Centenaris passats i previstos

Comptat i debatut, em pense que el balan? de l¡¯any Espriu, celebrat al llarg del 2013, ha sigut positiu, almenys per a la millor comprensi¨® d¡¯un autor essencial de la nostra literatura. ?s cert que hi hagut iniciatives deplorables, per¨° tamb¨¦ de valuoses, i qui ha volgut aprendre¡¯n res, ha tingut moltes oportunitats de fer-ho. Aix¨° no vol dir que les retic¨¨ncies que la figura del poeta de Sinera suscita entre un ampli sector de la classe lletrada s¡¯hagen esva?t, ni de bon tros. L¡¯altre dia, un article de Jordi Llovet encara insistia a criticar Espriu per haver-se rebel¡¤lat contra l¡¯estranya superstici¨® que ens insta a posar sempre els adjectius darrere dels substantius quan escrivim en aquesta pobra llengua nostra ¨Cincomprensible tirania que un servidor, que no arriba ni a la sola de la sabata d¡¯Espriu, per descomptat, acaba de desobeir ara mateix, i vost¨¦s disculparan-, o tamb¨¦ per usar en alguns dels seus poemes un to massa arcaic, sense copsar que en aquests poemes no parla un poeta modern anomenat Espriu, sin¨® un seguit de personatges, molts dels quals s¨®n profetes b¨ªblics ¨Camb citacions expl¨ªcites i tot-. I ¨¦s clar que un profeta b¨ªblic com Jahv¨¦ mana no pot parlar com un poeta modern. El segle XX, en literatura, ha sigut un per¨ªode propens als heter¨°nims, evidents o camuflats, i aix¨° un lector veter¨¤ i habitualment tan saga? com Jordi Llovet ho hauria de tindre en compte.

Les retic¨¨ncies que aquest article i molts d¡¯altres posen de manifest es poden entendre ¨Ci justificar i tot- almenys per un motiu: que l¡¯operaci¨® que als anys 60 va voler convertir un escriptor extraordin¨¤riament complex, i bastant herm¨¨tic, com Espriu en un poeta comprom¨¦s i popular tingu¨¦ un ¨¨xit desmesurat. Les tergiversacions que se¡¯n van seguir encara ens ofusquen. Crec que quatre iniciatives del 2013 han contribu?t a tornar les coses al seu lloc: la detallada biografia d¡¯Agust¨ª Pons, Espriu transparent; l¡¯exposici¨® comissariada per Rosa Delor, La c¨¤bala i Espriu, que posa en primer pla un aspecte important de la seua obra que havia passat massa desapercebut; la publicaci¨® d¡¯Ocnos i el parat esglai, el recull de l¡¯obra assag¨ªstica completa de l¡¯autor, de qu¨¨ ja hem parlat ac¨ª, i last but not least, el llibre Sobre Espriu, de Carles Miralles, un recull de textos de primera l¨ªnia d¡¯un gran hel¡¤lenista i expert coneixedor de l¡¯obra espriuana, sobre la qual ja ha escrit molt i molt b¨¦ en altres ocasions. S¨®n aportacions que il¡¤luminen, a m¨¦s de la literatura d¡¯Espriu, ¨¤mbits cabdals de la cultura catalana del segle XX.

D¡¯altra banda, l¡¯any Espriu ha eclipsat una mica el centenari de dos bons amics seus, Bartomeu Rossell¨®-P¨°rcel i Joan Teixidor. Del primer, un poeta enlluernador, d¡¯una prodigiosa pot¨¨ncia d¡¯expressi¨®, que tingu¨¦ la desgr¨¤cia de morir massa jove, se n¡¯ha fet cas sobretot a Mallorca. A fora, quasi nom¨¦s ha arribat la novel¡¤la Dos amics de 20 anys: una fabulaci¨® cordial, amerada de comprensible enyor, que Sebasti¨¤ Alzamora dedica a l¡¯amistat entre Rossell¨® i Espriu. Quant a Teixidor, Sam Abrams ha publicat per fi la seua obra po¨¨tica completa, Una veu et crida, en Curbet Edicions, amb notes ben instructives i un pr¨°leg d¡¯all¨° m¨¦s entusi¨¤stic.

