Mem¨°ries de foc i d¡¯aigua

"La creaci¨® del Cos de Bombers el 1833 va ser tan sols uns anys anterior a la realitzaci¨® del primer daguerreotip a Barcelona, el 1839¡±, recorda l¡¯historiador Daniel Venteo. Ho fa a la Sala Ciutat, on fins al 28 de mar? es pot veure un tast de 35 fotografies de les 52.000 que l¡¯any passat van viatjar des de l¡¯antic fons que hi havia a la caserna dels bombers del carrer Proven?a fins a l¡¯Arxiu Municipal de Barcelona. La mostra, comissariada per Venteo, ofereix un recorregut que abasta entre 1860 i 1950. Malgrat la import¨¤ncia de la xifra, aquestes fotografies nom¨¦s representen un 20% de les que va arribar a tenir l¡¯arxiu primitiu, un dels m¨¦s complets del continent, que ha patit diversos saquejos al llarg de la hist¨°ria. A part de l¡¯antiguitat, la import¨¤ncia d¡¯aquest fons rau en el fet que ¡ªa partir de 1960¡ª els bombers barcelonins van ser pioners a l¡¯hora d¡¯anar acompanyats d¡¯un fot¨°graf propi que documentava totes les sortides, ja fos per il¡¤lustrar classes te¨°riques, per cedir les imatges a la premsa o b¨¦ per usar-les en judicis. Aquest va ser un servei ¨²nic a Espanya i un dels pocs del m¨®n, que fins i tot, en el cas de grans sinistres, realitzava filmacions en 16 mil¡¤l¨ªmetres per cedir-les a Televisi¨® Espanyola.

Permanent lluita contra el foc. La Sala Ciutat ¨¦s a prop del carrer H¨¨rcules, on segons l¡¯escriptor i periodista V¨ªctor Balaguer, un dels primers estudiosos de la hist¨°ria de la ciutat, hi va haver el primer parc de bombers a Barcelona. Ricard Cervantes, durant molts anys responsable de l¡¯arxiu fotogr¨¤fic de la desapareguda caserna del carrer Proven?a, ¨¦s fill de bomber i ensenya amb orgull una foto en qu¨¨ apareix el seu pare: ¡°Abans era una feina molt vocacional i familiar, ara el perfil ¨¦s alg¨² a qui agrada l¡¯esport o l¡¯escalada i hi veu una feina assegurada i amb bons horaris¡±.

La hist¨°ria dels bombers ¡ªaquells que maneguen una bomba d¡¯aigua¡ª va lligada a l¡¯evoluci¨® de les ciutats. El primer d¡¯aquells ginys s¡¯anomenava siphos i va ser inventat per l¡¯enginyer grec Ctesibis d¡¯Alexandria al segle IV aC. Per¨° no va ser fins al 22 dC quan un gran incendi a Roma va conv¨¨ncer l¡¯emperador August de crear un cos de bombers (els vigiles) i redactar les primeres ordenances, que obligaven les ind¨²stries perilloses a instal¡¤lar-se fora les muralles (d¡¯aqu¨ª procedeix el carrer de la Palla de Barcelona), i tots els edificis a disposar de grans gerres d¡¯aigua, algunes de les quals han estat trobades a l¡¯antiga Barcino.

Llavors els incendis eren molt freq¨¹ents, les cases eren de fusta, els carrers eren singularment estrets i els tallers convivien amb els domicilis. Aquest primitiu cos de bombers es dividia entre els aquarii (que organitzaven cadenes humanes amb cubells), els uncinarii (que utilitzaven perxes amb ganxos per retirar portes i parets en flames) i els siffonarii (que feien servir les primitives bombes de m¨¤).

El primer incendi documentat a Barcelona va tenir lloc el dia de Nadal de 1379 a l¡¯esgl¨¦sia de Santa Maria del Mar, quan es va cremar l¡¯altar major. El 1608, els consellers del consistori van fer una crida als paletes i fusters de la ciutat (els primers bombers de facto) per apagar un foc que s¡¯havia declarat a la Duana. I el 1716 es van publicar uns primers reglaments que obligaven a tocar les campanes en cas de perill i a acudir al lloc de l¡¯incendi sota amena?a de multa. En el cas que les flames poguessin estendre¡¯s, cridaven l¡¯ex¨¨rcit, i llavors s¡¯enrunaven els edificis dels voltants a canonades per a?llar el foc.

