mites obvis del laberint, d¡¯Ariadna, de Fedra, de les Er¨ªnies o d¡¯Ant¨ªgona, s¡¯hi afegeixen observacions penetrants sobre el gran canem¨¤s, m¨¦s continu i homogeni que no solem pensar, de l¡¯obra espriuana. Una nota, a la p¨¤gina 97, ens hauria de fer pensar en quina utilitzaci¨® m¨¦s dial¨¨ctica, i no oportunista, hauria perm¨¨s l¡¯obra del nostre Jeremies antinoucentista. ?s una citaci¨® del llibre Les roques, el mar, el blau, en boca d¡¯Ar¨ªstocles: ¡°Tots som esclaus de la llei, [sic per la coma] perqu¨¨ puguem ser lliures¡±.

?