Joan Teixidor va ser un intel¡¤lectual voluntariosament discret, per¨° molt digne d¡¯atenci¨®. Assagista vers¨¤til, viatger incansable, gran lector i editor intel¡¤ligent¨ªssim, va ser tamb¨¦ un poeta lent i labori¨®s, trasbalsat per la guerra. Els seus llibres millors, els de maduresa, destaquen per la coher¨¨ncia interior, la manca d¡¯estrid¨¨ncies i la limpidesa reticent de la dicci¨®, per¨° tamb¨¦ poden suggerir la trag¨¨dia ¨Cquan ve al cas, com en El pr¨ªncep- amb una estremidora contenci¨®. La veu d¡¯un poeta que va saber ¡°prosperar en la malenconia¡± no mereixia l¡¯estranya postergaci¨® que l¡¯ha ocultat, i si el centenari serveix almenys perqu¨¨ se¡¯l llegesca amb una mica m¨¦s d¡¯inter¨¦s, ja ser¨¤ alguna cosa. D¡¯un altre poeta valu¨®s nascut el 1913, Mari¨¤ Villang¨®mez, a penes se n¡¯ha dit res fora de la seua Eivissa natal, i el que s¡¯ha dit ha tingut massa poc de ress¨°. Descuits aix¨ª serien indignants si visqu¨¦rem en un pa¨ªs decent, que tinguera amb la cultura cap relaci¨® que anara m¨¦s enll¨¤ de l¡¯¨²s estrictament instrumental, per¨° com que no ¨¦s el cas, no cal que ens fem mala sang ara. I ja que parlem de descuits, no s¨¦ si alg¨² ha recordat que el 2013 feia 100 anys que va n¨¤ixer el poeta, narrador i assagista valenci¨¤ Francesc Carreres de Calatayud. Em pense que no, o no prou, i si m¡¯equivoque, demane disculpes altra volta.

Vinyoli ¨¦s un l¨ªric torbador, d¡¯una capacitat impregnadora quasi al¡¤lucinat¨°ria, impressionant

El 2014 ¨¦s any de sorolloses efem¨¨rides, com l¡¯inici de la I Guerra Mundial o el final de la Guerra de Successi¨®. De tot aix¨° se¡¯n parlar¨¤, sens dubte. Hi ha dues commemoracions liter¨¤ries que tamb¨¦ haurien de tindre repercussi¨®: el centenari del naixement de Mart¨ª de Riquer i el de Joan Vinyoli. Riquer va tindre una vida llarga ¨Cva morir l¡¯any passat-, i la seua adscripci¨® pol¨ªtica franquista en fa, encara avui, un personatge inc¨°mode per a alguns a l¡¯hora d¡¯aspergir-ne lloances. Per¨° com que es tracta de l¡¯historiador de la literatura m¨¦s important que ha donat aquesta part del m¨®n en la segona meitat del segle XX, alguna cosa bona caldr¨¤ dir-ne. I com que una part substancial dels seus estudis est¨¤ dedicada a gent com Ausias March o Joanot Martorell, als valencians tamb¨¦ els correspondria de dir-la.

Vinyoli no planteja tants problemes, ni provoca pol¨¨miques pol¨ªtiques ni ha patit manipulacions interessades. ?s cert que, mentre va viure, la seua posici¨® en el c¨¤non literari es va discutir, per¨° a hores d¡¯ara, em pense que ning¨² amb coneixement s¡¯atrevir¨¤ a negar que ¨¦s un ¡°dels m¨¦s distingits i m¨¦s importants poetes¡± que hi ha hagut en la nostra llengua, cosa que Espriu ja va subratllar en 1965, quan aquesta evid¨¨ncia encara era ignorada. Vinyoli ¨¦s un l¨ªric torbador, d¡¯una capacitat impregnadora quasi al¡¤lucinat¨°ria, impressionant. La seua poesia ¨¦s d¡¯aquelles que fan bona l¡¯asserci¨® kafkiana segons la qual la literatura ha de ser una destral per a trencar la mar gelada de dins nostre. Els versos de Vinyoli fan aix¨°, i qualsevol lector m¨ªnimament competent ho pot apreciar a la primera. Justament per aix¨°, ser¨¤ interessant de veure com ¨¦s recordat, on i fins a quin punt, l¡¯any 2014, un escriptor d¡¯aquesta talla, que honora el pa¨ªs en qu¨¨ va n¨¤ixer i la llengua en qu¨¨ escrivia ¨Cque ¨¦s la nostra-, i que sobretot honora la literatura i els lectors capa?os d¡¯apreciar-la.