Treballar amb l¡¯arquitectura hist¨°rica

En aquests darrers anys les conseq¨¹¨¨ncies de la crisi econ¨°mica sobre el paisatge arquitect¨°nic ha produ?t, entre altres efectes, la promoci¨® d¡¯una arquitectura m¨¦s ajustada que done respostes a les necessitats reals de la societat. En aquest proc¨¦s d¡¯adequaci¨®, el camp de la rehabilitaci¨® arquitect¨°nica tamb¨¦ ha hagut d¡¯adaptar-se als nous temps i a l¡¯impacte de la crisi, entre altres motius, perqu¨¨ un dels promotors principals, l¡¯Administraci¨®, ha hagut d¡¯estr¨¦nyer-se el cintur¨® disminuint significativament el seu protagonisme inversor.

?s en aquest paisatge que l¡¯arquitectura i els professionals busquen promoure noves ¡°virtuts¡± i que el di¨¤leg entre contemporane?tat i patrimoni continua revelant-se com un dels territoris m¨¦s sensibles i alhora plens d¡¯il¡¤lusi¨®: aquesta dualitat que el poeta traslladava a l¡¯¨¤mbit l¨ªric en els versos ¡°m¡¯enamora el vell i m¡¯exalta el nou¡± i que en el disseny arquitect¨°nic es construeix com un joc d¡¯espills complementaris i dissonants.

La intervenci¨® en el llegat patrimonial ja fa temps que obri noves mirades en aquest pont en construcci¨® entre passat i present. ¡°En arquitectura, treballar amb la hist¨°ria exigeix tenir-ne un coneixement ben ampli i cr¨ªtic¡±, assenyala l¡¯arquitecte Tito Llopis. El seu estudi Vetges-Tu i Mediterr¨¤nia ha estat el responsable de rehabilitar la fa?ana interior i les cobertes de la pla?a Redona de Val¨¨ncia, un dels conjunts m¨¦s emblem¨¤tics de la ciutat. ¡°Primer de tot, hem de fer veure que ac¨ª es tractava de dur a terme un exercici de rehabilitaci¨® i no de restauraci¨®¡±, diu l¡¯arquitecte. ¡°El coneixement exhaustiu de la seua g¨¨nesi i el desenvolupament posterior del conjunt ens han perm¨¦s recuperar la tradici¨® i l¡¯originalitat del projecte de Salvador Escrig, l¡¯arquitecte que la va concebre el 1839, i al mateix temps dissenyar des de la innovaci¨® nous elements i cossos que en restableixen la integritat¡±, assenyala Llopis.

Al llarg de la seua traject¨°ria professional Tito Llopis ha treballat pel coneixement i la salvaguarda del patrimoni urb¨¤ de la ciutat de Val¨¨ncia, una tasca en qu¨¨ ha seguit el magisteri i els ensenyaments del desaparegut i mestre d¡¯arquitectes Juan Jos¨¦ Estell¨¦s. ¡°Quan Estell¨¦s va reparar i restaurar l¡¯esgl¨¦sia de Sant Joan del Mercat ens va mostrar les l¨ªnies d¡¯actuaci¨® d¡¯una manera mod¨¨lica i el cam¨ª que calia seguir¡±, assenyala Llopis. ¡°Per a ell, restaurar o rehabilitar un edifici no sols consistia a conservar-lo o refer-lo, sin¨® molt m¨¦s, fins i tot restablir-lo en un estat d¡¯integritat global que potser podria no haver tingut mai¡±, diu. I afig com a norma d¡¯actuaci¨®: ¡°Els l¨ªmits de la nostra faena estan ac¨ª, en la necessitat final de mesurar-se amb dignitat amb l¡¯arquitectura preexistent¡±.

De la r¨¨plica mim¨¨tica a l¡¯oposici¨® intencional, les relacions entre present i passat presenten una oferta de categories no exemptes de pol¨¨miques ni controv¨¨rsies. A l¡¯estudi EMBT Enric Miralles i Benedetta Tagliabue saben molt b¨¦ aquestes pol¨¨miques, generades moltes vegades per una burocr¨¤cia administrativa que actua m¨¦s a?na de cotilla que de marc referencial. ¡°Jo crec que ¨¦s una q¨¹esti¨® de sensibilitat¡±, diu l¡¯arquitecta Benedetta Tagliabue a prop¨°sit d¡¯aquestes relacions sempre delicades entre passat i present. ¡°Potser el primer equ¨ªvoc sigui parlar d¡¯all¨° nou i all¨° vell. La forma constru?da t¨¦ una relaci¨® complexa amb el temps i all¨° que ha aconseguit arribar fins a nosaltres ¨¦s actual. I aix¨° et permetr¨¤ tornar enrere per continuar endavant¡±, diu Benedetta Tagliabue.

Al capdavant de l¡¯estudi des de la desaparici¨® prematura del seu company Enric Miralles l¡¯any 2000, projectes com la rehabilitaci¨® de l¡¯Ajuntament de la ciutat holandesa d¡¯Utrecht o el del Mercat de Santa Caterina a Barcelona ¡ªexemplificat en l¡¯espectacular coberta ondulada en forma de gran mosaic que ha esdevingut un dels s¨ªmbols de la ciutat¡ª donen fe dels seus treballs en aquest camp. ¡°El Mercat de Santa Caterina ¨¦s un projecte fonamentalment visual, per¨° mai no hi vam pensar com una icona, el mercat havia de ser visible perqu¨¨ estava gaireb¨¦ oblidat, enfonsat al cor de la ciutat, i vol¨ªem recuperar-hi la vida i l¡¯energia. Per¨° mai no hem d¡¯afrontar un projecte amb la idea d¡¯erigir una icona¡±, diu Tagliabue.

Des que va comen?ar professionalment a la d¨¨cada dels cinquanta, l¡¯arquitecte Oriol Bohigas no ha deixat de reflexionar sobre les relacions entre arquitectura i hist¨°ria. D¡¯una banda, el respecte a la hist¨°ria i a la conservaci¨®, i d¡¯una altra, sobre el paper de l¡¯arquitectura, dos temes o q¨¹estions que, com ha deixat escrit, ¡°cal entendre no pas com a contradictoris, sin¨® com a simultanis i, ¨¤dhuc, complementaris¡±. Bohigas participar¨¤ en moltes de les campanyes pioneres en la preservaci¨® del patrimoni modernista i gr¨¤cies a les quals s¡¯evitar¨¤ l¡¯enderroc d¡¯alguns edificis hist¨°rics. ¡°Ara el problema ¨¦s una legislaci¨® massa estrictaque acaba convertint-se en una arma conservadora i reaccion¨¤ria¡±, diu Bohigas. ¡°No s¨¦ per qu¨¨ estem obligats a fer unes fa?anes d¡¯un estil classicoecl¨¨ctic als solars de l¡¯Eixample pensant que la salvaci¨® rau nom¨¦s en l¡¯estil de la fa?ana i ens oblidem de les ordenances que van permetre la desfiguraci¨® de tot el barri¡±. ¡°Aquesta pretesa major sensibilitat pel testimoni hist¨°ric que es tradueix molts cops en una conservaci¨® indiscriminada, moltes vegades no ¨¦s res m¨¦s que la mostra d¡¯una manca de capacitat de proposta creativa¡±, assenyala l¡¯arquitecte.