¡°El que garanteix la superviv¨¨ncia d¡¯una llengua ¨¦s l¡¯¨²s, i en tots els ¨¤mbits¡±
¡°La superviv¨¨ncia del catal¨¤ no est¨¤ assegurada al Pa¨ªs Valenci¨¤ ni a les Illes, per¨° tampoc a Catalunya¡±, diu l'autor de 'Nacionalismo ling¨¹¨ªstico'
![El lingüista Juan Carlos Moreno.](https://imagenes.elpais.com/resizer/v2/WBINAMMYYCLGUGLAPCV6MFLYJI.jpg?auth=94749ba159107eec1487d62ff4654d3e75c2d6a935ac99063ea33364c93aec24&width=414)
Ling¨¹ista, madrileny i castellanoparlant, Juan Carlos Moreno fa temps que s¡¯al?a com l¡¯estendard d¡¯una Espanya tristament ins¨°lita, la que critica la preponder¨¤ncia del castell¨¤, i defensa el biling¨¹isme i les lleng¨¹es minorit¨¤ries des de fora dels territoris on es parlen. Catedr¨¤tic de ling¨¹¨ªstica general a la Universitat Aut¨°noma de Madrid i autor de llibres potents, com el conegut Nacionalismo ling¨¹¨ªstico (2008), est¨¤ acostumat a rebre m¨¦s aplaudiments a Vigo o a Barcelona que a casa seua. Aquests dies visitava Val¨¨ncia amb motiu de la Jornada sobre llengua i ideologia que organitzava la Universitat Polit¨¨cnica de la capital valenciana, on va parlar amb tota la certesa de la ironia. I, com sempre, sense p¨¨ls a la llengua.
Pregunta. Acaba de publicar Los dominios del espa?ol. Gu¨ªa del imperialismo ling¨¹¨ªstico panhisp¨¢nico. Finalment, ha aparegut en edici¨® digital despr¨¦s que l¡¯editorial amb qu¨¨ tenia previst fer-ho en paper decidira no publicar-lo. Massa inc¨°mode?
Resposta. Em van comentar que podria fer-ho si llevava un cap¨ªtol en qu¨¨ comentava l¡¯imperialisme ling¨¹¨ªstic espanyol amb relaci¨® a l¡¯econ¨°mic. M¡¯hi vaig negar. S¨ª, crec que el meu discurs ¨¦s inc¨°mode per a certa gent. All¨° normal ¨¦s que siga una persona biling¨¹e, siga catalanoparlant, gallegoparlant, o bascoparlant, qui defenga el biling¨¹isme i ataque el predomini d¡¯una llengua que est¨¤ asfixiant-ne unes altres. El que no ¨¦s tan f¨¤cil de digerir per a alguns ¨¦s que ho fa?a un hispanoparlant.
P. I des de Madrid mateix.
R. S¨ª, all¨° de vindre de la capital de l¡¯Estat t¨¦ un valor afegit.
P. En qu¨¨ consisteix aquest ¡°nacionalisme ling¨¹¨ªstic¡± que tant critica?
R. Molt f¨¤cil, una persona ¨¦s nacionalista ling¨¹¨ªstica quan pensa que la seua llengua ¨¦s superior a les altres. Siga castell¨¤ o catal¨¤. Ara, jo no he trobat cap bascoparlant, catalanoparlant o gallegoparlant que diga que la seua llengua ¨¦s superior. El s¨ª que existeix ¨¦s tot un discurs que intenta demostrar que el castell¨¤ ho ¨¦s.
P. En qu¨¨ es basa?
R. En una s¨¨rie de t¨°pics. Entre altres, hi ha el mite de les cinc vocals: el castell¨¤ ¨¦s m¨¦s f¨¤cil perqu¨¨ t¨¦ cinc vocals. A?¨° ¨¦s una estupidesa. Hi ha lleng¨¹es amb cinc vocals que han minvat; i d¡¯altres amb divuit vocals que s¨®n majorit¨¤ries. Mentrestant, per cert, no es diu res dels m¨¦s de 1.100 verbs irregulars que t¨¦ l¡¯espanyol. Tamb¨¦ es parla del castell¨¤ com a hist¨°rica llengua comuna, com si aquesta f¨®ra una propietat intr¨ªnseca de les lleng¨¹es, i no per una s¨¨rie de circumst¨¤ncies hist¨°riques que han fet que s¡¯adopte, siga per imposici¨® o volunt¨¤riament.