Durant el segle XVIII es van comprar diverses bombes hidr¨¤uliques, i el 1797, els ve?ns del carrer Marqu¨¨s de Barbar¨¤ es van queixar al capit¨¤ general Agust¨ªn de Lancaster dels diversos forns de vidre que funcionaven en aquell carrer; Lancaster va dictar llavors unes ordenances que obligaven les f¨¤briques que aleshores omplien la Ribera i el Raval a aixecar les seves xemeneies per damunt de les cases dels voltants i a disposar de magatzems subterranis per guardar-hi la llenya. Quan el 1802 el rei Carles IV va visitar la ciutat, el reglament encara no s¡¯havia aplicat.

No va ser fins al Trienni Liberal (1820-1823) que es va crear un cos conegut amb el nom de Sapadors Bombers, que va ser dissolt quan Ferran VII va tornar al tron. Poc temps m¨¦s tard, el 1826, el consistori barcelon¨ª va crear una companyia de 25 homes per apagar focs sota l¡¯autoritat de l¡¯arquitecte municipal (una funci¨® que aquests t¨¨cnics van tenir durant molts anys). I tot i aix¨ª, el primer reglament del cos no es va publicar fins al 1833, moment que es considera fundacional en el cas de Barcelona.

Asseguran?a antirevolucion¨¤ria. A la primera meitat del segle XIX, Barcelona va con¨¨ixer un gran nombre d¡¯esclats socials, entre els quals va destacar l¡¯incendi de convents i de la f¨¤brica Bonaplata de 1835. Com a resposta a les nombroses revoltes, per les mateixes dates es va crear la Societat d¡¯Assegurances M¨²tues contra Incendis (La Mutua), que gestionava el cos de bombers. Era una empresa privada que oferia protecci¨® contra el foc i que disposava de tres bombes franceses i d¡¯una companyia d¡¯homes. En aquells anys, la introducci¨® de m¨¤quines de vapor en la ind¨²stria va fer cr¨¦ixer el nombre de sinistres. Com a resposta, el 1842 van apar¨¨ixer els primers uniformes i els primers models de casc, coincidint amb els bombardeigs del general Espartero i la revoluci¨® de la Jam¨¤ncia.

En aquells anys el comandament dels bombers es repartia entre dos caps, un de l¡¯ajuntament i un altre de La Mutua. L¡¯arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, que va ser-ne el primer cap en exclusiva a partir de 1847, va publicar el Manual para la estinci¨®n de incendios, que ¡ªjuntament amb altres volums dedicats al tema¡ª es pot consultar online a la web dels bombers (bcn.cat/bombers). El gran incendi d¡¯aquells anys va tenir lloc el 1861, quan el Liceu va cremar durant la celebraci¨® del carnestoltes. L¡¯edifici va quedar destru?t, i la llegenda explica que s¡¯hi va trobar una nota an¨°nima que deia: ¡°S¨®c un mussol i vaig tot sol, si el torneu a aixecar el tornar¨¦ a cremar¡±. El cos de bombers no va ser de jurisdicci¨® municipal fins al 1865, quan el consistori es va fer c¨¤rrec del servei. Posteriorment La Mutua seguiria com a societat d¡¯assegurances (encara hi ha molts edificis de Ciutat Vella que llueixen les seves plaques incrustades a la fa?ana).

L¡¯empresari filantr¨°pic

Josep Xifr¨¦ va ser un dels empresaris m¨¦s rics de la seva ¨¨poca, alg¨² a qui la ciutat encara recorda com el patrocinador dels famosos Porxos d¡¯en Xifr¨¦. El que no sap tanta gent ¨¦s que aquest mecenes ¡ªque va viure molts anys a Nova York¡ª, el 1840 va portar una moderna bomba de vapor nord-americana per apagar incendis i que guardava als baixos del seu domicili a la pla?a Palau, i que si era necessari cedia a l¡¯ajuntament, ja que era m¨¦s moderna que les disponibles llavors a Catalunya. Ell mateix es va nomenar capit¨¤ de bombers i sortia personalment a col¡¤laborar en l¡¯extinci¨® dels sinistres, tot agafant fama de valent i bona persona. L¡¯agost d¡¯aquell mateix any, el diari El Constitucional informava que en Xifr¨¦ havia ajudat a apagar un foc en uns magatzems de la Barceloneta, acompanyat dels seus criats.

El perill que comportaven les flames aviat va generar herois populars, com ara el sabater Francesc Varnet i el mariner Josep Grau, que es van distingir en l¡¯extinci¨® d¡¯un incendi el 1821 en una casa del carrer Regomir. El primer bomber conegut que va morir en acte de servei va ser un jove arquitecte anomenat Joan Klein, traspassat en un sinistre al carrer de l¡¯Hospital el 1877.

