Serrat recorda Tete Montoliu

Un grup d¡¯amics es reunir¨¤ aquesta nit a la m¨ªtica Sala Jamboree de Barcelona per recordar Tete Montoliu; amics dalt i fora de l¡¯escenari, com ara Mayte Mart¨ªn, Joan Manuel Serrat i Francesc Burrull, entre d¡¯altres.

Homenatjar la mem¨°ria d¡¯un personatge tan important per a la nostra cultura musical com va ser Tete Montoliu no necessitaria excuses, per¨° aquesta vegada s¡¯han trobat per la proximitat de l¡¯aniversari del seu naixement: l¡¯enyorat pianista barcelon¨ª va n¨¦ixer el 28 de mar? de 1933; aix¨ª, la reuni¨® s¡¯ha anunciat com Tete aniversari 80+1 (seria necessari afegir-hi -1 dia, per¨° aix¨° ja s¨®n detalls menors). Es preveu que ser¨¤ una reuni¨® terriblement calenta en un lloc entranyable per a Tete, on havia tocat centenars de vegades (fins i tot, durant la d¨¨cada de 1960, havia format part del grup de la casa que acompanyava tots els solistes estrangers de pas), i que considerava la seva segona casa a Barcelona.

Pel petit escenari del Jamboree passaran aquesta nit (a partir de les 20 hores) amics d¡¯inf¨¤ncia com el pianista Francesc Burrull (que ja va tocar en el primer disc jazz¨ªstic de Tete, el 1958), el contrabaixista Horacio Fumero (sens dubte el m¨²sic que m¨¦s vegades va tocar amb el pianista: va ser el seu acompanyant habitual durant m¨¦s de 20 anys, fins a la mort de Tete el 1997) o tres veus molt diferents i igualment properes: Laura Sim¨® (l¡¯¨²nica cantant de jazz de la Pen¨ªnsula a qui admirava), Mayte Mart¨ªn (els free boleros que van compartir encara s¨®n una fita del g¨¨nere) i Joan Manuel Serrat.

Tamb¨¦ hi ser¨¤ un altre m¨²sic al qual, malgrat haver-hi coincidit poc sobre l¡¯escenari, Tete respectava (i es podien comptar amb els dits d¡¯una m¨¤ els int¨¨rprets de casa nostra que el m¨²sic respectava!): el trompetista egarenc Josep Maria Farr¨¤s. I finalment, una de les promeses del nostre panorama; encara que per edat mai no van tocar junts, hi est¨¤ vinculada per lla?os de proximitat: Luc¨ªa Fumero, filla del seu fidel Horacio.

Aquesta ser¨¤ una de les poques ocasions en qu¨¨ es podr¨¤ veure Serrat en un espai tan ¨ªntim i proper com ¨¦s el Jamboree, allunyat dels immensos poliesportius en qu¨¨ es presenta habitualment. Una proximitat que recordar¨¤ sens dubte la gira que van realitzar Tete i ell el 1968 (just despr¨¦s de l¡¯afer d¡¯Eurovisi¨® del cantant).

Serrat, buscant encara m¨¦s la intimitat, estar¨¤ acompanyat al piano per Ricard Miralles, un altre habitual dels anys gloriosos del soterrani de la pla?a Reial, on el 1968 va enregistrar l¡¯hist¨°ric Nits de Jazz al Jamboree.

?