Sobre Venus i Lucreci

Lucreci va ser un hereu perfecte del pensament dels atomistes i materialistes grecs en q¨¹estions de cosmologia, dels epicuris en mat¨¨ria de moral i d¡¯estil de vida, i el seu llargu¨ªssim poema, De rerum natura, ¨¦s sens dubte l¡¯intent m¨¦s agosarat d¡¯explicar justament quina ¨¦s ¡°la naturalesa de les coses¡±, ¨¦s a dir, el sentit de tot plegat. No ¨¦s poca cosa, voler despullar el lector de tota il¡¤lusi¨® i de tota falsa creen?a per a posar-lo de cara a l¡¯espectacle sublim i terrible, per¨° alhora ser¨¦ i alliberador, de les veritats ¨²ltimes de la natura: el joc etern dels ¨¤toms, el fons neutre de l¡¯¨¦sser que no porta plaer ni dolor, les aparences ef¨ªmeres de la individualitat: el lector modern trobar¨¤ en Lucreci un company de viatge po¨¨tic, visionari, prodigiosament l¨²cid. I espere que el llibre recent del meu amic Mart¨ª Dom¨ªnguez, El somni de Lucreci, que he llegit amb tant de plaer com de curiositat, servisca per a estimular l¡¯inter¨¦s pel gran ¡°fil¨°sof natural¡±, tan sovint oblidat. Comen?ant per aquests versos inicials de l¡¯himne a Venus, que he intentat traduir amb una mica d¡¯esfor? i d¡¯ajut del diccionari: ¡°Mare dels En¨¨ades, goig dels d¨¦us i dels homes, / Venus nutr¨ªcia, que, sota els estels tremolosos del cel, pobles el mar ple de naus i la terra fecunda: / per tu, en efecte, ¨¦s concebuda tota esp¨¨cie dels ¨¦ssers vivents i quan naix ja veu la llum del sol. / Davant de tu, deessa, fugen els vents, i fugen els n¨²vols del cel quan arribes; / per tu la terra creadora / fa cr¨¦ixer flors delicades, fa que somriga la plana del mar...¡±. No est¨¤ gens malament per a un autor rigorosament materialista (com si Mart¨ª Dom¨ªnguez haguera comen?at el seu llibre amb un himne piad¨®s a la Mare de D¨¦u) i per al qual, si els d¨¦us existeixen, ho fan en un m¨®n tan remot que no cal que ens n¡¯ocupem, ja que ells no s¡¯ocupen de nosaltres:¡°Tota mena o natura de d¨¦us cal que, per ella mateixa, / fru?sca d¡¯un temps sense mort, amb pau profunda, / allunyada dels nostres problemes, a llarga dist¨¤ncia, / ja que ella est¨¤ lliure de tots els dolors, lliure de tots els perills: / senyora dels propis poders, no li fem gens de falta...¡±. I conclou amb aquest prec a Venus: ¡°Concedeix-me, deessa, un atractiu etern a les meues paraules¡±. Prec que ha sigut escoltat, tal com demanava Lucreci.