La s¨ªntesi de tradici¨® i modernitat de Sitja

Fins ara, els Sitja es caracteritzaven per la seua meticulosa recerca de les arrels de la m¨²sica popular valenciana, sempre mirant d¡¯atorgar-hi una p¨¤tina d¡¯actualitat. Per¨° el recent Good Laboratory Practices (autoeditat) amplia considerablement el seu camp d¡¯expressi¨®, sintetitzant amb naturalitat una m¨²sica de caire ambiental, elegant i electr¨°nic amb les expressions tradicionals de la nostra m¨²sica, com si es tractara d¡¯un encreuament entre The Cinematic Orchestra i L¡¯Ham de Foc. Com si l¡¯electr¨°nica gr¨¤cil d¡¯uns Nightmares on Wax poguera entendre¡¯s amb Urb¨¤lia Rurana. Un pas de gegant respecte de Musicabulari (2009), amb col¡¤laboracions de gent de Les Deesses Mortes i del guitarrista Ramon Godes.

Un t¨ªtol com Good Laboratory Practices podria fer pensar que els de Vila-real volen impartir lli?ons de bones pr¨¤ctiques, per¨° Jordi Montes¨®, lla¨¹t, citra i compositor principal, diu que ¡°¨¦s obt¨²s parlar categ¨°ricament del que ¨¦s bo o dolent, de qui s¡¯acosta m¨¦s a la veritat o menys, perqu¨¨ vivim un moment en qu¨¨ s¡¯han rebentat tots els absolutismes¡±. ?s per aix¨° que proclama que ¡°el que pretenem no ¨¦s demarcar el procediment, sin¨® ¨²nicament el nostre procediment; i fer-ho de la manera m¨¦s rigorosa possible perqu¨¨ hom puga refer el nostre itinerari si vol aproximar-se a la nostra mirada¡±. El baixista Joan Gil arredoneix l¡¯argument amb la idea que ¡°les Good Laboratory Practices s¨®n una s¨¨rie de normes que s¡¯utilitzen en certs estudis cient¨ªfics per a garantir que tot el procediment ha seguit les premisses preestablertes, i aix¨° quadrava perfectament amb la manera de treballar que tenim i la transpar¨¨ncia en els procediments que ens interessa¡±.

No s¨®n una banda comuna: van iniciar un taller de m¨²sica ben particular fa tres anys, que tancaren el 2013, amb l¡¯arreplega d¡¯un ¡°dec¨¤leg de bones practiques¡±, que semblaria una mena de precedent necessari per a aquest ¨¤lbum, una mena de manual d¡¯estil a seguir, com el Dogma dan¨¦s al cinema o com el manifest art¨ªstic del m¨²sic Matthew Herbert (el seu Personal Contract for the Composition of Music): ¡°no aspirem a marcar un cam¨ª, tan sols a posar la pedra que hist¨°ricament ens correspon, i cadasc¨² la d¡¯ell; obtenir una mirada m¨¦s completa del que la tradici¨® musical representa¡±, diu Montes¨®, esbrinant l¡¯obertura de mires gens dogm¨¤tica d¡¯un modus operandi que el bateria V¨ªctor Pesudo defineix com ¡°una manera m¨¦s de fomentar un di¨¤leg, un di¨¤leg obert i fora d¡¯estilismes¡±.

