Esclaus

Esclau: "Que est¨¤ sota el domini absolut d¡¯un amo, que no ¨¦s de condici¨® lliure (¡­) Que est¨¤ sotm¨¨s a un poder tir¨¤nic, a la dominaci¨® d¡¯alg¨² a qui s¡¯obeeix servilment per inter¨¨s, per ambici¨®, etc." Fins ac¨ª les definicions. Les imatges en poden ser moltes; de segur que el lector ja t¨¦ en la ment una llarga llista d¡¯esclaus. Les definicions denoten que la condici¨® d¡¯esclau va lligada a patir l¡¯efecte de l¡¯esclavitud, que no hi participa activament. Per¨° si l¡¯esclau posa de la seua part m¨¦s del que li demanen, la situaci¨® esdev¨¦ estranya. Un exemple: sembla que la direcci¨® econ¨°mica de qualsevol pa¨ªs de la Mediterr¨¤nia ¨¦s esclava d¡¯un ens, que presenten amb l¡¯abstracci¨® de "mercats" encara que els seus protagonistes tinguen nom i cognoms concrets. Els directors econ¨°mics de cada pa¨ªs obeeixen servilment el poder que marca com s¡¯ha de satisfer la seua tirania. Aquesta Europa dels mercats que no en t¨¦ prou i s¡¯inclina cap a directrius m¨¦s enll¨¤ de l¡¯¨¤mbit econ¨°mic fins a dir tamb¨¦ la seua al voltant de les relacions socials, es preocupa aparentment quan algun dels seus esclaus s¡¯excedeix en la seua tasca. Un Parlament europeu de contingut dret¨¤ ha d¡¯estar encantat amb el PP: no solament ¨¦s de la m¨¦s pura dreta, sin¨® que no deixa espai a l¡¯extrema dreta, com ha estat el cas d¡¯uns altres llocs. No hi cal. B¨¦, no ¨¦s que els preocupe molt, una altra cosa s¨®n les aparences, l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una extrema dreta, de moment controlable, perqu¨¨ la hist¨°ria ha mostrat que sempre ¨¦s convenient tindre a l¡¯abast un ex¨¨rcit disposat a fer la feina bruta. Temps al temps.

Per¨° una cosa ¨¦s la dreta espanyola, obedient, i una altra cosa ¨¦s que l¡¯esclau s¡¯entusiasme fins al punt que l¡¯amo li ha de dir: "Xe, no te¡¯n passes, tu, que la tindrem". Preservar els bancs est¨¤ molt b¨¦, per¨° dissimuleu una mica les conseq¨¹¨¨ncies. No podr¨ªeu amagar els desnonats, els pobres en general? No oblideu que s¡¯acosta l¡¯estiu i no ¨¦s gens agradable que trobem aquest panorama. I, carai, no podr¨ªeu calmar el deler eclesi¨¤stic d¡¯uns quants segles amb una llei d¡¯avortament no tan salvatge? I aix¨° dels desapareguts de la guerra, o dels torturats del franquisme, no ho podr¨ªeu tallar d¡¯una altra manera? Era necessari anar m¨¦s enll¨¤ amb la llei de just¨ªcia universal? I ara gestioneu el nostre manament de fer la barrera de l¡¯?frica a tirs. Home! No cal ser tan b¨¨sties. I, a m¨¦s, no indigneu la poblaci¨® amb aix¨° perqu¨¨ de seguida faran comparacions: si ¨¦s criminal disparar pilotes de goma a la platja, no ha de ser criminal fer-ho pels carrers? ?s com el pot de gas lacrimogen en un camp de futbol: si t¨¦ les conseq¨¹¨¨ncies que hem vist, per qu¨¨ ha de ser inofensiu en el carrer? O la punyeta de les lleng¨¹es, en quin merder ens esteu clavant?

Si no sabeu fer les coses d¡¯una altra manera, per qu¨¨ no proveu, de tant en tant, all¨° del "preferiria no fer-ho" que practicava el Bartleby? Aquest s¨ª que era un esclau discret, encara que potser massa espavilat. Tampoc us en passeu. En fi, ¨¦s complicat.