P. Com es materialitza tot aquest discurs?
"En tota mena de lleis intenten assegurar el predomini de la llengua pretesament superior"
R. Evidentment, en tota mena de lleis que intenten assegurar el predomini de la llengua pretesament superior i evitar que unes altres lleng¨¹es pretesament inferiors accedisquen legalment a una s¨¨rie d¡¯¨¤mbits on s¡¯utilitza exclusivament la llengua dominant.
P. L¡¯educaci¨® ¨¦s un camp de batalla tradicional. Qu¨¨ suposa la nova LOMQE?
R. El que proposa ¨¦s evitar a tot preu que als alumnes catalans se¡¯ls deixe d¡¯insuflar la ideologia del nacionalisme espanyol.
P. I en els casos valenci¨¤, balear, gallec o basc?
R. La LOMQE continua for?ant que la llengua predominant en l¡¯educaci¨® siga el castell¨¤ i, de retop, tota una ideologia, perqu¨¨ quan s¡¯ensenya el castell¨¤, es fa com a llengua internacional, de gran potencial econ¨°mic, cultural i literari.
P. Creu que est¨¤ molt est¨¦s, aquest nacionalisme ling¨¹¨ªstic?
R. S¨ª, no se circumscriu a l¡¯extrema dreta, sin¨® que ¨¦s una ideologia assentada en la societat i acceptada en els ¨¤mbits acad¨¨mics. Hi ha molta gent que pensa que aquestes idees no s¨®n nacionalistes. I tant que ho s¨®n! Miren, vost¨¦s defenen la llengua espanyola, la cultura espanyola i un Estat central que s¡¯identifica amb la naci¨® espanyola.
P. Vost¨¦ ha arribat a dir textualment que aquest pret¨¦s ¡°no-nacionalisme¡± sol ser molt m¨¦s intransigent, antidemocr¨¤tic i particularista.
R. S¨ª, i ho ¨¦s perqu¨¨, en primer lloc, no admet ser una ideologia nacionalista, es presenta com a objectiu i es veu per damunt de nacions i particularitats, defensor de l¡¯inter¨¦s general. I no senyor. La seua defensa ¨¦s la dels interessos de les grans multinacionals de l¡¯IBEX 35 i d¡¯una concepci¨® de la naci¨® excloent i etnocida. No nom¨¦s no reconeix l¡¯exist¨¨ncia d¡¯altres nacions, sin¨® que pret¨¦n que el domini total i absolut de l¡¯espanyol i de la cultura espanyola es continue mantenint i potenciant en les comunitats amb llengua i cultura pr¨°pia. Alhora ¨¦s clar, pret¨¦n aturar el desenvolupament de l¡¯autoconsci¨¨ncia, de la llengua i de la cultura d¡¯aquestes nacions.
P. Una dels fets que m¨¦s pol¨¨miques li ha portat ha sigut, precisament, tractar la relaci¨® de l¡¯imperialisme ling¨¹¨ªstic amb l¡¯econ¨°mic.
R. Les grans empreses que treballen amb l¡¯espanyol ho fan amb una llengua que el govern espanyol considera un b¨¦ com¨², i per aquesta ra¨® reben una s¨¨rie de subvencions, exempcions i rebaixes fiscals per part de l¡¯Estat, per¨° alhora els seus beneficis s¨®n privats.
P. No ha salvat ni institucions p¨²bliques com la RAE o l¡¯Institut Cervantes.
R. S¨ª, no contribueixen a defendre les lleng¨¹es de l¡¯Estat espanyol, sin¨® a refor?ar, mantindre i promoure el predomini de l¡¯espanyol. La seua ideologia ¨¦s clarament l¡¯imperialisme ling¨¹¨ªstic.
