Poques p¨¤gines

¡°No m¡¯agraden els llibres de moltes p¨¤gines¡±, diu Alfons Cervera dins d¡¯Esas vidas, un llibre sabor¨®s, amb gust de te calent una vesprada grisa i freda. Un llibre de poques p¨¤gines. I afig: ¡°M¡¯agraden els llibres esquel¨¨tics: Los adioses, El cor de les tenebres, Mentre agonitze.¡± M¡¯apunte Los adioses, d¡¯Onetti, en la meua llista mental de futures lectures. El cor de les tenebres i Mentre agonitze, ja llegits, em semblen obres mestres indiscutibles. Un ha de llegir de tot, i sovint la meua tria de lectures busca el contrast, car tots els estils, per exquisits que siguen, acaben cansant-me. Tinc amics i coneguts que, quan els ha entusiasmat un llibre, tot seguit s¡¯ho lligen tot del seu autor. No ho comprenc. De fet, m¡¯ocorre tot just el contrari: despr¨¦s de menjar arr¨°s, per ben cuinat que estiga, no m¡¯abelleix menjar arr¨°s. He tardat molt a llegir res de Primo Levi des que m¡¯enlluern¨¤ Si aix¨° ¨¦s un home. No he tornat a llegir Dostoievski des que vaig acabar Crim i c¨¤stig. Intimida, acostar-te a qui t¡¯ha pres el cor. Et manca la naturalitat, la flu?desa, se¡¯t dispara el pols i la veu et tremola. Aix¨° passa, tamb¨¦, al personatge principal d¡¯El doctor Glass, de Hjalmar S?derberg (1869-1941), quan t¨¦ al davant la dona de qui s¡¯ha enamorat, una jove casada amb un capell¨¤ vell, repulsiu, que a ella li fa ¡°un f¨¤stic espant¨®s¡±, i que li exigeix, cada nit, que satisfa?a els ¡°seus drets¡± com a esp¨°s. Ella, a m¨¦s, confessa al doctor que t¨¦ un amant jove, bell, de carrera prometedora. El doctor, un fadr¨ª solitari, mancat de car¨¤cter, que no ha tingut mai tracte amb cap dona, s¡¯ho mira tot des de fora i decideix ajudar-la, cosa que fa fins a uns extrems que mai no hauria pogut imaginar, fins a alliberar-la del s¨¤tir amb sotana. ¡°L¡¯home no ambiciona la felicitat, sin¨® el plaer¡±, diu un dels personatges de la narraci¨®. El doctor Glass es juga la seua privilegiada posici¨® i el seu benestar mogut pel desig, per¨° no en trau res, el pobre, llevat de veure com ella es deslliura d¡¯un problema i cau en l¡¯abisme d¡¯un altre, potser m¨¦s dolor¨®s. ¡°La vida m¡¯ha passat de llarg¡±, diu amargament Glass a les acaballes del llibre. L¡¯acci¨® se situa a Estocolm, als primers balbuceigs del segle XX. Llegint-lo, un t¨¦ la sensaci¨® que es troba en un poble. Tothom s¡¯hi coneix; els llocs on transcorre la hist¨°ria poden ser reconeguts per qualsevol que haja visitat l¡¯urbs. Tot i que ara mateix ¨¦s una de les capitals menys degradades d¡¯Europa, no ¨¦s aliena al turisme, i aquest aire casol¨¤ que es respira mentre un llig la novel¡¤la t¨¦ l¡¯encant de les fotos antigues, de color s¨¦pia, i de la vida quotidiana no corrompuda pel soroll i les m¨¤quines. El doctor Glass, un llibre de poques p¨¤gines, escrit fa m¨¦s d¡¯un segle a Estocolm, que m¡¯ha fet pensar en Esas vidas, d¡¯Alfons Cervera, i en moltes altres coses, bones o dolentes, que s¡¯han endut per sempre els anys.