Mala consci¨¨ncia antifranquista

El 23 de febrer de 1974, el setmanari madrileny Triunfo, amb el t¨ªtol El ejemplo de Barcelona, publicava un reportatge sobre la consci¨¨ncia ciutadana despertada per la lluita ve?nal que havia fulminat l¡¯alcalde Jos¨¦ Mar¨ªa Porcioles. Una consci¨¨ncia posada a prova per la condemna a Salvador Puig Antich, amb protestes abans i despr¨¦s de l¡¯execuci¨®, el 2 de mar?. Per¨° que tamb¨¦ va fer aflorar una mala consci¨¨ncia sedimentada en una hist¨°ria distorsionada: el gruix de l¡¯antifranquisme hauria deixat morir Puig Antich mobilitzant-se ¡°massa poc i massa tard¡± perqu¨¨ el jove llibertari ¡°no era un dels seus¡±, segons Carme Puig Antich a Francesc Escribano (Compte enrere, Edicions 62, 2001).

L¡¯historiador Antoni Segura i l¡¯exmembre del MIL Jordi Sol¨¦ Sugranyes han escrit que ¡°per a la fam¨ªlia, per als seus companys i per a molts militants de l¡¯extrema esquerra i del moviment llibertari, la reacci¨® contra el judici i posterior condemna de Puig Antich no fou tan intensa com en ocasions anteriors¡± (El fons MIL, Afers, 2006). Ho comparen amb el proc¨¦s de Burgos contra membres d¡¯ETA salvats, el 1970, per una gran campanya solid¨¤ria... Tamb¨¦ en el vessant pol¨ªtic el de Puig Antich ¨¦s un cas obert.

L¡¯origen de la mala consci¨¨ncia ¨¦s la columna que el dia de l¡¯execuci¨® Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n, Sixto C¨¢mara, va publicar a Triunfo: un elogi dels humoristes Tip y Coll al cabaret Topless de Madrid. Bon periodista i militant comunista, V¨¢zquez Montalb¨¢n deuria treure foc pels queixals en saber, la nit de l¡¯1 de mar?, que Franco havia donat el ¡°Enterado¡± i Puig Antich moriria mentre ell sortiria amb una columna fr¨ªvola. Tan fr¨ªvola com la festa de la revista Por Favor al restaurant La Oca, on periodistes i gauche divine van con¨¨ixer el ¡°Enterado¡± precisament perqu¨¨ V¨¢zquez Montalb¨¢n va interrompre Luis del Olmo: ¡°Aquesta nit no ser¨¤ d¡¯alegria. Han confirmat l¡¯execuci¨® de Puig Antich¡±. Mentrestant, al Col¡¤legi d¡¯Advocats, cent persones feien gestions desesperades per un indult que Franco no va atorgar ni a trucada del papa Pau VI.

La inhibici¨® de l¡¯esquerra la va fixar el mateix V¨¢zquez Montalb¨¢n a Autobiograf¨ªa del general Franco (Planeta, 1992) en imaginar aquesta conversa amb el dictador: ¡°Dif¨ªcil explicarle a usted el porqu¨¦ de la escasa reacci¨®n espa?ola ante el asesinato legal de Puig Antich, un joven anarquista que mat¨® a un polic¨ªa mientras forcejeaban por una pistola. Hubo algunas manifestaciones, sobre todo en Barcelona. Extrema izquierda. Cristianos por el Socialismo. Simples horrorizados ante la operaci¨®n de matar, pero los estados mayores de los partidos trataban de despegarse de la violencia, en busca de una respectabilidad pactante de la futura democracia¡±.

Historiadors com Segura, Alberto Pellegrini i Jos¨¦ Manuel R¨²a recolzen en aquesta cita la tesi que l¡¯antifranquisme no va fer servir tot el seu potencial per salvar Puig Antich, al contrari que a la tancada de Montserrat pel proc¨¦s de Burgos. Per¨° l¡¯historiador Andreu Mayayo, a Josep Sol¨¦ Barber¨¤. La veu del PSUC (L¡¯Aven?, 2007), matisa: ¡°A principis del 1974 el clima pol¨ªtic havia canviat de manera radical. La detenci¨® dels 113 havia fet molt de mal i la capacitat de mobilitzaci¨® de l¡¯Assemblea de Catalunya no es recuperar¨¤ fins a la mort de Franco¡±. Aix¨° al¡¤legava el l¨ªder del PSUC Antoni Guti¨¦rrez D¨ªaz a Escribano: ¡°Qu¨¨ pod¨ªem fer si gaireb¨¦ tots ¨¦rem a la pres¨® en aquell moment? La brutalitat franquista ¨¦s l¡¯¨²nica responsable¡±. El fet, avalat per historiadors i testimonis, ¨¦s que la pena capital contra Puig Antich a la farsa judicial del 8 de gener de 1974 estava decidida: com a revenja per la mort del policia Francisco Anguas i com a torna de l¡¯assassinat per ETA del president del Govern, Luis Carrero Blanco, el 20 de desembre.

Ara b¨¦, no ¨¦s cert que l¡¯antifranquisme no es mobilitz¨¦s. Potser no els 113 membres de l¡¯Assemblea de Catalunya detinguts el 28 d¡¯octubre de 1973. Ho recordava amargament l¡¯advocat Francesc Caminal a Escribano: ¡°No vam tenir cap contacte amb l¡¯Assemblea o amb les forces d¡¯esquerra. Sempre ¨¦rem nosaltres els que inform¨¤vem i deman¨¤vem ajuda¡±. Per¨° es van fer coses. Algunes les va relatar el col¡¤lectiu Carlota Tolosa, dirigit per Ramon Barnils, a La torna de la torna (Emp¨²ries, 1985).

