Barcelona, uns mercats s¨²per

La partida es va jugar a mitjan anys vuitanta. Els mercats municipals acabaven de viure l¡¯¨¨poca m¨¦s esplendorosa, en la qual els barcelonins, armats de paci¨¨ncia, feien llargues cues a les parades de tots els mercats de la ciutat. Des de Nou Barris fins a la Barceloneta, els paradistes venien pr¨¤cticament tot el g¨¨nere que tenien exposat. En aquella ¨¨poca, els mercats no tenien compet¨¨ncia.

Per¨° en aquells anys van arribar els grans supermercats. Gegants com el Pryca van revolucionar el sector del consum. Els clients podien aparcar de franc a sota del mateix centre i, entrant en una sola botiga, era possible comprar aliments frescos, envasats i fins i tot productes de neteja. Els mercats de tota la vida tenien les infraestructures envellides, perdien clients i la incorporaci¨® de la dona al m¨®n laboral tampoc no els ajudava gens, perqu¨¨ era impensable competir amb els horaris de les grans superf¨ªcies.

L¡¯alcalde de Barcelona era llavors Pasqual Maragall i el dubte que va plantejar al seu equip era determinant: qu¨¨ fem amb els mercats? Si l¡¯Ajuntament els mantenia, com a propietari dels espais havia d¡¯afrontar el cost de les inevitables remodelacions. Semblava absurd destinar diners a uns equipaments que havien deixat de ser fonamentals. I ¨¦s que, a difer¨¨ncia del que passava al segle XIII ¡ªquan els mercats garantien les provisions aliment¨¤ries de la ciutat¡ª als anys noranta ja no eren estrictament necessaris.

La capital catalana

Maragall va acabar optant per la defensa d¡¯aquests espais envellits. Havia arribat l¡¯hora de modernitzar-los. Des de llavors, tots els alcaldes han mantingut el rumb i Barcelona s¡¯ha convertit en la ciutat europea l¨ªder en mercats municipals. Van estar a corda a fluixa, per¨° avui s¨®n uns moderns models a seguir, des de Finl¨¤ndia fins a Col¨°mbia.

El resultat de tants anys apostant per aquest tipus d¡¯establiment ¨¦s positiu. Barcelona ha servit de model per a ciutats tan diferents i llunyanes com Medell¨ªn, Melbourne o Maputo, i els alcaldes de 24 ajuntaments de tot Catalunya han vingut a prendre¡¯n nota.

Un dels grans avantatges de la capital catalana ¨¦s que els 43 mercats que hi ha distribu?ts per la ciutat ¡ª39 dels quals s¨®n alimentaris¡ª cobreixen el 70% de la superf¨ªcie, i costa trobar els barris on faci falta caminar m¨¦s de 10 minuts per arribar fins al mercat. La seva ubicaci¨® ¨¦s una de les claus de l¡¯¨¨xit, i tamb¨¦ una de les caracter¨ªstiques que al regidor de Comer?, Raimond Blasi, m¨¦s li agrada destacar quan representants d¡¯altres ciutats el conviden perqu¨¨ expliqui l¡¯experi¨¨ncia de Barcelona. ¡°?s impressionant, perqu¨¨ la zona d¡¯influ¨¨ncia dels mercats nom¨¦s deixa algun buit als districtes de Sants-Montju?c, Sarri¨¤-Sant Gervasi i Nou Barris¡±, explica orgull¨®s. Blasi ¨¦s molt conscient que el m¨¨rit no ¨¦s nom¨¦s seu, ni tampoc dels alcaldes anteriors. La xarxa de mercats de Barcelona ¨¦s patrimoni de moltes generacions.

La capital catalana t¨¦ tres grans tipus de mercats: els m¨¦s antics s¨®n els del Pla Cerd¨¤, constru?ts a la segona meitat del segle XIX, i se¡¯ls coneix com ¡°els mercats de ferro¡±, pel material de les seves estructures. S¨®n el de La Boqueria, la Barceloneta, Sant Antoni i la Concepci¨® (Eixample) i la Llibertat (Gr¨¤cia). La segona fam¨ªlia de mercats es van construir a principis del XX, i s¨®n els dels antics nuclis urbans que es van annexionar a Barcelona, com els de Sant Andreu, el Clot, l¡¯Abaceria Central (Gr¨¤cia), Sants o Sarri¨¤.

La tercera onada es va produir durant els anys cinquanta i seixanta, i la seva funci¨® era proveir els nous barris que anaven creixent amb la immigraci¨® espanyola. Nou Barris n¡¯¨¦s el millor exemple. Per diferents motius hist¨°rics, ¡°tots els mercats estan en ubicacions privilegiades¡±, segons valoren des de l¡¯Institut Municipal de Mercats de Barcelona (IMMB).

Aquest organisme ¨¦s el que va crear Maragall per modernitzar i potenciar els mercats. El seu gerent i referent des de fa deu anys ¨¦s Jordi Torrades. Una de les primeres feines de l¡¯IMMB va ser la famosa campanya Vine al mercat, reina, que volia recuperar les clientes que, a conseq¨¹¨¨ncia de la incorporaci¨® de la dona al m¨®n laboral, van canviar d¡¯h¨¤bits i van passar a concentrar tota la compra als dissabtes i a les grans superf¨ªcies.

