Vist des de fora

How many nations in Spain?¡± es preguntava The Times, mentre un col¡¤lega franc¨¨s explicava el que batejava com ¡°Le d¨¦fi catalan¡±. Un desafiament catal¨¤ que es produ?a poques setmanes despr¨¦s de la mort de Franco, quan for?a sectors catalans es mobilitzaven per fer evident l¡¯aposta democr¨¤tica davant les incerteses i els dubtes del moment. De fet, la radicalitat democr¨¤tica que s¡¯observava sobretot a Barcelona i l¡¯¨¤rea metropolitana, juntament amb la consist¨¨ncia de la reivindicaci¨® catalanista com a eix transversal, van ser les dues idees for?a que m¨¦s impactaren en les observacions dels periodistes estrangers presents a Catalunya durant la Transici¨®.

Amb l¡¯evident inter¨¨s que sempre tenen les mirades externes ¡ªsiguin m¨¦s o menys esbiaixades¡ª, el treball de l¡¯equip que lidera el catedr¨¤tic de periodisme i historiador Jaume Guillamet (Figueres, 1950) a El desafiament catal¨¤ ressegueix per primer cop de manera sistem¨¤tica les cr¨°niques i els editorials que van publicar els principals diaris francesos, americans, brit¨¤nics i italians sobre Catalunya entre la mort de Franco i l¡¯aprovaci¨® de la Constituci¨®. S¨®n 265 textos que descriuen els moments principals, per¨° que tamb¨¦ analitzen i valoren el que succeeix.

L¡¯observaci¨® ¨¦s l¨°gicament distanciada, amb pocs paneg¨ªrics personals, ra¨® per la qual s¡¯analitza m¨¦s fredament la figura del Rei i s¡¯insisteix en la constant i soterrada pres¨¨ncia dels militars com a cotilla del proc¨¦s democratitzador. Contrastant amb tantes unanimitats aut¨°ctones, sobta per exemple que, davant el resultat del refer¨¨ndum constitucional de 1978, Le Monde titul¨¦s ¡°Oui, mais...¡±, per fer ¨¨mfasi en l¡¯abstenci¨® elevada. Fins i tot The Guardian es va atrevir a afirmar que la Constituci¨® seria el primer text legal que utilitzaria incorrectament la paraula nacionalitat. ?bviament, cada periodista estranger s¡¯aproximava al proc¨¦s de transici¨® a trav¨¦s del seu prisma particular, de manera que, per exemple, els italians estaven molt interessats a resseguir el paper del PSUC per la seva implicaci¨® en l¡¯aposta eurocomunista, amb tants ressons italians, mentre que The Guardian mantenia una mirada esquerranosa i Le Monde era potser el que posava m¨¦s l¡¯accent en la configuraci¨® del nacionalisme i en la sociologia de la dissid¨¨ncia democr¨¤tica catalana. Amb voluntat anal¨ªtica, el diari parisenc va oferir, l¡¯abril de 1976, tres extensos reportatges, amb el t¨ªtol gen¨¨ric de ¡°La Catalogne, avant-garde democratique¡±, que mostraven tant un notable coneixement de la societat com l¡¯oposici¨® al r¨¨gim, que el corresponsal Marcel Niedergang sintetitzava tot dient: ¡°Una patronal moderna, un proletariat combatiu ben organitzat, un passat mal conegut per¨° prestigi¨®s, una economia s¨°lida, una intel¡¤ligu¨¨ntsia compromesa, l¡¯enorme massa de treballadors immigrants, generalment andalusos, for?a ben integrats¡±.

El retrat pot ser massa complaent, per¨° certament, per a la majoria dels periodistes estrangers, Catalunya tenia inter¨¨s perqu¨¨ la seva societat havia agafat en els darrers anys del franquisme una molt marcada definici¨® catalanista i antifranquista. Per aix¨° no observaven Catalunya com un espai on es produ?en els fets, sin¨® que consideraven aquesta societat com un actor important en el proc¨¦s de transici¨®. Una pe?a amb prou for?a per assolir un ¨¨xit simb¨°lic com va ser el restabliment de la Generalitat, per¨° que, vist amb la dist¨¤ncia, potser no va jugar a fons tot el seu potencial.