El Casinet: l¡¯empremta republicana al Cabanyal

El centenari Casinet del Cabanyal ¨¦s ara la seu d¡¯un grup de m¨²sics joves, per¨° durant el segle passat aquest bell i protegit edifici modernista va ser escenari essencial dels canvis socials de la tortuosa cent¨²ria. Lluita obrera, cooperativisme proletari de resist¨¨ncia davant dels cacics, contrabandistes que aprenien esgrima, m¨ªtings de Blasco Ib¨¢?ez, cau de conspiradors republicans. Un s¨ªmbol del barri pescador rebel.

Cada dilluns i dijous l¡¯orquestra de la Societat Musical del Casinet assaja a l¡¯ampli sal¨® de l¡¯espl¨¨ndid edifici del modernisme cl¨¤ssic, que d¨®na als carrers Pintor Ferrandis, Pepe Benlliure i Progr¨¦s, al cor del barri mar¨ªtim.

L¡¯escriptor i cabanyaler d¡¯honor, Vicent Blasco Ib¨¢?ez, un dels primers actors d¡¯aquest espai, continua mirant sorrut des d¡¯una foto emmarcada del primer pis. Encara que les belles quinze portes de mig arc d¡¯estil cl¨¤ssic que envolten la majestuosa casa estan tancades r¨ªgidament, dins continua havent-hi vida. Els que interpreten i ensenyen m¨²sica ac¨ª s¨®n homes i dones j¨®vens, hereus d¡¯una tradici¨® que es remunta al principi del segle XX; en concret, a l¡¯any 1909, que es va acabar de construir, igual que una altra icona essencial com la Llotja dels Pescadors.

Al primer pis s¡¯imparteixen classes de m¨²sica a menuts i a grans, i unes quantes fotos remotes recorden la llarga hist¨°ria d¡¯aquest lloc. Alguna cosa deu tenir aquest edifici protegit si, encara al comen?ament dels anys noranta, la cafeteria, ara tancada, era freq¨¹entada pels progres valencians com una icona llibert¨¤ria del vell barri lluitador.

El Casinet ¨¦s exemple de resist¨¨ncia popular als poderosos i un s¨ªmbol del progressisme de les poblacions mar¨ªtimes. Malgrat que, com tot el barri, va experimentar la maledicci¨® franquista de la postguerra, va continuar mantenint el pressentiment dels vells republicans que el freq¨¹entaven.

En temps del blasquisme es va anomenar Centre Instructiu Republic¨¤ de la Societat dels Pobles de la Mar, i des d¡¯aquests balcons Blasco llan?ava els seus m¨ªtings. Per¨° sobretot va ser seu de la Societat del Progr¨¦s Pescador, cooperativa pesquera d¡¯obrers pescadors.

La hist¨°ria d¡¯aquest lloc est¨¤ marcada per la lluita per la dignitat i la superviv¨¨ncia del barri maltractat. Una hist¨°ria que va des dels temps de les lluites obreres durant els anys 20 fins a la bull¨ªcia revolucion¨¤ria de la Rep¨²blica, la resist¨¨ncia a la nit franquista i, al final, la perman¨¨ncia, com un s¨ªmbol de llibertat, de la centen¨¤ria Societat Musical dels Pescadors del Cabanyal. S¨®n ells els que mantenen viu l¡¯esperit de l¡¯edifici.

L¡¯orquestra de la Uni¨® de Pescadors: l¡¯¨²ltim basti¨®

¡°En aquest lloc, l¡¯¨²nica cosa que queda de social i de cultural d¡¯abans som nosaltres¡±, diu la presidenta de la Societat, Mila Parra. ¡°Som una secci¨® del que llavors va ser una societat sense ¨¤nim de lucre que promou la m¨²sica i la cultura¡±. Blasco estaria content en sentir aquestes paraules, encara que la vella lluita dels proletaris del Progr¨¦s Pescador quede lluny.

¡°El Casinet ¨¦s un s¨ªmbol del progressisme valenci¨¤, no en general, sin¨® de la consci¨¨ncia i la solidaritat obreres. ?s la hist¨°ria de la Societat del Progr¨¦s Pescador, una cooperativa que van muntar els proletaris de la mar davant dels abusos dels amos de les barques, de la Marina Auxiliadora, que pagaven malament¡±, assenyala l¡¯investigador Antonio Sanchis.

¡°El Casinet m¡¯evoca la perman¨¨ncia, la vida, la font d¡¯alimentaci¨® del m¨®n obrer¡±, afig nost¨¤lgic aquest conscienci¨®s cronista, autor de la Historia del Cabanyal, siglo xx y un incierto futuro (Javier Boronat Ed., 2009), cr¨°nica indispensable de la mem¨°ria del llegendari barri pescador.

I aquesta hist¨°ria es remunta al comen?ament del segle xx, a l¡¯¨¨poca en qu¨¨ el blasquisme estava en auge i el Casinet, constru?t per l¡¯arquitecte Juan Bautista Gons¨¢lvez, era una cooperativa d¡¯alimentaci¨® per als pescadors que hi podien comprar tot all¨° que necessitaven per a les barques.

Des del comen?ament va ser un lloc de reunions populars. ?s l¡¯¨¨poca de Blasco i dels seus m¨ªtings republicans als nombrosos i amplis balcons de l¡¯edifici, ara tamb¨¦ cegats. Els temps en qu¨¨ l¡¯escriptor es va posar a viure al xalet de la Malva-rosa i ¡°tots els ma?ons hi anaven a veure¡¯l en massa¡±.