L¡¯altra gran tasca de l¡¯IMMB va ser comen?ar la reforma dels edificis dels mercats, que s¨®n tots de propietat municipal, i es va estrenar amb el de la Sagrada Fam¨ªlia. ¡°Era el primer i es van cometre alguns errors¡±, reconeix Blasi, com els accessos i la zona log¨ªstica. Per¨° a base d¡¯anar provant i aprenent dels h¨¤bits dels consumidors, l¡¯Ajuntament va arribar a una conclusi¨® que es pot considerar l¡¯altre gran punt d¡¯inflexi¨® de la hist¨°ria dels mercats de Barcelona: aprofitar la reforma de l¡¯espai per introduir-hi els supermercats.

Els equipaments reben anualment 70 milions de persones, de 49 anys

La proposta va generar debats molt encesos, ja que comportava ¡°posar l¡¯enemic dins de casa¡±, segons recorden encara des de l¡¯IMMB. Per¨° l¡¯Ajuntament estava conven?ut que els paradistes del mercat no havien de patir ¡ªperqu¨¨ amb els aliments frescos no tenen compet¨¨ncia¡ª i que calia apostar pel concepte de One Stop Shopping, ¨¦s a dir, permetre que el client pogu¨¦s comprar-ho tot amb una sola parada. Una vegada m¨¦s, la jugada va sortir b¨¦: ¡°Ara, quan cal reformar un mercat ens demanen que busquem un supermercat per a l¡¯interior¡±, explica el regidor. Paradoxes de la hist¨°ria, si a mitjan anys vuitanta els supermercats eren la gran amena?a per als mercats municipals, en els darrers anys aquests s¡¯estan convertint en la salvaci¨® dels s¨²pers. ¡°Ara, fins i tot, s¨®n els supermercats els que ens copien a nosaltres¡±, expliquen fonts de l¡¯IMMB, referint-se als espais que cada cop m¨¦s introdueixen algunes grans superf¨ªcies per vendre productes alimentaris de m¨¦s qualitat.

A m¨¦s de refor?ar l¡¯atractiu comercial, el supermercat ajuda a pagar les obres de reforma, de manera que redueix el preu final. Cada cop que es rehabilita un mercat, tots els paradistes que volen continuar aporten 1.500 euros a l¡¯obra estructural i a m¨¦s es paguen la seva parada, que sol costar entre 30.000 i 100.000 euros. Amb les obres s¡¯aprofita per millorar la log¨ªstica, reduir el nombre de parades, construir un petit aparcament a sota, i tamb¨¦ per pactar noves condicions amb els paradistes que facin el negoci m¨¦s competitiu, com per exemple obrir tamb¨¦ alguns migdies i tardes, acceptar targetes de cr¨¨dit o garantir el repartiment a domicili.

De moment, dels 43 mercats que hi ha a Barcelona, ja n¡¯hi ha 11 que s¡¯han remodelat, dos que s¨®n nous i quatre que actualment estan en obres. S¨®n els de Sant Antoni, el Guinard¨®, el Ninot (Eixample) i el de Sants, que s¡¯estrenar¨¤ aviat. Tamb¨¦ estan a punt de comen?ar les obres al Bon Pastor i a la Vall d¡¯Hebron. Pel mandat vinent est¨¤ previst el de Sant Andreu.

Barcelona exporta

En aquest darrer mercat, l¡¯Ajuntament est¨¤ estudiant introduir una altra novetat, ja que ¡°no hi ha espai per a un supermercat¡±, segons Blasi, que el coneix prou b¨¦, perqu¨¨ a m¨¦s de regidor de Comer? tamb¨¦ governa el districte de Sant Andreu. Encara cal discutir-ho amb els paradistes, per¨° el consistori planteja un espai de degustaci¨® a l¡¯interior i que el mercat tingui les parets de vidre, per fer-lo m¨¦s llumin¨®s i transparent.

¡°Un dels problemes que tenim ¨¦s que nom¨¦s ens ve gent gran¡±, lamenta Eli Pons, que ¨¦s la tercera generaci¨® que treballa en una xarcuteria del mercat de Sant Andreu. Des del seu punt de vista, ¡°si s¡¯augment¨¦s l¡¯horari de venda, vindrien clients nous¡±.

Fora del mercat de Sant Andreu, hi ha altres botigues que esperen la reforma, ja que estan conven?uts que els afavorir¨¤. ?s el cas de Montse Tugas, de la fruiteria ecol¨°gica Climent. ¡°Nosaltres obrim a la tarda, i estem conven?uts que vindria m¨¦s gent si el mercat tamb¨¦ ho fes¡±, explica.

