Refugis

Els individus desequilibrats que dediquem una part important de la nostra vida, en solitud, a la creaci¨® art¨ªstica, necessitem un refugi on ens trobem a gust i completament lliures, on puguem donar solta als nostres fantasmes i les nostres obsessions. Aquest lloc ¨ªntim, perill¨®s, que anomenem estudi o taller, anem personalitzant-lo fins a l¡¯extrem que un dia esdev¨¦ prolongaci¨® nostra, on els objectes serven un ordre potser incomprensible per a alg¨² ali¨¦, per b¨¦ que nosaltres hi trobar¨ªem una agulla amb els ulls tancats. Diu molt, d¡¯un, l¡¯espai on treballa, diu m¨¦s incl¨²s que el seu habitatge. Entre el taller de Francis Bacon ¡ªuna mena d¡¯abocador d¡¯escombraries¡ª i el de Piet Mondrian ¡ªun santuari antis¨¨ptic i llumin¨®s, exempt de l¨ªnies corbes¡ª, hi ha un ventall d¡¯incomptables possibilitats. A mitjan cam¨ª, per exemple, trobem el de Giorgio Morandi, impregnat d¡¯una espiritualitat austera, franciscana, ple d¡¯aquells objectes quotidians, estilitzats i muts que, en els seus olis, eleven la ment de qui els mira cap al silenci interior. Estudi, taller, escriptori: espills de l¡¯artista, ombres tridimensionals que el sobreviuen. Ara fa uns quants dies, sent a Palma, m¡¯hi vaig trobar un mat¨ª en blanc i em vaig allargar fins a Son Abrines, on, a partir del 1956, es va instal¡¤lar Joan Mir¨®. El seu amic Josep Llu¨ªs Sert li va dissenyar el taller, un espai enorme, ple de llum natural matisada, on Mir¨® podia treballar amb molts quadres alhora. Mentre vaig estar dins d¡¯aquell estudi, em costava imaginar un espai millor per a pintar. ?s un indret perfecte, amb l¡¯afegit que l¡¯artista podia, si volia o es trobava fatigat, eixir fora i passejar pel seu enorme jard¨ª mediterrani i contemplar, des d¡¯all¨¤ dalt, el magn¨ªfic perfil de la costa illenca. Ara, a m¨¦s, i a banda de la casa on vivia Mir¨® amb la seua dona, hi ha l¡¯edifici de la Fundaci¨®, obra de Rafael Moneo, amb planta en forma d¡¯estel i on la llum solar penetra, domesticada, a trav¨¦s de l¡¯alabastre. Un espai ideal per a assaborir les obres que s¡¯hi exposen. Es poden triar uns arquitectes millors? Sert, Moneo. Quina enveja per als que patim aquest car¨ªssim constructor de falles blanques anomenat Calatrava! Pense en Mir¨® i em dic: ho va tindre tot: reconeixement, salut, una vida llarga, riquesa, estima, tranquil¡¤litat... Hi ha, tamb¨¦, si un puja m¨¦s amunt del jard¨ª, una finca amb una casa mallorquina del final del segle XVIII, San Boter, que Mir¨® adquir¨ª amb la intenci¨® de tindre un segon estudi de pintura i d¡¯escultura, i m¨¦s intimitat. La planta baixa d¡¯aquest casalot ¨¦s visitable. Sorprenen, sobretot, les parets plenes de grafits de l¡¯artista, esbossos que despr¨¦s es materialitzarien en escultures o no. Al pis de dalt, per¨°, i per a frustraci¨® meua, no s¡¯hi pot accedir: ¨¦s l¡¯espai on el Mir¨® vell, que aparentment ho ha aconseguit tot en la vida, s¡¯hi refugiava a meditar. Sec a fora, en un banc del jard¨ª, i, mentre la brisa em pentina, imagine Mir¨® all¨¤ dins, passejant entre els murs centenaris, guaitant la mar al lluny, i me¡¯l figure amb l¡¯esguard calm, per¨° encara insatisfet, encara ple de dubtes. I em ve al cap, de sobte, una frase llegida al Zibaldone, aquella obra, immensa, de Leopardi: ¡°Tot pot estar content de si mateix, excepte l¡¯home, fet que demostra que la seua exist¨¨ncia no es limita a aquest m¨®n, com la de les altres coses¡±.