El programa de Jules Roy

El senyor Jules Roy, immens escriptor nascut a Alg¨¨ria all¨¤ a l¡¯any 1907, era fill adulter¨ª d¡¯una mare casada, de fam¨ªlia de colons propietaris, i d¡¯un pare mestre rural solter que s¡¯avorria per aquelles contrades. L¡¯adolescent Jules va ser uns anys seminarista a Alger, i despr¨¦s aviador militar, amic de Saint-Exup¨¦ry, pilot de guerra que bombardejava resignadament la conca del Ruhr, i despr¨¦s oficial dimissionari de l¡¯ex¨¨rcit de Fran?a. S¡¯instal¡¤l¨¤ a V¨¦zelay, al costat de la bas¨ªlica rom¨¤nica dedicada a la Magdalena, i des d¡¯all¨¤ durant molt¨ªssims anys observava els pelegrins, tenia llargues converses amb el pare prior, i va escriure llibres d¡¯alta categoria narrativa que ac¨ª, com sol passar, no ¨¦s f¨¤cil trobar a les llibreries. Poc abans de morir-se, a noranta-dos anys, va escriure una Lettre ¨¤ Dieu, amb el prop¨°sit de portar-li-la en m¨¤, i el resultat ¨¦s un volum que cont¨¦ algunes de les p¨¤gines m¨¦s belles de prosa francesa que he llegit en molt de temps, i que he rellegit fa pocs dies. Entre visita i visita a l¡¯hospital, injeccions, esfor?os per passejar encara per l¡¯antic cementeri mon¨¤stic, ¡°llaurat en temps de la Revoluci¨®¡±, entre mis¨¨ria i mis¨¨ria, i entre records de la infantesa colonial i records dels bombardeigs nocturns, ¨¦s capa? de definir-se aix¨ª: ¡°No em suporte a mi mateix, ingrat, maldient, poc amable, mai afalagador, exigint la perfecci¨® en totes les coses, sobretot en l¡¯escriptura, sobre la qual ha caigut una plaga d¡¯amateurs que creuen que n¡¯hi ha prou de sostindre una ploma per a ser escriptor, per¨° no, amiguets meus, cal ser molt de temps novici, fer les classes corresponents, aprendre a suprimir tota paraula in¨²til quan un mateix ¨¦s l¡¯in¨²til, expulsar els adjectius par¨¤sits, les paraules que no volen dir res, les repeticions, tant els amphigouris (cosa que tampoc vol dir res) com els poc m¨¦s o menys, fins en l¡¯amor, fins en l¡¯estupidesa, i sobretot fugir dels imb¨¨cils. Llavors, em direu, qu¨¨ ¨¦s el que en queda? No gran cosa¡±. En escrivint aquestes ratlles, Jules Roy degu¨¦ pensar que, despr¨¦s d¡¯aix¨°, ja tenia tot el dret a morir-se, i acab¨¤ el llibre: ¡°Tingueu pietat, D¨¦u meu, si ¨¦s que existiu, d¡¯aquest vell desemparat¡±. L¡¯home que escrivia aquestes coses a noranta-dos anys, mereix molt m¨¦s que respecte: mereix ser convertit en programa. El programa que no segueixen i no seguiran mai la major part dels nostres escriptors.