Debats a l¡¯espai

Aquestes l¨ªnies estan motivades per diverses coses alhora, encara que en el temps no han succe?t simult¨¤niament. Una ¨¦s l¡¯espai que diferents col¡¤lectius han constru?t en el solar de Les Germanetes; una segona ¨¦s el que ha passat a les Gl¨°ries, i l¡¯¨²ltima, el que va tenir lloc ahir a l¡¯Escola d¡¯Arquitectura de Barcelona. Totes elles tenen a veure amb l¡¯espai de participaci¨® i el que en podr¨ªem dir espais dissenyats col¡¤lectivament. L¡¯Espai Germanetes (Borrell cantonada Consell de Cent, a l¡¯Eixample barcelon¨ª) ¨¦s en realitat un solar equipat amb alguns elements: un artefacte ambulant ¡ªuna mena de vehicle agitprop de tracci¨® humana¡ª; un local de reuni¨® aprofitant una barraca d¡¯obres a la qual s¡¯ha donat un aspecte m¨¦s d¡¯acord amb el moment, tot revestint-la de fusta ¡ªla ideologia m¨¦s radical tampoc no pot defugir l¡¯amabilitat d¡¯all¨° innecessari¡ª; un hort ¡ªuna reivindicaci¨® de l¡¯espai verd productiu¡ª; i una c¨²pula geod¨¨sica feta amb barres d¡¯acer que allotja un amfiteatre, potser l¡¯expressi¨® m¨¦s clara i contundent del conjunt i de la tasca dels grups que reivindiquen aquests espais.

Aquest darrer element, amb la seva forma circular i els seus seients conc¨¨ntrics, expressa a la perfecci¨® el moviment que ho ha fet possible, fins a semblar una materialitzaci¨® constru?da d¡¯all¨° que ¡°el mitj¨¤ ¨¦s el missatge¡± que reclamava McLuhan. Un espai per escoltar i ser escoltat, on els que hi participen aparquen per un moment les paraules tab¨² contempor¨¤nies: diversitat, descentralitzaci¨® i guerrilla, per adonar-se del poder de la forma m¨¦s antiga, un cercle amb bancs conc¨¨ntrics i simb¨°licament recollit sota una corona geod¨¨sica que li atorga solemnitat. Oi que resulta pr¨¤ctic aquest ingenu i at¨¤vic formalisme? El conjunt t¨¦ alguna cosa del que a Madrid ha donat ¨¤nima a diferents accions semblants, per¨° molt m¨¦s acurades, com la del Campo de la Cebada, un espai p¨²blic envoltat d¡¯estris i construccions m¨°bils que configuren un cercle de coincid¨¨ncies inspiradores. ?s com una versi¨® amable de l¡¯escenografia de Mad Max, m¨¦s enll¨¤ de la c¨²pula del tro. Espais com aquest han sorgit a Madrid despr¨¦s del moviment 15-M i ens han fet prendre consci¨¨ncia de l¡¯ocupaci¨® creativa del carrer. Alguns assenyalen la quantitat d¡¯estudiants de l¡¯Escola d¡¯Arquitectura de Madrid implicats com un dels factors que ho ha fet possible. Vist aix¨ª, de l¡¯escola a l¡¯espai p¨²blic i d¡¯aquest a projectes com el Campo de la Cebada, el resultat mostra un envejable cam¨ª de continu?tat.

El projecte guanyador

Mentrestant, a les Gl¨°ries, l¡¯enderroc de l¡¯anella expressa un al¨¨ diametralment oposat: uns construeixen un cercle per debatre; els altres celebren la fi de l¡¯anella sense haver-se adonat que aquella forma convidava a seguir debatent i lluitant pels espais lliures, com molt b¨¦ ens ha fet veure Javier P¨¦rez And¨²jar. Simb¨°licament, el projecte guanyador ha introdu?t en el parc un canal d¡¯aigua, una ampla l¨ªnia recta que expressa rotundament una idea contr¨¤ria, la de la divisi¨® i la frontera. Tot plegat una equivocaci¨® monumental. Tot just ahir, a la sala d¡¯actes (quina paraula m¨¦s horrible en aquest context!) de l¡¯Escola d¡¯Arquitectura de Barcelona, va tenir lloc un debat en el qual van participar els projectistes seleccionats per al concurs de la pla?a de les Gl¨°ries, per explicar les seves propostes que no van guanyar. La taula d¨®na obertura oficial a una exposici¨® al vest¨ªbul que ¨¦s una r¨¨plica de la que s¡¯ha pogut veure fins ara al Dhub. Aquest doble gest in¨²til, debat i exposici¨®, ¨¦s per a mi especialment significatiu quan, a m¨¦s, se li confereix oficialment una transcend¨¨ncia que no t¨¦. Segons la direcci¨® de l¡¯Escola, el debat i l¡¯exposici¨® marcaran una inflexi¨®, perqu¨¨ aquests esdeveniments es duran a l¡¯Etsab. ?No s¡¯adonen que hauria de ser a l¡¯inrev¨¦s i que s¨®n els estudiants els que haurien d¡¯anar all¨¤ on succeeixen els fets? Fa no gaire, Itziar Gonz¨¢lez feia veure en la presentaci¨® del llibre Rehabitar. La casa, el carrer i la ciutat que no es podia exigir una altra actitud als ve?ns de les Gl¨°ries si els arquitectes no hav¨ªem explicat altres possibilitats per a aquell lloc. D¡¯acord amb aix¨°, caldria convidar els estudiants a sortir, a no instal¡¤lar-se c¨°modament tot esperant que el debat els vagi a buscar a casa, i a aprendre arquitectura dels esdeveniments en viu. La cultura ¨¦s al carrer i l¡¯arquitectura tamb¨¦!

?