Tot el cur¨®s acostament al nostre llegat sonor que exhibien en Musicabulari, potser massa exigent per a un oient no iniciat, es torna ac¨ª una proposta m¨¦s l¨²dica i accessible, almenys ¡°parcialment¡±, perqu¨¨ ¡°un sempre apr¨¦n del seu passat, i entenem que Musicabulari fou, potser, massa directe i decidit pel que fa als missatges. Aix¨° va fer que el treball qued¨¦s redu?t a un p¨²blic espec¨ªfic, tot i que assol¨ª l¡¯objectiu de generar dial¨¨ctica, la qual cosa ens anim¨¤ a ser una mica m¨¦s ambiciosos, i el pas seg¨¹ent era fer aquest treball accessible a gent nova i m¨¦s amplia¡±. La planificaci¨® es dividia en dos ¨¤mbits: ¡°el taller, que assumia la part m¨¦s abstracta, i l¡¯enregistrament sonor, que havia de ser molt m¨¦s accessible, m¨¦s l¨²dic, i concentrar el missatge del taller in nuce¡±. L¡¯objectiu sembla clar: ¡°accedir a un p¨²blic m¨¦s ampli, fer m¨¦s abellidor el producte i intentar que alguns s¡¯interessen pel procediment, per als quals hi ha el taller obert les 24 hores¡±.

La masteritzaci¨® de Carl Saff, a Chicago (un enginyer que ha treballat sempre dins d¡¯un concepte del pop entre independent ¡ªGuided by Voices¡ª i d¡¯avantguarda (Balmorhea, CocoRosie), tamb¨¦ ha estat determinant, com ¡°la coronaci¨® necess¨¤ria a una faena impecable¡±, diu Montes¨®, que remarca ¡°la tasca de Juanjo Ballester i Pascual Arnal en la producci¨®¡±, al mateix temps que el treball de Saff per a trobar ¡°un so amb forta personalitat, que sonara ac¨²stic, per¨° sense renunciar als elements electr¨°nics, ja que calia que ambd¨®s elements se soldaren amb certa delicadesa, sense llimadures, quasi de manera natural¡±. La tria de Saff s¡¯explica perqu¨¨ ¡°havia treballat amb bandes de refer¨¨ncia com Balmorhea, que d¡¯alguna manera treballaven sons similars, i ten¨ªem informaci¨® de primera m¨¤ a trav¨¦s de Rauelsson¡±.

Tamb¨¦ cal destacar les col¡¤laboracions de F¨¨lix Gimeno (dels efervescents Les Deesses Mortes) i de l¡¯hist¨°ric guitarrista Ramon Godes (Malevaje, Los Coyotes): ¡°Elena i F¨¨lix ja havien col¡¤laborat amb les seues veus en el disc de Les Deesses Mortes i aix¨° ens va fer pensar que camin¨¤vem sobre segur, i la col¡¤laboraci¨® amb Ramon Godes ix de l¡¯admiraci¨® pel seu treball, ¨¦s una persona que sempre treballa amb molt¨ªssima cura i que sempre trepitja camins personals que beuen molt de la tradici¨®, per aix¨° no pod¨ªem deixar passar l¡¯oportunitat¡±.

Consultats sobre el fet si l¡¯equilibri entre la recuperaci¨® de la tradici¨® musical que sempre han divulgat i una m¨²sica ambiental de caire plenament electr¨°nic pot implicar que el missatge es quede a mitjan cam¨ª d¡¯un p¨²blic i de l¡¯altre, Montes¨® ho t¨¦ molt clar: ¡°Caminar per un cam¨ª ja recorregut ens sembla perdre una oportunitat irrecuperable de poder manifestar-se i d¡¯aportar alguna cosa pr¨°pia, ¨¦s la difer¨¨ncia entre dir i repetir. La gr¨¤cia estar¨¤ en el fet que siguem capa?os, o no, que el nostre discurs puga seduir l¡¯audi¨¨ncia¡±. El risc, doncs, est¨¤ m¨¦s que justificat, ja que ¡°el que no es podr¨¤ dir, almenys, ¨¦s que no hem assumit la responsabilitat de dir el que sentim i aportar un granet de sorra a aquest desert¡±. De moment, tal com defensa Joan Gil, la resposta sembla que els done la ra¨®, perqu¨¨ fins ara Good Laboratory Practices ¡°va augmentant el ventall de persones que escolten Sitja amb inter¨¦s. Veure¡¯m com acaba, per¨° sembla que el nombre de gent que ens escolta va pujant.