Cada cop que es reforma un mercat, els ve?ns s¡¯animen i rehabiliten les fa?anes, i altres comerciants veuen l¡¯opci¨® de fer negoci i obren nous comer?os a l¡¯entorn, tal com va passar a la Barceloneta, davant la sorpresa dels mateixos impulsors de la reforma. I ¨¦s el que es preveu que pot passar a Sant Andreu. Amb tota aquesta experi¨¨ncia acumulada, l¡¯Ajuntament celebra ara que l¡¯alcalde Maragall i el seu equip decidissin mantenir els mercats, encara que no fossin estrictament necessaris: avui ja se sap que s¡¯han convertit en grans dinamitzadors de l¡¯economia.

Totes aquestes pol¨ªtiques han aconseguit que els mercats puguin presumir d¡¯un p¨²blic fidel i, segons demostren les enquestes municipals, que tingui una bona percepci¨® d¡¯aquests establiments. Set de cada deu barcelonins asseguren que van a comprar als mercats, i la mitjana d¡¯edat dels consumidors ¨¦s de 49 anys, en contra del que passa en altres ciutats, on nom¨¦s hi van els ancians. La nota que els ciutadans li posen al mercat ¨¦s un 7, i es mant¨¦ al llarg dels anys. Es calcula que cada any els diferents mercats de Barcelona reben un total de 70 milions de visites. Val a dir que nom¨¦s els Encants, un dels pocs que no es dedica a l¡¯alimentaci¨®, reben 135.000 visites setmanals. El que m¨¦s valoren els clients dels mercats s¨®n els aliments frescos. De fet, el 70% de les peixateries que hi ha a Barcelona estan a dins dels mercats. La majoria de parades que decideixen no continuar quan hi ha una reforma s¨®n les fruiteries, ja que en els darrers anys hi ha hagut una eclosi¨® de botigues que venen fruita fora dels mercats i han aconseguit canviar els h¨¤bits de consum dels barcelonins.

Entre els grans reptes que Barcelona t¨¦ sobre la taula hi ha conv¨¨ncer els paradistes per ampliar els horaris, i aix¨ª poder captar tamb¨¦ els clients que pel mat¨ª no poden anar a comprar perqu¨¨ treballen, segons explica Blasi. Els mercats, com ha passat en altres ciutats, corren el risc de tenir nom¨¦s clients envellits i de no ser atractius per als m¨¦s joves. Per aquest motiu, des dels mercats no paren d¡¯intentar reinventar-se i organitzar festes, com ara carnestoltes o trobades de degustaci¨®. Una altra oferta que es podria incorporar als mercats en un futur no gaire lluny¨¤ ¨¦s la de tallers de cuina.

Tenir una parada

El regidor tamb¨¦ destaca la feina que han fet els mercats potenciant la ¡°cohesi¨® social¡± i ¡°revitalitzant¡± zones que ho necessitaven. L¡¯¨¨xit intern dels mercats ha superat les fronteres. Actualment, Barcelona lidera el grup de vuit ciutats continentals que formen part del projecte URBACT, que t¨¦ per objectiu ¡°escriure el manual i les l¨ªnies estrat¨¨giques perqu¨¨ els mercats europeus funcionin¡±, segons l¡¯IMMB. La tasca ¨¦s dif¨ªcil perqu¨¨ Barcelona, ciutat mediterr¨¤nia per excel¡¤l¨¨ncia, t¨¦ unes condicions molt diferents de la resta de ciutats europees.

Barcelona sembla haver trobat la f¨®rmula per mantenir en un nivell molt alt els seus mercats, tant els que s¨®n a les guies tur¨ªstiques, com La Boqueria, com els que ¨²nicament abasteixen de menjar els seus ve?ns, com el de l¡¯Abaceria o el de qualsevol altre barri. Per¨° cal estar atent, segons adverteixen des de l¡¯IMMB, perqu¨¨ ¡°els h¨¤bits de consum s¨®n molt variables¡±. Aix¨ª ho demostren exemples recents, com l¡¯arribada dels supermercats a mitjan anys vuitanta o la proliferaci¨® de fruiteries a peu de carrer en els ¨²ltims anys.

Recentment, amb la col¡¤laboraci¨® del Museu d¡¯Hist¨°ria de Barcelona, l¡¯Arxiu Hist¨°ric de la Ciutat i l¡¯IMMB, s¡¯ha editat un interessant opuscle de 37 p¨¤gines que explica el paper de l¡¯administraci¨® local en la dif¨ªcil tasca de garantir l¡¯alimentaci¨® dels seus ciutadans i de controlar els preus dels aliments b¨¤sics, aix¨ª com d¡¯establir impostos en funci¨® del consum. Sota el t¨ªtol Alimentar la ciutat: Barcelona en els temps medievals i moderns, el llibre, que es pot consultar des del web de Mercats de Barcelona, explica com la possessi¨® i la gesti¨® dels aliments b¨¤sics es va anar democratitzant, ja que al principi nom¨¦s estava en mans d¡¯alguns llinatges que dominaven les terres i els homes que hi treballaven.

En el llibre hi ha breus cap¨ªtols firmats per historiadors com Manuel S¨¢nchez, Joan J. Busqueta, Antoni Riera, Gaspar Feliu i Jos¨¦ Luis Oy¨®n, entre d¡¯altres. Els mercats donen per fer hist¨°ria i, vista la traject¨°ria, per fer futur.