Amor i viol¨¨ncia amb Bola?o

Ella, una dura i forta femme fatale sud-americana. Ell, un catal¨¤ pusil¡¤l¨¤nime i inofensiu, escriptor fracassat i cineasta aficionat, fins que l¡¯amor obsessiu el porta a ser qualsevol cosa que ella desitgi. Encara que es tracti d¡¯esdevenir sagnants atracadors de bancs, salvatges experimentadors de drogues, ¡°moderns Bonny i Clide de la Barcelona de finals dels anys setanta¡±, explica el director F¨¨lix Pons (Barcelona, 1972) de l¡¯obra Consejos de un disc¨ªpulo de Morrison a un fan¨¢tico de Joyce, que avui puja a l¡¯escenari del Teatre Tantarantana. Roberto Bola?o (Xile, 1953) i Antoni Garc¨ªa Porta (Barcelona, 1954) van escriure aquest text a quatre mans el 1984, en el que seria el debut de tots dos en un ¨¤mbit literari que van conquistar immediatament. Aquell mateix any, l¡¯obra protagonitzada per l¡¯amor i la viol¨¨ncia d¡¯?ngel Ros i Ana R¨ªos Ricardi va guanyar el premi ?mbit Literari.

Ha passat una d¨¨cada des de la mort de Bola?o i tres des de la publicaci¨® d¡¯aquest tempestu¨®s h¨ªbrid entre novel¡¤la negra, assaig, diari, carta i gui¨® cinematogr¨¤fic. Segons Pons, els personatges aconsegueixen ¡°ficcionar la realitat de la joventut espanyola durant la Transici¨®, a m¨¦s d¡¯obrir un di¨¤leg entre la cultura pop i l¡¯alta cultura¡±.

L¡¯obra reflecteix les similituds entre aquesta ¨¨poca i l¡¯actual. ¡°Igual que als anys vuitanta, la joventut d¡¯avui es pregunta quin futur l¡¯espera. Encara que no cal matar ning¨², com passa a la novel¡¤la¡±, ironitza el director. ¡°Ells sortien de 40 anys de dictadura i ara de d¨¨cades d¡¯Estat de benestar, un edifici que s¡¯ensorra per l¡¯espiral de consum que ens enganxa sense satisfer les necessitats m¨¦s humanes i espirituals¡±, lamenta.

Per¨°, segons Pons, el muntatge que dirigeix no vol ser pol¨ªtic, sin¨® que pret¨¦n centrar-se en la relaci¨® claustrof¨°bica i solit¨¤ria entre l¡¯?ngel i l¡¯Ana, interpretats pels joves Nao Albet i Claudia Benito.

De facto l¡¯obra, que es podr¨¤ veure fins al proper dia 30, se sintetitza en els dos int¨¨rprets i en un sol espai, ocupat pel llit en les llen?ols del qual la parella es tanca en un estiu de crims. L¡¯acci¨® transcorre durant ¡°un cap de setmana d¡¯orgia de drogues, sexe, alcohol i m¨²sica¡±, en qu¨¨ la parella protagonista va narrant la seva hist¨°ria com si estigu¨¦s creant el gui¨® d¡¯una pel¡¤l¨ªcula.

Contagiat per la voluntat de Bola?o i Porta ¡°de trencar els motlles, experimentar amb els g¨¨neres i dialogar amb el cinema i la m¨²sica¡±, Pons s¡¯ha submergit durant tres anys en el repte de traslladar a escena els nivells de lectures i ¡°els gestos de complicitat al p¨²blic¡± de l¡¯obra metaliter¨¤ria origin¨¤ria. Tamb¨¦ ha consultat Porta sobre el proc¨¦s creatiu que la va materialitzar. A m¨¦s del teatre post¨¨pic i la performance, el director ha recorregut per primera vegada en la seva carrera a suports audiovisuals, una eina per desviar l¡¯espectador i crear confusi¨® sobre quines escenes s¨®n realitat i quines s¨®n ficci¨®. Les projeccions en v¨ªdeo, les imatges i la m¨²sica ¡°trenquen la quarta paret i traslladen el p¨²blic a la Barcelona dels anys vuitanta, per¨° tamb¨¦ el duen a dins de les al¡¤lucinacions dels protagonistes. Com deia Bola?o, ¨¦s un combat entre imatges i paraules¡±, resumeix Pons, que amb el seu muntatge pret¨¦n homenatjar els or¨ªgens del poeta xil¨¨ amb una obra en qu¨¨ ¡°ja bateguen les inquietuds i es manifesta el complex estil de les seves obres madures i consagrades¡±.

?