Al Casinet, els que s¡¯hi reunien, ¡°els unia l¡¯idioma de la mar¡±, diu Pep Martorell, compilador de tradici¨® oral a les poblacions mar¨ªtimes. ¡°Un cau on la gent parlava. Se n¡¯anaven al Casinet a buscar fonts d¡¯informaci¨® i a jugar al truc¡±.

Blasco Ib¨¢?ez, en la seua incessant lluita per l¡¯ideari republic¨¤ i els drets dels obrers, va donar des del principi suport als treballadors rebels del Casinet, igual que va impulsar el P¨°sit de Pescadors, instituci¨® social l¡¯edifici de la qual fins i tot es mant¨¦ dret, a les termes Vict¨°ria.

¡°Blasco era un D¨¦u a les poblacions mar¨ªtimes. Quan va tornar de l¡¯Argentina, ac¨ª el van rebre com l¡¯Esperit Sant. Qualsevol cosa que feia era aclamada. I el Casinet va ser un dels seus escenaris preferits¡±, sost¨¦ Sanchis.

El Casinet, durant els anys 30, va rebre el suport del casino republic¨¤ d¡¯El Porvenir. El 1933, la Penya Blasco Ib¨¢?ez s¡¯instal¡¤la en aquest local. En aquesta seu es duen a terme tot tipus d¡¯activitats ben¨¨fiques i socials per pal¡¤liar l¡¯end¨¨mica marginaci¨® del barri.

La Societat del Progr¨¦s Pescador sorgeix, a principi de segle, ¡°com a conseq¨¹¨¨ncia de les cont¨ªnues desavinences entre els armadors i els patrons de la Marina Auxiliador i els mariners assalariats, que decideixen independitzar-se i crear una altra societat de pescadors sense barca pr¨°pia, mariners a sou¡±.

¡°De la lluita pels drets del treballador i la seua independ¨¨ncia naix la Societat, com un s¨ªmbol d¡¯emancipaci¨® obrera a les poblacions mar¨ªtimes, d¡¯ideologia republicana i amb influ¨¨ncies marcadament blasquistes¡±, escriu la llicenciada en Belles Arts Beatriz Galindo en el seu documentat estudi sobre les societats pesqueres i en qu¨¨ ¡°pret¨¦n reivindicar el valor patrimonial, tant material com immaterial, del llegat sociocultural de les dues ¨²niques societats pesqueres de la mar de la ciutat de Val¨¨ncia, la Marina Auxiliadora i el Progr¨¦s Pescador¡±.

Contraban al Cabanyal

Les ¨¤mplies fa?anes i balconades del Casinet trauen cap a tres carrers emblem¨¤tics del barri, sobretot el llarg carrer del Progr¨¦s, que creua el Cabanyal de nord a sud i que ha mantingut el nom revolucionari (no, per¨°, el carrer de la Reina, abans de la dictadura anomenat de la Llibertat). Hi havia a la fa?ana una placa de marbre ovalat que deia: Penya Republicana Federalista. President Vicent Blasco Ib¨¢?ez, que va desapar¨¦ixer, segons conten els m¨¦s vells del lloc.

Els estudiosos del Mar¨ªtim recorden que sempre va ser un lloc de reuni¨® de progressistes. La hist¨°ria d¡¯aquest indret tamb¨¦ t¨¦ caires aventurers, com les classes d¡¯esgrima que s¡¯hi impartien als pescadors en temps del contraban per a poder defendre¡¯s durant les seues singladures per les costes d¡¯Or¨¤ o de T¨¤nger.

Els pescadors, contrabandistes per necessitat, que s¡¯embrancaven de vegades en baralles per les costes africanes, necessitaven saber esgrima. Encara als anys quaranta, per a molts el mitj¨¤ de vida al Cabanyal era el contraban. El barri s¡¯anomenava ¡°la petita R¨²ssia¡±. El franquisme tenia t¨ªrria a Val¨¨ncia i, sobretot, a aquest barri que va quedar destrossat en un 25 % durant la Guerra Civil, per no parlar de les riuades devastadores del 1949 i del 1957.

Als anys quaranta, les dues societats rivals, la Marina Auxiliadora i el Progr¨¦s Pescador, es van unir en una ¨²nica confraria de pescadors, que ara llangueix davant de la industrialitzaci¨® creixent del port valenci¨¤.

Per¨° el Casinet resisteix gr¨¤cies a la seua societat de m¨²sics. Una foto immensa en color s¨¦pia de Pascual Garc¨ªa, el primer mestre de l¡¯orquestra, se situa davant deles petites aules de m¨²sica. S¡¯hi senten els trombons i els clarinets, s¡¯hi celebren setmanes culturals, s¡¯hi convida les escoles del barri, els professors hi fan concerts did¨¤ctics¡­

Per¨° els m¨²sics no estan satisfets del tot. La vella cooperativa, que hui ¨¦s societat musical, continua reivindicativa. Els socis demanen un auditori per a les cinc bandes que t¨¦ el Mar¨ªtim. No comprenen la infrautilitzaci¨® del teatre El Musical, al Canyamelar, que seria ¨°ptim per a les bandes, els concerts de les quals serien un rent cultural per al barri, i que espuris interessos immobiliaris volen desunir. O les naus de Heineken, infrautilitzades.

Amb tot, el vell edifici del Casinet, amb els seus cent cinc anys a collib¨¨, continua donant faena. Les quinze portes tancades del local clamen al cel i, no obstant aix¨°, arrogant, dre?a la seua c¨²bica mola modernista com un monument a la resist¨¨ncia urbana, enfront dels que volen destrossar la hist¨°ria destruint el barri.