Urbanalitzaci¨®

Urbanalitzaci¨® era el t¨ªtol del llibre del doctor en Geografia i professor i director de l¡¯Observatori de la Urbanitzaci¨® de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, Francesc Mu?oz, que mostrava una mirada incisiva sobre el paisatge urb¨¤ contemporani. Per¨° tamb¨¦ podria ser una manera d¡¯explicar algunes obres d¡¯urbanitzaci¨® de l¡¯espai p¨²blic barcelon¨ª, com la que ens ocupa avui. Un petit triangle a la cru?lla dels carrers Comtal, Magdalenes i Via Laietana. Aquestes cru?lles s¨®n rares a Barcelona, una ciutat de cru?lles regulars dominades pels xamfrans. En aquest cas, l¡¯excepcionalitat rau en el fet de ser capa? de fer-nos veure el tall i la irrupci¨® d¡¯aquesta particular avinguda, la Via Laietana, entre el nucli antic.

No hi ha res m¨¦s interessant per mi que observar aquest carrer, no pas caminant des de la guia de la seva perspectiva, sin¨® arribant-hi des dels carrers que la creuen, amb els seus punts de vista oblics. ?s l¡¯exercici contrari del que conviden a fer alguns carrers, com ara el de Joaquim Pou, obert expressament en el moment de tra?ar la Via Laietana, per encarar les vistes sobre les agulles de la catedral.

No fa gaire es va presentar al Col¡¤legi d¡¯Arquitectes un treball sobre la Via Laietana que n¡¯il¡¤lustrava les cru?lles amb grans passos de zebra conc¨¨ntrics, com si es tract¨¦s d¡¯una diana gegant, com les ones que hom pot veure a l¡¯aigua en llan?ar-hi una pedra. Uns passos que, per uns moments, estenen l¡¯¨¤rea lliure de tr¨¤nsit i permeten als vianants creuar com vulguin en direccions variades i molt sovint diagonals. S¡¯empra la gr¨¤fica de zebra per il¡¤lustrar zones lliures de tr¨¤nsit a estones, unes ¨¤rees m¨¦s extenses per creuar, un pacte entre tots els que circulen, vehicles i vianants. El contrari d¡¯aix¨° ¨¦s la progressiva canalitzaci¨® de les voreres, simplificant les cru?lles fins a dibuixar una cinta per al tr¨¤nsit el m¨¦s cont¨ªnua possible. ?s un bon exemple per veure que, algunes vegades, la millor de les intencions ¡ªguanyar espai a la vorera¡ª d¨®na com a resultat una simplificaci¨® excessiva del fet urb¨¤, dibuixant i resseguint les seves l¨ªnies m¨¦s banals.

Acceptar la complexa geometria d¡¯una cru?lla sense l¡¯ortogonalitat cl¨¤ssica de l¡¯Eixample central, com les que es troben a la Via Laietana, significa que en aquests casos est¨¤ en joc una q¨¹esti¨® essencial, com ¨¦s acceptar una manera veritablement lliure de caminar per la ciutat i, per qu¨¨ no, de badar. En canvi, sembla que la tend¨¨ncia sigui perfilar els carrers i jutjar com a anomalies totes les vies que no segueixen la tra?a dominant. Aix¨ª han sorgit la reforma de l¡¯avinguda de Roma, el projecte de definici¨® de les cru?lles amb xamfrans del Paral¡¤lel o, ara, aquesta que ens ocupa.

Canalitzar, en lloc de deixar a la vista la complexitat de la cru?lla m¨²ltiple, sembla la idea dominant en aquests casos. Les voreres de la ciutat, especialment a les cru?lles, pateixen aquesta malaltia que obliga a circular amb una direccionalitat m¨¦s pr¨°pia dels vehicles que de les persones. Resulta una paradoxa que, per dotar-nos d¡¯elements que representen tot un vocabulari contra el cotxe, com ara baranes protectores, aparcaments de bicicletes, terrasses i altres, haguem acabat per fer voreres canalitzades on se¡¯ns obliga a circular sense poder creuar lliurement el carrer. Ens queix¨¤vem dels cotxes, per¨° s¨®n pitjors alguns d¡¯aquests artefactes-barrera urbans.

En casos com el que ens ocupa, en el fons hi ha una concepci¨® en qu¨¨ segueix pesant m¨¦s l¡¯illa de cases, que representa all¨° substantiu ¡ªon la vorera ¨¦s la base, el pedestal¡ª per davant de l¡¯espai urb¨¤, el carrer i la seva escenografia. Cada cop que es perfilen millor les voreres, amagant les traces dels carrers i unificant paviments, divorciem l¡¯espai de la ciutat i l¡¯escena urbana es banalitza. Volen fer les voreres m¨¦s ¨²tils, per¨° les fan irreversibles i poc flexibles, perden bellesa i inter¨¨s, mentre nosaltres, els actors, ja no actuem al carrer, sin¨® que fem d¡¯extres a la vorera.