Van demanar clem¨¨ncia a Franco periodistes, els Col¡¤legis de Llicenciats, Enginyers, Aparelladors i Advocats, i 26 associacions de ve?ns i entitats cat¨°liques de Barcelona. Deia el telegrama: ¡°Preocupados posible aplicaci¨®n pena capital a Salvador Puig Antich, solicitamos al Jefe del Estado conmutaci¨®n de la pena¡±. Tamb¨¦ van reclamar l¡¯indult el president del Consell de l¡¯Advocacia, l¡¯HOAC i 300 intel¡¤lectuals encap?alats per Enrique Tierno Galv¨¢n, Joaqu¨ªn Ruiz Gim¨¦nez i Gregorio Peces-Barba. I il¡¤lustres com Fran?ois Mitterrand, la cantant Joan Baez, el jutge del Tribunal de l¡¯Haia Hugo Pos, l¡¯exministre brit¨¤nic lord Gardiner i el vicepresident de la Comissi¨® Europea Christopher Soames.

I, des que el desembre de 1973 es van crear comit¨¨s solidaris amb Puig Antich a Barcelona i Fran?a, es van succeir accions i manifestos avalats per l¡¯Assemblea de Catalunya, CCOO, PSUC, PSAN, Bandera Roja, LCR, MC, MSC... En donen fe les Informaciones API que l¡¯Agencia Popular Informativa distribu?a clandestinament i elaborava professionalment. Enric Bastardes recorda les ¡°profundes discussions¡± entre els seus polititzats periodistes ¡ªell mateix, Llu¨ªs Bassets, Andreu Claret...¡ª per¨° l¡¯API ¡°feia periodisme de fets¡±.

I els fets, segons l¡¯API, s¨®n que, el 5 de desembre de 1973, els presos pol¨ªtics de la Model ¡ªon hi havia la c¨²pula de l¡¯antifranquisme¡ª van fer ¡°una crida urgent a l¡¯Assemblea de Catalunya¡± i als ¡°grups pol¨ªtics, al moviment obrer, als estudiants i intel¡¤lectuals, als col¡¤legis professionals i a les jerarquies de l¡¯Esgl¨¦sia¡± perqu¨¨ es mobilitzessin per ¡°l¡¯abolici¨® de la pena de mort¡± i la ¡°no execuci¨® de la que es pogu¨¦s dictar contra Puig Antich¡±. Se¡¯n va derivar des d¡¯un editorial a Treball ¡ªl¡¯¨°rgan del PSUC criticava el MIL, per¨° instava a ¡°ampliar la pressi¨® p¨²blica per salvar la vida de Puig Antich¡±¡ª fins a proclames de l¡¯extrema esquerra en pro de la ¡°viol¨¨ncia revolucion¨¤ria¡±.

Segons l¡¯API, a Barcelona i barris metropolitans hi va haver desenes d¡¯accions que van reunir milers d¡¯estudiants i vagues que aturaren f¨¤briques. Per¨° la manifestaci¨® m¨¦s gran va ser a Par¨ªs, el 10 de gener, amb 3.000 persones. ?s evident que, tot i que el PSUC va cridar, el 12 de febrer, que ¡°Catalunya sencera s¡¯aixequi contra la pena de mort¡±, aix¨° no va passar. I tanmateix, el fet que el mes abans de l¡¯execuci¨® es detinguessin m¨¦s de 240 antifranquistes prova que l¡¯oposici¨® no va abaixar els bra?os.

El dissabte de l¡¯execuci¨®, i l¡¯endem¨¤, per l¡¯enterrament de Puig Antich, hi va haver m¨¦s de 3.000 manifestants. I 17 detinguts. Al Camp Nou es van repartir 30.000 fullets: ¡°Franco asesino¡±. I en moltes homilies dominicals es va citar ¡°l¡¯assassinat de Puig Antich¡±, des de la ¡°molt moderada¡± del bisbe Narc¨ªs Jubany fins a la que va parlar de ¡°dictadura sat¨¤nica¡±, als Caputxins de Sarri¨¤. Els dies seg¨¹ents, milers de persones van fer vagues i accions en facultats, hospitals i barris; a 40 f¨¤briques (La Seda, Olivetti, Siemens, Pirelli...), editorials, llibreries, bancs i taxis. Grups d¡¯extrema esquerra, a banda de pintades, van llan?ar c¨°ctels molotov. Tamb¨¦ hi va haver protestes arreu d¡¯Espanya. I en mitja dotzena de capitals europees es van atacar ambaixades i oficines espanyoles.

Per¨° el colof¨® de la protesta ¨¦s a Barcelona. El 8 de mar?, m¨¦s de 3.000 persones van acudir a una missa a Sant Andreu convocada amb ¡°milers d¡¯octavetes¡± per militants cristians i del PSUC, PSAN i Bandera Roja coordinats a l¡¯Associaci¨® de Ve?ns. La policia va ocupar el barri, per¨°, desbordada, va deixar fer. Moss¨¨n Ignasi Pujades va dir: ¡°La mort de Puig Antich ha ferit en all¨° m¨¦s profund la consci¨¨ncia nacional i internacional¡±. I va cloure l¡¯homilia amb un epitafi comunista per al jove mite llibertari: ¡°Treballadors de tot el m¨®n, uniu-vos!¡±. Segons l¡¯API, eren les 11 de la nit i no hi hagu¨¦ detencions.

?