Tots aquests riscos van obligar a plantejar una professionalitzaci¨® m¨¦s gran dels homes i una creixent modernitzaci¨® dels equips, que va trobar en les dues exposicions, la Universal i la Internacional, el seu moment ¨¤lgid. El 1888 es van comprar diverses bombes de vapor i es van instal¡¤lar boques d¡¯incendis als carrers. La incorporaci¨® de les antigues poblacions del pla de Barcelona ¡ªcadascuna amb la seva caserna de bombers¡ª va justificar la creaci¨® d¡¯una seu central, que el 1890 es va situar al Palau del Governador de la Ciutadella, i el 1928 ¡ªamb motiu de la segona Exposici¨® Universal¡ª, al carrer Lleida. Totes dues exposicions van servir per renovar integralment el material. El 1889 es va comprar una bomba Liusna-3 (coneguda com la Sueca) i poc despr¨¦s tres carros de socors Leon-Renault (un d¡¯ells es podr¨¤ veure en el futur museu dels bombers). El 1929 va significar el salt tecnol¨°gic m¨¦s gran del cos en tota la seva hist¨°ria en adquirir de cop m¨¦s de 30 vehicles nous.

Incendis hist¨°rics. L¡¯¨¨pica d¡¯aquest cos est¨¤ farcida de grans sinistres, com el que va cremar el 1906 el Teatre de les Arts del carrer Floridablanca, o els incendis de convents durant la Setmana Tr¨¤gica. El Teatre Principal, un dels immobles m¨¦s emblem¨¤tics de la ciutat, tamb¨¦ ha estat dels que han viscut m¨¦s sinistres. Quan era de fusta va patir les flames en diverses ocasions, i en ser reedificat en pedra va resultar totalment destru?t el 1787; i tanmateix, encara va con¨¨ixer tres focs m¨¦s els anys 1915, 1924 i 1933.

Entre els incendis m¨¦s virulents que ha patit Barcelona, cal parlar del que va destruir un magatzem de fusta del carrer Joaqu¨ªn Costa el 1929, en el qual van morir els bombers Josep Flamerich i Carles Smith. Potser el m¨¦s recordat va tenir lloc el Nadal de 1932, quan es van incendiar els famosos magatzems El Siglo, la desaparici¨® dels quals va fer possible que el carrer Pintor Fortuny pogu¨¦s arribar fins a la Rambla.

Aquell mateix 1932 es va construir la caserna central del carrer Proven?a, on va comen?ar a funcionar un nou n¨²mero de tel¨¨fon d¡¯emerg¨¨ncies. Els bombers van ser un dels primers cossos p¨²blics a disposar d¡¯una l¨ªnia telef¨°nica pr¨°pia a partir de 1884. El 1914 tenien n¨²mero propi ¡ªel 3000¡ª, que m¨¦s tard seria el 12345 i, a partir de 1932, el 79000. Despr¨¦s de diversos canvis, el 1975 va entrar en funcionament el 080, que en un futur seria substitu?t pel 112.

Els bombardeigs de la Guerra Civil van suposar un dur repte per als bombers, que van patir un gran desgast hum¨¤. L¡¯aviaci¨® italiana realitzava atacs successius sobre el mateix objectiu, pensats per afectar tamb¨¦ les unitats de rescat. Passat el conflicte, el gener de 1951 es va incendiar la seu de l¡¯ONCE al carrer Ample, amb la mort del bomber Francesc Ribas. I la tardor de 1964, un foc en una f¨¤brica de pl¨¤stics al carrer Rector Triad¨® de Sants va provocar la mort de dos bombers m¨¦s (Joan Gimeno i Rafael Calder¨®n).

Els sinistres en instal¡¤lacions industrials eren el principal perill a l¡¯¨¨poca, com el cas de la factoria Iberia Radio el 1971 o la Telef¨°nica de la pla?a Catalunya el 1973. Tamb¨¦ va ser molt espectacular l¡¯incendi d¡¯una fusteria del carrer de les T¨¤pies ¡ªamb 16 morts¡ª, que va estar a punt de propagar-se per la part baixa del Raval i que va provocar el tancament definitiu de totes les ind¨²stries perilloses que encara hi havia al barri.

Esment a part entre les desgr¨¤cies mereixen els focs als magatzems El Siglo del carrer Pelai el 1979 i El ?guila a la pla?a Universitat el 1981. Tots dos immobles eren propietat dels germans Mu?oz Ramonet, els amos de l¡¯estraperlo durant el franquisme. Sobre aquests dos sinistres sempre ha pesat la sospita d¡¯haver estat provocats a fi d¡¯enrunar uns edificis que l¡¯ajuntament havia catalogat com a patrimoni.

