Part¨ªcules, immortalitat

Sembla que, segons alguns cient¨ªfics, hi ha massa gent que afirma haver tingut experi¨¨ncies habitualment considerades paranaturals o extranaturals per a ignorar la q¨¹esti¨® sense rec¨®rrer, precisament, als conceptes i m¨¨todes de la ci¨¨ncia natural, ja que no n¡¯hi ha d¡¯altra. I per tant, tenen les ci¨¨ncies naturals alguna manera d¡¯explicar-les? I doncs, un cert nombre de f¨ªsics afirmen que s¨ª, o que potser s¨ª. Afirmen que qui sap si aquests fen¨°mens s¨®n precisament efectes f¨ªsics, cosa de f¨ªsica de part¨ªcules. La idea o la tesi, perfectament revolucion¨¤ria, ¨¦s que pot existir, o existeix, una ¨¤nima o esperit descriptible en termes f¨ªsics. Ja Albert Einstein parlava d¡¯un cert ¡°efecte fantasmal a dist¨¤ncia¡± (si he ent¨¦s b¨¦ l¡¯expressi¨® en alemany), que considerava xocant i escandal¨®s, i que nom¨¦s la f¨ªsica qu¨¤ntica explicava. Que les part¨ªcules m¨ªnimes puguen actuar a dist¨¤ncia ¨¦s, en efecte, fantasmal, i que puguen trobar-se alhora en dos llocs diferents, m¨¦s fantasmal encara, almenys per al pensament dels pobres llecs ignorants com jo mateix, que sovint necessitem imaginar les coses per a poder-les comprendre. Per¨° les matem¨¤tiques no fallen, i la teoria tampoc, encara que siga incompatible amb el sentit com¨². Ara b¨¦, resulta que el professor Hans-Peter D¨¹rr, antic director ¡ªprecisament¡ª de l¡¯Institut Max Planck de F¨ªsica a Munic, sost¨¦ l¡¯opini¨® que aquesta mena de possibilitat dual de les part¨ªcules no es limita al m¨®n subat¨°mic, sin¨® que ¨¦s, com qui diu, omnipresent. La consci¨¨ncia seria, al costat de l¡¯espai, de la mat¨¨ria i de l¡¯energia, un altre dels elements fonamentals de l¡¯univers. Les part¨ªcules que componen la consci¨¨ncia (que, si volem, en podr¨ªem dir ¨¤nima), sembla que s¨®n les mateixes que les altres; i en conseq¨¹¨¨ncia, D¨¹rr creu que aquesta consci¨¨ncia continua existint despr¨¦s de la mort. All¨° que anomenem ¡°aquesta part¡± ¨¦s b¨¤sicament la mat¨¨ria que es pot captar o percebre. L¡¯¡°altra part¡± ¨¦s tota la resta, i ¨¦s molt m¨¦s gran. L¡¯¡°altra part¡± ¨¦s l¡¯altra vida, l¡¯altre m¨®n: all¨¤ va comen?ar la nostra vida actual, i all¨¤ ¨¦s on tornar¨¤, com a consci¨¨ncia. O siga, que encara ens queda, gr¨¤cies a la f¨ªsica qu¨¤ntica, alguna esperan?a d¡¯immortalitat. Tot ¨¦s, com sempre, q¨¹esti¨® de fe. O de f¨ªsica m¨ªstica, o de literatura.