Dir ¡°s¨ª¡± o ¡°no¡± (o tot el contrari)

Hi ha escriptors que afirmen (i potser en algun cas fins i tot ¨¦s cert) que escriuen nom¨¦s per a ells mateixos. Si despr¨¦s algun lector entra en el seu m¨®n ser¨¤ benvingut, per¨° (diuen) no ¨¦s imprescindible. Un autor, en efecte, es pot permetre aquesta decisi¨®; un editor, en canvi, no. Un editor no edita mai per a ell sol. Si t¨¦ sort i els accionistes o les vendes de cara, potser s¨ª que publicar¨¤ el que li agrada o el motiva, per¨° amb el desig conf¨¦s de compartir-ho amb un nombre de lectors com m¨¦s elevat, millor. No nom¨¦s per a fer viable el negoci (que tamb¨¦), sin¨® per a posar en valor el treball de l¡¯autor i de l¡¯equip de professionals que haur¨¤ intervingut en el proc¨¦s. Aquest ¨¦s el sentit del seu ofici.

Deia Michael Joseph que editar ?¨¦s simplement una q¨¹esti¨® de dir ¡®s¨ª¡¯ o ¡®no¡¯ en el moment adequat?. Ens fa imaginar un editor assegut en el despatx d¡¯una de les ¨²ltimes plantes d¡¯un nov¨ªssim gratacel vintage, amb un puro a la boca acceptant o rebutjant manuscrits que li arriben a dotzenes. ?s clar que Joseph no va viure ni intuir la velocitat amb qu¨¨ se succeeixen els canvis que afecten el m¨®n de l¡¯edici¨® del segle XXI. Tampoc arribaria a veure que el seu segell seria comprat per Pearson en els anys 80 i incorporat poc despr¨¦s al grup Penguin, que seria adquirit per Random House despr¨¦s que el conglomerat alemany Bertelsmann engolira aquest referent americ¨¤ del m¨®n del llibre en una espiral de fusions i absorcions que han convertit Penguin Random House en un gegant que no para de cr¨¦ixer (aviat incorporar¨¤ els segells no educatius de Santillana). Li hauria agafat un pantaix, segurament.

L'editor tamb¨¦ ha de 'provocar' obres i encoratjar autors

La recepta de Joseph, doncs, potser era ¨²til a mitjan segle passat, per¨° en una ¨¨poca com l¡¯actual, en qu¨¨ els lectors no s¨®n nom¨¦s consumidors passius sin¨® tamb¨¦ productors altruistes, l¡¯editor, en especial el petit o independent (dos conceptes que no necess¨¤riament haurien de ser inseparables), ¨¦s, o ha de ser, tota una altra cosa. Els lectors prosumidors participen d¡¯una manera molt activa del proc¨¦s de difusi¨® de les obres que lligen, i les complementen i completen amb els seus comentaris o produccions virals, que generen comunitats d¡¯interessos. Igualment, l¡¯editor ha de saber escoltar els batecs socials de la seua ¨¨poca i servir d¡¯altaveu als moviments que graviten en la seua mateixa ¨°rbita. No nom¨¦s ha de dir ¡°s¨ª¡± o ¡°no¡± al que li arriba a la taula: tamb¨¦ ha de provocar obres i encoratjar autors amb l¡¯objectiu de renovar la confian?a dels lectors amb cada nova aposta.

Manuel Gil es q¨¹estionava recentment en el seu blog Antinomias libro si ¨¦s raonable reduir la tasca de l¡¯editor tradicional a formar un cat¨¤leg i traure bons llibres. ¡°No cal abordar tamb¨¦ la responsabilitat pol¨ªtica, social, cultural i de comprom¨ªs de l¡¯editor amb el seu temps?¡±, es preguntava. I sempre s¨®n oportuns i benvinguts els interrogants que ens empenyen a millorar. Gil participar¨¤ en la jornada sectorial ¡°Enriquim el llibre¡± que se celebrar¨¤ la setmana pr¨°xima a Sant Miquel dels Reis. Una bona ocasi¨® per a demanar-li resposta, al mestre. Si ¨¦s que encara en tenim, de dubtes¡­