Durant les d¨¨cades de 1980 i 1990, les intervencions m¨¦s espectaculars dels bombers van tenir lloc en l¡¯atemptat d¡¯Hipercor i en l¡¯incendi de l¡¯hotel Sarri¨¤, on va morir el bomber Manuel Ortega. Els gratacels, signe dels temps, van donar molta feina, com els focs a l¡¯hotel Princesa Sofia, a l¡¯edifici Autopistas de Gal¡¤la Plac¨ªdia, a la Torre Catalunya de l¡¯avinguda Roma, o a la Torre Urquinaona. En aquells anys, els bombers tamb¨¦ es van distingir en el pol¨¨mic incendi del Teatre del Liceu i el de la f¨¤brica Duscholux (on va morir el bomber Antonio Redondo), en l¡¯esfondrament del Tur¨® de la Peira i en l¡¯explosi¨® de gas del carrer Comte Borrell. I encara el 2010 va morir el bomber Josep Garrido mentre rescatava un nen a la Verneda.

Reptes de futur. El nou segle XXI ha vist el tancament de les casernes de l¡¯Eixample i de Montju?c ¡ªi del Laboratori del Foc¡ª, i la inauguraci¨® dels sis nous parcs: al carrer Josep Carner, a Poble-sec; al carrer A de la Zona Franca; el provisional a la pla?a Joan Mir¨®, a l¡¯Eixample; el de Sant Andreu; el de la Vall d¡¯Hebron, i el de Poblenou (on actualment hi ha el Monument al Bomber, que abans era al carrer Proven?a). Com explica Cervantes, la feina dels bombers ¨¦s una de les que ha experimentat m¨¦s canvis al llarg de la hist¨°ria: ¡°Antigament, els principals incendis es produ?en a les f¨¤briques i als molls ¡ªapunta¡ª, focs molt llargs que podien cremar tres o quatre dies. Ara un dels m¨¦s freq¨¹ents s¨®n els focs en contenidors. Tamb¨¦ les eines han conegut modes: quan vaig entrar a treballar als anys vuitanta, encara ten¨ªem cordes amb pes que servien per desembussar les xemeneies de sutge. A la caserna de Proven?a funcionaven quatre globus lluminosos que servien per avisar de la mena de servei que s¡¯havia de fer (foc com¨², de color vermell; foc de bosc, verd; salvament, groc, i foc de xemeneia, blau). La sortida de les ind¨²stries del nucli urb¨¤ ha redu?t considerablement aquest risc¡±.

Avui, el servei de bombers coneix un alt grau de tecnificaci¨® i diversificaci¨®. A part de les dotacions comunes, l¡¯SPEIS (Servei de Prevenci¨®, Extinci¨® d¡¯Incendis i Salvament) compta amb una brigada d¡¯immersi¨® submarina, una de rescat en altura i ambul¨¤ncies amb sanitaris propis. La plantilla la componen uns 700 efectius, amb uns 70 vehicles operatius. Segons Cervantes: ¡°Ara els sinistres m¨¦s complicats s¨®n els que es produeixen en soterranis. Tot i que el t¨°pic ¨¦s el rescat del gat que ha pujat a l¡¯arbre, el servei m¨¦s com¨² ¨¦s obrir portes de domicilis particulars quan se sospita que hi ha un risc, com ara una cuina encesa o un avi en dificultats¡±.

A Barcelona es fan uns 50 serveis diaris, entre 1.300 i 1.400 a l¡¯any. A un foc en un domicili particular hi poden anar quatre vehicles i 30 bombers, que tarden menys de 10 minuts a arribar al sinistre. Malgrat les retallades que han sofert, el nombre d¡¯incendis i intervencions dels bombers a la ciutat s¡¯ha redu?t en els darrers anys gr¨¤cies a la implicaci¨® d¡¯aquests professionals en les normatives i regulacions de construcci¨®, instal¡¤lacions el¨¨ctriques i sortides d¡¯emerg¨¨ncia. Ho deia un antic cap del bomber Cervantes: ¡°El repte ¨¦s apagar els focs des del despatx, mitjan?ant una bona tasca preventiva¡±. Com recorda Venteo: ¡°Als barcelonins, els sobren els motius per estar orgullosos del nostre cos de bombers. Durant 180 anys han estat arriscant, literalment, la vida per nosaltres. I aquesta exposici¨® ¨¦s un homenatge a ells i les seves fam¨ªlies¡±.