Euf¨°ria

El proc¨¦s independentista t¨¦ un vessant social al qual no es pot negar voluntat, motivaci¨® i un exc¨¦s de sucre en tot el que envolta el que s¡¯anomena El Proc¨¦s, aix¨ª a seques i en maj¨²scula. Per tant, un llibre que ve a ser la b¨ªblia de l¡¯acte m¨¦s important que fins ara ha tingut El Proc¨¦s, que no pot ser cap altre que la Via Catalana (una bogeria feta realitat: cobrir la costa en una cadena humana), havia de complir per for?a aquestes tres condicions: voluntat de fer-se entendre, motivaci¨® per explicar-ho tan b¨¦ com fos possible i un positivisme que fa el llibre poc recomanable per a diab¨¨tics.

La mescla dels tres elements t¨¦ com a resultat 17:14. L¡¯hora del poble (Ara Llibres), escrit pels responsables de premsa de l¡¯Assemblea Nacional Catalana (ANC), Joan Serra i Anna Rosenfeld. Si per narrar la manifestaci¨® de l¡¯11 de setembre de 2012 (El dia que Catalunya va dir prou, Columna), l¡¯encarregat va ser l¡¯experimentat periodista Pere Mart¨ª, en aquesta ocasi¨® la batuta la porten dos joves periodistes amb menys taules per¨° que, aix¨° s¨ª, han viscut de primera m¨¤ la cadena humana.

Aix¨° es nota en el text: la voluntat del llibre ¨¦s explicar la Via Catalana des que neix fins al dia clau, i es compleix amb escreix. Plantejat en ordre cronol¨°gic, repassa tots els problemes, situacions i an¨¨cdotes a mesura que van anar sortint, i aix¨° fa que el lector pugui notar l¡¯ambient que es respirava a l¡¯ANC a mesura que la cadena humana anava creixent.

La narraci¨® ¨¦s ordenada, precisa, amb un cert intent de novel¡¤litzar-la per fugir del llenguatge period¨ªstic. La cotilla de l¡¯estricta narraci¨® de diari no se supera del tot, per¨° l¡¯intent fa el relat llegidor. La insist¨¨ncia per posar-hi di¨¤legs hi ajuda, i la gran capacitat per arribar fins al fons de l¡¯entramat de l¡¯ANC li afegeix inter¨¨s.

Els autors tamb¨¦ juguen amb l¡¯atracci¨® de l¡¯an¨¨cdota. Tot fent notar que durant el proc¨¦s de creaci¨® ja tenien la motivaci¨® per donar fe de tot el que hi passava, se n¡¯expliquen de variades. Per exemple, quan Agust¨ª Alcoberro, director del Museu d¡¯Hist¨°ria de Catalunya, explica a l¡¯ANC per qu¨¨ l¡¯han encertat escollint el groc com el color oficial de la Via Catalana: ¡°Sab¨ªeu que, el 1714, el color groc representava Carles d¡¯?ustria i els ciutadans es posaven un llacet groc a la solapa per demostrar el suport al b¨¤ndol de l¡¯arxiduc i el rebuig a els tropes de Felip V?¡±. O m¨¦s endavant, quan proposen a Quim Monz¨® protagonitzar un anunci amb l¡¯actor Juanjo Puigcorb¨¦. ¡°Li podr¨¦ dir fill de puta i que li vull trencar les cames?¡±, llan?¨¤ l¡¯escriptor. I la tercera, un dels principals contratemps que succe¨ª l¡¯11 de setembre: van robar un v¨¤ter port¨¤til a Girona. Tot seria rod¨® si no hi hagu¨¦s un exc¨¦s de sucre que deixaria un teletubbie (els dibuixos que es passen el dia feli?os i abra?ant-se) a l¡¯altura d¡¯usuari del Tel¨¨fon de l¡¯Esperan?a. D¡¯acord que la mobilitzaci¨® era l¡¯explosi¨® d¡¯alegria d¡¯una gran part d¡¯un poble. Per¨° quan tot ¨¦s tan bonic, tan genial, hist¨°ric, especial, quan un aplaudiment rutinari al final de la reuni¨® ¨¦s presentat com un ¡°entusiasme desfermat¡±, el relat acaba fent-se embafador.

Per¨° no se n¡¯ha de culpar els escriptors, que han completat una bona narraci¨®. Se n¡¯ha de culpar l¡¯independentisme i els qui han fet creure que amb el lliri a la m¨¤, agafant-se de les mans i amb un somriure es podr¨¤ canviar la hist¨°ria.