P. Tamb¨¦ hi ha institucions p¨²bliques de lleng¨¹es que dins de l¡¯Estat s¨®n minorit¨¤ries.
R. S¨ª, per¨° tenen una naturalesa diferent i unes possibilitats d¡¯actuaci¨® molt m¨¦s restringides, ja que no tenen el poder, tant econ¨°mic com pol¨ªtic o internacional, del castell¨¤. No vull parlar de bons i de dolents. L¡¯¨²nic que dic ¨¦s que no hi ha un imperialisme basc o catal¨¤, per¨° s¨ª un imperialisme espanyol.
P. L¡¯Institut Ramon Llull, l¡¯IEC o l¡¯AVL s¨®n institucions de superviv¨¨ncia, doncs?
"Als monoling¨¹es castellanoparlants els han tancat les orelles a la diversitat ling¨¹¨ªstica"
R. En la societat en qu¨¨ vivim, si una llengua vol sobreviure, necessita tindre un est¨¤ndard, i aix¨° suposa que una s¨¨rie d¡¯institucions culturals ho promoguen. Ara, la superviv¨¨ncia del catal¨¤ no est¨¤ assegurada al Pa¨ªs Valenci¨¤ ni a les Illes Balears, per¨° tampoc a la mateixa Catalunya. ?s un error pensar que, perqu¨¨ una llengua tinga unes institucions i s¡¯ensenye a les escoles, t¨¦ garantida la superviv¨¨ncia. El que en garanteix la superviv¨¨ncia ¨¦s l¡¯¨²s, i en tots els ¨¤mbits Quan es combat contra una llengua tan potent demogr¨¤ficament i pol¨ªtica com l¡¯angl¨¦s o el castell¨¤, qualsevol llengua est¨¤ en perill. Ni les escoles, ni els diaris ni les televisions garanteixen res.
P. Ara que ho diu, els valencians ja no tenen televisi¨® en catal¨¤.
R. Doncs la televisi¨® ¨¦s molt important per a una llengua minoritzada, perqu¨¨ la col¡¤loca en uns ¨¤mbits en qu¨¨ la dominant ¨¦s l¡¯espanyol. Si fem fora la llengua d¡¯aquests ¨¤mbits, contribu?m a minoritzar la llengua, i fer que es conceba com a inferior i menys ¨²til.
P. Qu¨¨ em diu de l¡¯altra banda, com es perceben el catal¨¤, el gallec o el basc a l¡¯Espanya exclusivament castellanoparlant?
R. Als monoling¨¹es castellanoparlants els han tancat les orelles a la diversitat ling¨¹¨ªstica. Tinc alumnes que s¡¯han queixat per haver incl¨°s un article en catal¨¤ en la bibliografia de l¡¯assignatura ¡°Multiling¨¹ismo y lenguas en contacto¡±, quan n¡¯hi ha en angl¨¨s, una llengua que molts d¡¯ells no han estudiat i que ¨¦s molt m¨¦s complicada d¡¯aprendre que no el catal¨¤.
P. S¡¯ha fet c¨¨lebre la seua afirmaci¨® que, per a trobar faena a l¡¯Estat espanyol, ¨¦s m¨¦s ¨²til el catal¨¤ que l¡¯angl¨¨s.
R. Per a l¡¯espanyolisme ling¨¹¨ªstic, que el catal¨¤ servisca per a alguna cosa ¨¦s espant¨®s. A l¡¯Estat espanyol ¨¦s m¨¦s ¨²til saber catal¨¤, basc o gallec que angl¨¦s, lleng¨¹es que, per cert, no s¨®n contradict¨°ries entre si.
P. ?s possible, doncs, l¡¯Espanya plurinacional i pluriling¨¹e que tant s¡¯invoca?
R. Ho va ser quan no existia Espanya, quan no hi havia una estructura d¡¯Estat modern com les que ara predominen a Europa, basades en la idea d¡¯Estat-Naci¨®, el model en qu¨¨ estem i que ¨¦s contrari al reconeixement de drets ling¨¹¨ªstics. Ara, ja sabem que els models no s¨®n eterns. I aquest tampoc.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.